Lamenta que en el segle I els polítics s’apunyalaven entre ells i ara la «sensació» és que «apunyalen al poble»
VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
L’escriptor valencià Santiago Posteguillo ha narrat l’experiència que va viure el dia de la dana, quan es trobava a sol 50 metres del barranc del Pollo, i ha denunciat la falta d'»ajuda institucional». «A l’alba no hi havia ningú», ha rememorat l’autor, que ha declarat que la sensació que té la població de les localitats desvastades és que, mentre en el segle I els polítics es mataven entre ells, «en el segle XXI apunyalen al poble».
L’exitós novel·lista va participar el divendres al Senat en una conferència sobre ‘Hispània cor de Roma’ en el Cicle Historia i Literatura i, en un moment donat, va explicar com va viure els primers moments de la tragèdia.
A les 18.40 del 29 d’octubre, la seua parella li va avisar de la pujada de l’aigua. Van pujar a la terrassa de l’edifici, a uns 50 metres del barranc del Pollo, i van veure que s’estava desbordant a pesar que no havia plogut a Paiporta i que «ningú havia avisat». Encara que en un primer moment va pensar en canviar el cotxe de lloc, en baixar i veure que ja hi havia una làmina d’aigua cobrint la plaça van canviar, igual que altres veïns, d’opinió.
«Evidentment, el cotxe ho vaig trobar quatre dies després a un quilòmetre de distància d’on l’hi havia , però això és el de menys. L’impressionant és que en 13 minuts hi havia un torrent brutal de dos metres d’aigua sense control arrossegant, branques, arbres, cotxes, tot (…) Ens fiquem al llit sense llum ni aigua pensant que, lògicament, a l’alba estaria la Guàrdia Civil, els Bombers, l’Exèrcit, però a l’alba no hi havia ningú», ha lamentat l’escriptor, que ha arribat a recordar que el que sí va veure va ser el cos d’una víctima mortal a la qual coneixia.
Posteguillo evoca els «quilòmetres i quilòmetres de devastació» en els quals s’ha convertit la zona i s’ha mostrat molt crític amb la resposta de les institucions, que, contrasta amb la reacció dels milers de voluntaris. «Però el poble amb pales no pot», ha asseverat.
El novel·lista i professor manifesta que ell és «un privilegiat» perquè disposa de mitjans per a solucionar els problemes, «però hi ha molta gent que vivia en plantes baixes, molta gent gran que no pot emplenar la documentació». «Quant temps ha d’esperar esta gent les ajudes? Com es pot ser des de les institucions tan miserable?», planteja.
«GENERALITZACIÓ»
En este punt, tira mà de la història antiga per a dir que «en el segle I abans de Crist els polítics s’apunyalaven entre ells». «I ara vaig a fer una generalització que és injusta amb polítics que jo sé que són honests i que intenten fer les coses bé, però la sensació que hi ha en totes les poblacions de les quals jo vinc és que els polítics del segle XXI apunyalen al poble».
I finalitza citant un poema d’Antonio Machado: «Espanyolito que vens al món et guarde Déu. Una de les dos Espanyes ha de gelar-te el cor».
«Jo no sé si no caldria modificar això perquè a voltes la sensació que hi ha és que les dos Espanyes ens estan gelant el cor», ha conclòs.
