La ministra de Sanitat considera oportú obrir un debat específic sobre el canvi d’hora i abordar-lo des de la perspectiva de la salut pública. Segons va defendre, en una qüestió que afecta a tota la població el benestar ha de situar-se per damunt de qualsevol altre argument.
La posició del departament es coneix el mateix dia en què el president del Govern va anunciar que Espanya proposarà a la Unió Europea acabar definitivament amb el canvi entre horari d’estiu i hivern. En eixe context, Sanitat planteja que la discussió s’oriente a quina opció resulta més coherent amb el descans i l’organització social, i que qualsevol decisió prenga com a referència l’impacte en la salut.
Impacte en el somni i l’organització diària
Els canvis d’hora alteren els bioritmes i poden generar insomni, malestar i dificultats per a agafar el son durant els primers dies, al no compassar-se el rellotge biològic amb els horaris exteriors. Eixe desajustament també es traduïx en cansament i en una adaptació més lenta de rutines quotidianes com l’entrada al treball o a classe, amb efectes que, encara que temporals, es perceben per part de la ciutadania.
Des d’esta òptica, la prioritat de Sanitat és que el debat s’òbriga a través de la porta de la salut. Això implica valorar com influïx un sistema estable enfront dels canvis estacionals en el descans, el benestar i l’organització del dia a dia. Un marc horari sense modificacions podria simplificar la planificació familiar i de servicis i reduir els desajustaments associats a cada avançament o retard del rellotge.
La ministra va realitzar estes declaracions a Catarroja després de reunir-se amb persones afectades per la DANA, associacions de víctimes i equips de resposta. Va aprofitar per a subratllar que, davant una decisió que implica coordinació europea, convé escoltar la ciutadania i avaluar de forma ordenada les conseqüències més directes sobre el somni i la vida quotidiana.
Amb la proposta que Espanya portarà a la UE sobre la taula, el Ministeri defén que qualsevol canvi es fonamente en criteris de salut pública i en una avaluació clara dels seus efectes en rutines personals, centres educatius, servicis i mobilitat, amb l’objectiu de prioritzar el benestar col·lectiu.
