L’octubre de 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un document en el qual demanava a tots els estats membres que es comprometeren a posar en marxa les mesures necessàries per a derrotar a la meningitis abans de 2030. Aquestes mesures inclouen, entre altres, la cura de les persones supervivents de meningitis, la sensibilització sobre la infecció en l’atenció primària o la prevenció de la malaltia a través de la vacunació.
L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) va signar al costat d’altres institucions un manifest de resposta contra la malaltia titulat “Objectiu derrotar a la meningitis 2030” i, amb motiu del Dia Mundial contra la Meningitis, que se celebra el 24 d’abril, el Comité Assessor de Vacunes de la AEP (CAB-AEP) posa l’accent, una vegada més, en la importància de complir amb el calendari de vacunació per a previndre aquesta greu malaltia infecciosa que cada any genera a Espanya prop de 1.000 diagnòstics nous.
El doctor Francisco Álvarez, coordinador del CAB-AEP, recorda la recomanació de vacunar progressivament en diferents edats a la població infantil i juvenil per a protegir els menors enfront dels diferents serogrups de meningococ: “aconsellem vacunar sistemàticament enfront del meningococ B a tots els lactants en pauta 2+1 amb inici als 2 mesos d’edat, així com vacunar enfront dels meningococs A, C, W e I amb un esquema d’una dosi als 4 mesos de MenCTT i dues dosis de MenACWY -una als 12 mesos i una altra als 12-14 anys d’edat-, amb un rescat progressiu fins als 18 anys en els no vacunats”.
Respecte a la vacunació de rescat en adolescents enfront dels meningococs ACWY, que es recomana en el calendari vacunal oficial i que es va interrompre durant la pandèmia, assegura que “ja s’ha posat en marxa en totes les comunitats autònomes excepte a Canàries, que no ha començat encara”.
La vacuna del meningococ B protegeix enfront de la meningitis i la sèpsia, però en la majoria de les comunitats autònomes no és finançada pel sistema públic de salut, si bé progressivament es va incorporant a més calendaris de vacunació regionals, com ha ocorregut recentment a Catalunya i Andalusia, que se sumen a Canàries i Castella i Lleó.
Per part seua, la vacuna tetravalent enfront dels meningococs ACWY als 12 mesos ja està inclosa en els calendaris de Castella i Lleó, Andalusia, Melilla i Múrcia. Malgrat això, el doctor Álvarez assenyala que “s’ha recuperat la taxa de cobertura prèvia a la pandèmia”.
La malaltia meningocòccica es transmet per contacte directe amb les secrecions nasals o faríngies d’una persona infectada en tossir, esternudar, parlar, etcètera, per la qual cosa els pediatres assenyalen que la retirada massiva de les màscares podria portar amb si un repunt dels contagis. “Igual que hem vist amb malalties infeccioses que es contagien per les vies respiratòries, com la grip”, subratlla el coordinador del CAB-AEP.
Per això, els professionals insisteixen en la importància de continuar vacunant enfront del patogen causant de la meningitis. La sèpsia meningocòccica, primera causa de mort per infecció en xiquets i adolescents a Espanya La meningitis i la sèpsia són malalties perilloses que s’escuden després d’uns símptomes que poden semblar un catarro: febre, cefalea, vòmits o dolor en general. És per això que el diagnòstic no sempre es fa de manera primerenca, amb les complicacions que això comporta.
En el cas dels bebés, que no poden explicar què els succeeix, s’aprecia molta irritabilitat, un plor molt desconsolat i, a vegades, taques de color porpra que s’estenen per tot el cos i van creixent de grandària, o el bombament de les fontanel·les en els lactants.
Encara que pot succeir a qualsevol edat, presenta especial cruesa en els lactants menors d’un any, xiquets menors de cinc anys i joves entre els 15 i 24 que comencen a moure’s en ambients grupals. Sona a malaltia del passat, però en ple segle XXI, la sèpsia meningocòccica a Espanya és la primera causa de mort per infecció en xiquets i adolescents i la vacunació és l’única eina útil enfront de la malaltia meningocòccica en la seua forma invasora, la més greu, ja que els tractaments amb antibiòtics tenen una eficàcia molt limitada a causa de la rapidesa amb la qual pot progressar la infecció.
