L’aire contaminat causa cada any la mort de 7 milions de persones

El món cada vegada presenta índexs de contaminació més elevats que provoca càncer i malalties respiratòries

El món cada vegada presenta índexs de contaminació més elevats que provoca càncer i malalties respiratòries | Pixabay

 

La contaminació de l’aire és un problema que la humanitat arrossega des de fa dècades i cada vegada és més greu. En aquest sentit, el relator especial sobre els Drets Humans i el Medi Ambient de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), David Boys, ha qualificat recentment l’aire contaminat com un «assassí silenciós».

 

En la mateixa línia, el relator afirma que aquesta situació no rep una atenció adequada perquè les morts que deriven «no són tan tràgiques» com les que provoquen els desastres naturals o les epidèmies. De fet, l’ONU conclou que uns 7 milions de persones moren prematurament cada any a causa de la contaminació a tot el món, entre elles 600.000 xiquets.

 

«Cada hora moren 800 persones, moltes després de patir durant anys un càncer, malalties respiratòries o cardíaques causades directament per l’aire contaminat», explica Boyd, que demana als estats que complisquen amb les seues obligacions jurídiques per garantir un aire més net i millorar així la qualitat de vida.

 

La contaminació afecta greument als xiquets de tot el planeta | Arxiu

 

La política té la clau per solucionar aquesta problemàtica

Segons l’informe anual del 2018 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), presentat recentment, la contaminació de l’aire és fruit sobretot de la crema de combustibles fòssils per a la producció d’electricitat, transport, calefacció, activitat industrial o la mala gestió de residus. En total, el 90% de la població mundial està afectada per aquesta lacra.

 

Només a l’estat espanyol, i segons dades de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), les emissions provinents de centrals tèrmiques de carbó provoquen cada any 1.530 morts i 914 hospitalitzacions per malalties respiratòries i cardiovasculars. La mescla de partícules contaminants amb el pol·len primaveral a les ciutats fa que hi haja més i noves al·lèrgies.

 

Davant d’aquesta greu situació, Boyd proposa diverses iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En l’informe, l’expert posa d’exemple el compromís de l’Índia de renunciar als productes plàstics d’un sol us l’any 2022. També la proposta de la Unió Europea de prohibir el 2025 molts articles fabricats amb aquest material, que representen el 70% de tot el que hi ha als mars i oceans.

 

Un exemple particular al nostre país és el cas de la iniciativa presa per l’Ajuntament de Barcelona, que ha apostat per suprimir tots els elements de plàstic d’un sol ús i les botelles d’aigua dels actes institucionals i de les dependències municipals. És una mesura extraordinària per fomentar una política sostenible en l’àmbit municipal i donar exemple a la població per cuidar el nostre entorn.  

 

L'ajuntament de Barcelona suprimeix l'aigua envasada

Els plàstics són molt perillosos a nivell de contaminació | Arxiu

 

A temps per garantir un món més sostenible

L’informe també recull 127 països han aprovat mesures per regular l’ús de bosses de plàstic, que 20 països han posat impostos als consumidors de plàstic i 8 països més han aprovat regulacions per prohibir els microplàstics, entre d’altres. L’informe s’ha publicat just abans de l’inici de la 4ª Assemblea de les Nacions Unides sobre Medi Ambient, que tindrà lloc entre els dies 11 i 15 de març a la ciutat de Nairobi, a Kènia.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.