El Valencia Basket complix este dimecres 40 anys d’història en el millor moment esportiu del club, amb títols recents, un nou pavelló de primer nivell i negociacions per consolidar-se a l’Eurolliga, però també amb una fuga constant de talents que mostra el preu del seu èxit.
Esta última temporada, el club ha deixat arrere quasi quatre dècades com a inquilí de la Fonteta, pavelló municipal, i ha estrenat el Roig Arena. Este recinte, impulsat pel màxim accionista Juan Roig en una parcel·la de l’Ajuntament de València, s’ha convertit en una de les instal·lacions de bàsquet més modernes d’Europa.
A nivell esportiu, l’equip masculí ha conquistat per segona vegada la Liga Endesa i ha disputat per primera volta la Final Four de l’Eurolliga. Mentrestant, el conjunt femení, que en la primavera de 2025 es va estrenar també en la fase final de la màxima competició europea, havia alçat poques setmanes abans el seu quart títol de Lliga consecutiu.
Impuls de L’Alqueria i negoci amb l’Eurolliga
Des de fa nou anys, el club compta amb L’Alqueria del Basket, una instal·lació de referència per a la cantera. Este complex ha ajudat a polir els millors projectes joves i, al mateix temps, s’ha convertit en una important font d’ingressos, clau per a acostar el club a la seua desitjada sostenibilitat econòmica.
El 40 aniversari arriba mentres el Valencia Basket manté negociacions amb l’Eurolliga per incorporar-se com a nova franquícia propietària. Esta entrada com a soci de ple dret garantiria la seua presència estable en la màxima competició continental i seria una peça central del seu model d’autosuficiència, a més d’assegurar la seua continuïtat en l’elit europea.
Però l’exposició internacional també ha posat el club en el punt de mira de les grans lligues. En només uns mesos, dos dels seus projectes més prometedors, l’interior alacantina Awa Fam i el base vallisoletà Sergio de Larrea, han sigut elegits en la primera ronda del ‘draft’ de la WNBA i de la NBA, respectivament, i han deixat el club rumb als Estats Units.
No han sigut les úniques eixides. En les últimes setmanes, i atrets per ofertes molt altes i ambicioses, han eixit després d’abonar les seues clàusules el tècnic Pedro Martínez, els exteriors Brancou Badio i Jean Montero i l’interior Jaime Pradilla. A més, jugadores com Raquel Carrera o Alicia Flórez compatibilitzen ara la seua presència al Valencia Basket amb la WNBA. És part del cost d’haver-se convertit en un aparador mundial.
D’un descens del Valencia CF al naixement del club taronja
El Valencia Basket té el seu origen en un moment negre del futbol. El seu naixement està lligat al descens del Valencia CF a Segona Divisió en la temporada 1985-86. Aquella debacle esportiva, en plena crisi econòmica del club de Mestalla, va portar a eliminar totes les seccions de diferents esports, entre elles la de bàsquet.
Entre abril i juliol d’aquell any, un grup d’amics, entre els quals ja estaven Juan Roig i el seu germà Fernando, va assumir aquella estructura al costat de l’Asociación de la Prensa Deportiva i va crear el Valencia Basket Club, que va heretar la plaça en Primera B. D’esta manera va nàixer el projecte taronja.
Dos anys després va arribar el primer gran hito: l’ascens a l’ACB. Des d’aleshores, la llista de fites ha crescut amb la Copa del Rey de 1998, el seu primer títol; la Copa ULEB de 2003, el seu primer trofeu europeu; el debut en l’Eurolliga eixe mateix any; i, ja en 2017, la primera Liga Endesa aconseguida pel club.
El camí, però, no ha sigut lineal. En 1995, l’equip va descendir a la Liga EBA, un colp esportiu que va obligar a comprar una plaça per tornar a l’elit un any després. A més, el cansament per no trobar una estabilitat sòlida va portar els germans Roig, en 2009, a anunciar la intenció de posar a la venda les seues accions, encara que finalment aquell moviment no es va materialitzar.
L’impuls definitiu del projecte femení
Cinc anys després d’eixe avís, el club no sols havia redreçat el rumb, sinó que va incorporar a les seues categories inferiors l’estructura del desaparegut Ros Casares. En 2016, el projecte femení es va professionalitzar completament i, a partir de 2018, va començar a regalar tantes alegries com el masculí, començant per l’ascens a la màxima categoria.
En 2021 van arribar els primers títols femenins, amb la conquesta de la Eurocopa com a punt de partida. Després vindria la primera Lliga, en 2023, i inclús un triplet que va confirmar l’equip com una potència del bàsquet europeu.
Este creixement esportiu, tant en categoria masculina com femenina, ha anat acompanyat d’un fort increment de la massa social. Fer-se un club global ha sigut un objectiu explícit i l’afició ha respost. En l’últim curs, el Valencia Basket ha superat els onze mil abonats en l’equip masculí i els quatre mil en el femení.
Esta base social, sumada als èxits recents, als nous equipaments i a la possibilitat d’assegurar una plaça fixa en l’Eurolliga, posa una nova vela en la tarta del quaranta aniversari que el club celebra este 15 de juliol, amb la mirada posada en mantindre’s molts anys més en l’elit del bàsquet europeu.
