El dibuixant valencià Paco Roca ha denunciat el plagi del cartell que va realitzar per a la 60 Fira del Llibre de València, després que els organitzadors de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega 2026 (Madrid) utilitzaren una imatge que, segons l’autor, reproduïx de manera evident la seua obra original mitjançant ferramentes d’intel·ligència artificial.
Encara que el cartell presumptament plagiat ja s’ha retirat de la promoció de l’esdeveniment madrileny, Roca ha explicat que el cas s’ha posat en coneixement de l’entitat de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual Vegap. Correspondrà ara a esta entitat decidir els passos a seguir, la qual cosa podria incloure des de requeriments formals fins a altres accions per a defendre els drets de l’autor, en funció de la valoració jurídica que es faça del cas.
Plagi i riscos de la intel·ligència artificial
Segons el dibuixant, la semblança entre el seu cartell i la imatge utilitzada per a la Fira del Llibre de San Martín de la Vega és tan evident que provoca fins i tot una certa incredulitat. Al seu juí, el plagi resulta tan clar que arriba a causar riure, precisament perquè no es tracta d’una coincidència casual ni d’una inspiració llunyana, sinó d’una reproducció que, en la seua opinió, vulnera de manera directa els seus drets d’autor.
Roca subratlla que el problema no es limita a la similitud de la imatge, sinó al procés que hi ha darrere. Considera especialment greu que una administració pública, en este cas un Ajuntament, encarregue o done el vistiplau a una peça gràfica generada amb ferramentes d’intel·ligència artificial que es basa en una obra ja existent sense autorització. Per a l’autor, l’ús d’estes tecnologies no eximix de responsabilitat als qui les contracten o validen, ja que han d’assegurar-se que respecten la propietat intel·lectual.
El historietista insistix que darrere d’un cartell institucional sol haver-hi un estudi de disseny, un departament de grafisme municipal o alguna persona que pren decisions concretes sobre la imatge que es vol obtindre. En este context, interpreta que algú, amb una clara intenció d’aproximar-se al seu treball, hauria indicat a la ferramenta d’IA que generara una il·lustració molt similar al seu cartell per a la Fira del Llibre, utilitzant eixa obra com a referència directa.
D’esta manera, explica que la imatge qüestionada no sorgix de manera aleatòria ni espontània a partir de la ferramenta, sinó que respon a instruccions precises que busquen replicar una creació prèvia. En la seua opinió, este punt és clau per a entendre per què es tracta d’un plagi i no d’una simple inspiració: s’hauria partit d’un exemple concret, el seu cartell, per a obtindre un resultat que reproduïx els seus elements essencials.
Roca afig que si és el cas el plagi és molt recognoscible i relativament fàcil de detectar, la qual cosa li ha permés reaccionar i denunciar els fets. No obstant això, considera molt probable que existisquen molts altres autors l’obra dels quals s’estiga utilitzant amb IA de forma menys evident, sense que siguen conscients d’això. En estos casos, l’ús indegut pot passar desapercebut o camuflar-se sota variacions més subtils, la qual cosa complica que hi haja denúncies o reclamacions.
A partir d’esta experiència, el dibuixant creu que situacions com la viscuda haurien de servir d’advertiment per als qui recorren a la intel·ligència artificial en encàrrecs gràfics o creatius. Recorda que els qui utilitzen estes ferramentes corren el risc d’incorporar, sense saber-ho o sense comprovar-lo, elements protegits d’altres autors, incorrent en un ús denunciable d’eixes obres.
Per a l’autor, este cas exemplifica els conflictes que poden sorgir quan s’empra la IA generativa sense controls suficients ni respecte per la propietat intel·lectual. Per això, insistix en la necessitat d’extremar la prudència abans d’aprovar materials gràfics generats amb estes tecnologies i d’assumir que la responsabilitat última recau en els qui decidixen utilitzar-les i difondre els seus resultats en campanyes públiques o institucionals.
