La commemoració d’enguany arriba travessada per la crisi dels programes de cribratge a Andalusia, un avís del que succeïx quan fallen els mecanismes que permeten detectar abans els tumors. Societats científiques insistixen que la prevenció i la detecció precoç han de ser prioritats absolutes, perquè d’elles depenen diagnòstics més precoços, tractaments més eficaços i una millor supervivència.
L’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica estima 37.682 nous diagnòstics de càncer de mama en 2025. Esta malaltia apareix quan les cèl·lules mamàries es multipliquen sense control i formen tumors que, si no es tracten a temps, poden estendre’s a altres òrgans. Detectar prompte evita eixe salt i obri la porta a opcions terapèutiques amb millors resultats, alguna cosa que es reflectix en les dades de supervivència.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en 2023 van morir a Espanya 6.518 persones per càncer de mama, 6.429 d’elles dones, la qual cosa ho convertix en la principal causa de mort per tumor entre la població femenina. Malgrat això, els decessos en dones es van reduir en 248 respecte a 2022 i la supervivència frega el 86%. Les millores en les activitats preventives, les campanyes de diagnòstic precoç i els avanços terapèutics expliquen este progrés, que no ha de donar-se per fet: sense sistemes de cribratge fiables i accessibles, part d’eixe avanç es pot perdre.
Cribratge i desigualtats territorials
La polèmica andalusa ha reobert el debat sobre la necessitat de programes de detecció precoç homogenis en tot el país. Quan les crides al cribratge no arriben, arriben tard o són irregulars, augmenta el risc de diagnòstics retardats i es ressent la confiança de les persones convocades. Les associacions subratllen que els programes poblacionals han de ser estables, amb protocols clars i una comunicació que permeta a cada dona entendre quines proves li corresponen i quan.
La Federació Espanyola de Càncer de Mama demana que la investigació, la innovació i el diagnòstic primerenc siguen prioritats del Sistema Nacional de Salut i que els programes de detecció precoç no depenguen del codi postal. També reivindica tractaments respectuosos i individualitzats i el dret a disposar dels informes i diagnòstics acompanyats d’informació honesta, suficient i clara.
La probabilitat de desenrotllar càncer de mama al llarg de la vida és d’1 de cada 8 dones. Sol aparéixer entre els 35 i els 80 anys, amb major incidència entre els 45 i els 65, etapes en les quals es concentren canvis hormonals propis de la transició de la perimenopausia a la postmenopausa. Este patró d’edat reforça la importància de mantindre els controls en eixos trams, quan la vigilància permet detectar alteracions incipients i actuar abans que progressen.
Veu de pacients i investigació
Durant la jornada, col·lectius de dones amb diagnòstic han convocat concentracions en diverses ciutats amb el lema ‘El càncer de mama no és rosa’. Volen visibilitzar la precarietat del sistema públic, l’abandó que denuncien entorn del càncer metastásico i l’exposició a substàncies tòxiques i cancerígenes que, al seu juí, no es regula amb la fermesa necessària. Reclamen més investigació i recursos perquè el recorregut assistencial siga àgil i equitatiu.
Les activistes rebutgen la romantización de la malaltia i recorden que, encara que la supervivència haja millorat, les xifres de mortalitat continuen sent elevades. El seu missatge posa el focus en la vida quotidiana dels qui conviuen amb la malaltia i en la necessitat de suports concrets en aspectes mèdics, laborals i emocionals.
L’Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastásico insistix a ampliar la informació i l’atenció específica a les pacients en fases avançades, que representen entre el 5 i el 6% dels casos. L’objectiu és que l’abordatge responga a les seues necessitats particulars i que la visibilitat d’esta realitat no quede diluïda en els avanços generals.
El Dia Mundial deixa, així, una conclusió clara: preservar i millorar la prevenció i el diagnòstic d’hora salva vides. Garantir programes de cribratge sòlids i equitatius, impulsar la investigació i assegurar una comunicació transparent amb les pacients són els pilars per a sostindre els avanços reeixits i reduir la mortalitat en els pròxims anys.
