Un informe del Servei d’Assumptes Interns (SAI) de la Guàrdia Civil ha assenyalat que un tinent coronel, responsable màxim durant dècades de la Unitat de Gestió Econòmica (UGE) de la Guàrdia Civil en la Comunitat Valenciana, hauria adjudicat obres amb sobrecostos en casernes entre març i agost de 2021 per a enriquir-se personalment.
Segons fonts pròximes a la investigació, el SAI atribueix a este oficial els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, frau en la contractació pública, suborn, falsedat documental i, de manera eventual, delictes contra Hisenda Pública o blanqueig de capitals.
Les mateixes fonts han detallat que estos fets investigats s’emmarquen en el període comprés entre març i agost de 2021. Durant eixos mesos, el tinent coronel hauria aprofitat el seu control sobre la contractació d’obres en diferents casernes per a aplicar increments artificials als pressupostos.
Per tant, segons l’informe interna, el possible perjudici per a l’erari públic es derivaria d’estos sobrecostos sistemàtics. El SAI considera que estos increments podrien haver generat beneficis il·lícits finançats amb diners públics.
Control de les adjudicacions durant dècades
L’oficial investigat, identificat com M.Á.E. T., ha exercit durant dècades com a màxim responsable de la Unitat de Gestió Econòmica de la Guàrdia Civil en la Comunitat Valenciana. Esta posició li hauria permés controlar de manera pràcticament absoluta el procés d’adjudicació i validació d’obres en casernes.
Segons Assumptes Interns, les obres es contractaven de forma reiterada amb pràcticament els mateixos empresaris. A més, es repetia un patró de sobrecostos que, d’acord amb el SAI, podria haver servit per a generar un benefici indegut.
L’informe detalla que este esquema es repetia en diferents actuacions, sempre amb un grup reduït de proveïdors. Esta falta de rotació en les empreses adjudicatàries és un dels elements que han cridat l’atenció dels investigadors.
El SAI indica que, en alguns casos, els sobrecostos haurien arribat fins al 348 %. Esta xifra reflectix, segons el document, la diferència entre el cost real estimat de l’obra i l’import final facturat a l’Administració.
Investigació sobre un empresari vinculat
L’informe també posa el focus en un empresari investigat, identificat com C.G. M. Segons el SAI, este empresari hauria arribat a facturar fins a un milió d’euros entre 2008 i 2022 en treballs vinculats a la Guàrdia Civil.
Les dades recollides en la investigació apunten que una part important d’estes factures tindria relació amb obres gestionades des de la Unitat de Gestió Econòmica en la Comunitat Valenciana. Això reforça la sospita d’una col·laboració prolongada entre el tinent coronel i l’empresari.
Els investigadors han analitzat la documentació d’estos contractes per a detectar possibles irregularitats. S’han revisat pressupostos, certificacions d’obra i factures per a comprovar si els imports s’ajustaven a treballs realment executats.
Reinversió de les guanys en propietats
Les indagacions del SAI han constatat que el tinent coronel hauria reinvertit part dels guanys obtinguts. Segons l’informe, va adquirir tres propietats en ruïnes amb intenció d’usar-les com a vivenda particular o de revendre-les posteriorment.
Les obres de reforma d’estes finques també s’haurien encarregat a les mateixes empreses que rebien adjudicacions de contractes públics en casernes. Este extrem reforça, segons Assumptes Interns, la possible connexió entre les obres oficials i les actuacions en l’àmbit privat del comandament.
L’estratègia, d’acord amb les conclusions preliminars, hauria consistit a utilitzar la seua posició per a afavorir un grup reduït d’empresaris en contractes públics. A canvi, eixes mateixes empreses haurien executat treballs privats per al tinent coronel, finançats en part amb el benefici obtingut dels sobrecostos.
L’informe del SAI forma part d’una investigació més àmplia sobre possibles irregularitats en contractes d’obres de la Guàrdia Civil. Les actuacions continuen obertes i hauran de determinar eventuals responsabilitats penals i administratives.
