MADRID/VALÈNCIA, 19 (EUROPA PRESS)
Els equips de Save The Children que treballen a les zones afectades per la DANA a Valencia han explicat com xiquets i xiquetes que han patit la catàstrofe han desenvolupat «mutisme, malsons recurrents, por a fenòmens atmosfèrics, com la pluja, o efectes com no voler eixir al carrer o no voler parlar de la situació».
Davant d’esta realitat, l’organització humanitària ha reclamat al Govern nacional i als autonòmics que es doten de «plans i estratègies d’adaptació al canvi climàtic» que contemplen accions de contingència davant d’emergències climàtiques que tinguen en compte l’especial vulnerabilitat i necessitats de la infància.
Així, demana que en estos plans s’incloguen qüestions sobre com mantenir l’educació, com garantir espais segurs i un sistema de protecció social que responga a estes situacions de forma ràpida.
Save the Children afig que seria recomanable incloure en este documents una sèrie d’indicacions per a famílies i professionals per a salvaguardar la salut física i mental de xiquets i xiquetes o les qüestions relatives als desplaçaments interns davant de casos com el de la DANA a la Comunitat Valenciana, en què més de 71.000 xiquets i xiquetes es van veure exposats a la catàstrofe.
En l’estudi de Save the Children ‘Born into the climate crisi’ es confirma que els xiquets i xiquetes són els més vulnerables a veure afectada la seua salut física i emocional pel canvi climàtic.
«L’emergència climàtica és el principal risc per a la infància perquè té un impacte integral sobre tots els seus drets com, per exemple, el dret a l’educació o a la salut», ha explicat la responsable de polítiques d’infància de Save the Children, Carmela del Moral.
A més, l’organització ha advertit que les conseqüències dels fenòmens climàtics extrems, com les sequeres, les pluges torrencials i les ones de calor, no impacten igual als xiquets que a les xiquetes perquè són elles les més vulnerables a patir les conseqüències en la salut, l’educació i la seguretat social i econòmica.
«Per exemple, les xiquetes són més susceptibles a contraure malalties induïdes per la calor per les diferències en la producció de suor i la termorregulació. També, diferents anàlisis, mostren que les adolescents tenen més probabilitats que els xiquets d’abandonar temporalment la seua educació per a recolzar els ingressos familiars després d’un desastre natural», ha detallat del Moral.
EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
D’altra banda, segons l’informe de Save the Children ‘Generation Hope: 2.400 milions de raons per a posar fi a la crisi climàtica i a la desigualtat’, els xiquets i xiquetes més empobrits estan més exposats a les conseqüències de la crisi climàtica. Les comunitats més impactades per la doble amenaça de la pobresa i l’emergència climàtica a Espanya, segons l’ONG, són: la Comunitat Valenciana, Andalusia, Murcia, Castella-la Manxa i Extremadura.
A més, davant d’estes emergències climàtiques, Save The Children ha posat en relleu la importància de l’escola. «El col·legi és molt més que un espai d’aprenentatge, és un lloc segur, en el qual els xiquets i xiquetes es troben són els seus companys i companyes i estan sempre els llibres», ha assenyalat.
Segons recorda l’organització, a la Comunitat Valenciana, després de la DANA de finals d’octubre, milers de xiquets i xiquetes no van poder assistir a les classes, i encara hui alguns col·legis seguixen tancats. A Tarragona i algunes províncies d’Andalusia, amb les fortes pluges de la setmana passada, els col·legis també van tancar les seues aules. «En esta i en totes les catàstrofes naturals, l’educació ha sigut una de les primeres pèrdues», ha advertit.
A nivell internacional, l’ONG, que participa en la COP29 (la cimera mundial del clima de Nacions Unides), ha sol·licitat que els drets, les veus i les necessitats dels xiquets i xiquetes es tinguen en compte en les decisions financeres clau –com el nou Objectiu de Finançament Climàtic–, en els plans d’adaptació nacionals i mundials i que se’ls permeta intervenir en la presa de decisions.
