L’aire contaminat causa cada any la mort de 7 milions de persones

El món cada vegada presenta índexs de contaminació més elevats que provoca càncer i malalties respiratòries

El món cada vegada presenta índexs de contaminació més elevats que provoca càncer i malalties respiratòries | Pixabay

 

La contaminació de l’aire és un problema que la humanitat arrossega des de fa dècades i cada vegada és més greu. En aquest sentit, el relator especial sobre els Drets Humans i el Medi Ambient de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), David Boys, ha qualificat recentment l’aire contaminat com un «assassí silenciós».

 

En la mateixa línia, el relator afirma que aquesta situació no rep una atenció adequada perquè les morts que deriven «no són tan tràgiques» com les que provoquen els desastres naturals o les epidèmies. De fet, l’ONU conclou que uns 7 milions de persones moren prematurament cada any a causa de la contaminació a tot el món, entre elles 600.000 xiquets.

 

«Cada hora moren 800 persones, moltes després de patir durant anys un càncer, malalties respiratòries o cardíaques causades directament per l’aire contaminat», explica Boyd, que demana als estats que complisquen amb les seues obligacions jurídiques per garantir un aire més net i millorar així la qualitat de vida.

 

La contaminació afecta greument als xiquets de tot el planeta | Arxiu

 

La política té la clau per solucionar aquesta problemàtica

Segons l’informe anual del 2018 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), presentat recentment, la contaminació de l’aire és fruit sobretot de la crema de combustibles fòssils per a la producció d’electricitat, transport, calefacció, activitat industrial o la mala gestió de residus. En total, el 90% de la població mundial està afectada per aquesta lacra.

 

Només a l’estat espanyol, i segons dades de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), les emissions provinents de centrals tèrmiques de carbó provoquen cada any 1.530 morts i 914 hospitalitzacions per malalties respiratòries i cardiovasculars. La mescla de partícules contaminants amb el pol·len primaveral a les ciutats fa que hi haja més i noves al·lèrgies.

 

Davant d’aquesta greu situació, Boyd proposa diverses iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En l’informe, l’expert posa d’exemple el compromís de l’Índia de renunciar als productes plàstics d’un sol us l’any 2022. També la proposta de la Unió Europea de prohibir el 2025 molts articles fabricats amb aquest material, que representen el 70% de tot el que hi ha als mars i oceans.

 

Un exemple particular al nostre país és el cas de la iniciativa presa per l’Ajuntament de Barcelona, que ha apostat per suprimir tots els elements de plàstic d’un sol ús i les botelles d’aigua dels actes institucionals i de les dependències municipals. És una mesura extraordinària per fomentar una política sostenible en l’àmbit municipal i donar exemple a la població per cuidar el nostre entorn.  

 

L'ajuntament de Barcelona suprimeix l'aigua envasada

Els plàstics són molt perillosos a nivell de contaminació | Arxiu

 

A temps per garantir un món més sostenible

L’informe també recull 127 països han aprovat mesures per regular l’ús de bosses de plàstic, que 20 països han posat impostos als consumidors de plàstic i 8 països més han aprovat regulacions per prohibir els microplàstics, entre d’altres. L’informe s’ha publicat just abans de l’inici de la 4ª Assemblea de les Nacions Unides sobre Medi Ambient, que tindrà lloc entre els dies 11 i 15 de març a la ciutat de Nairobi, a Kènia.

Últimes notícies

Compromís dona llum verda a Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València

L’executiva de Compromís per València ha aprovat per consens iniciar el procés per a convocar una assemblea extraordinària que ratifique Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València, a proposta de l’exalcalde Joan Ribó.

El Valencia Basket remunta a temps i castiga el Bilbao en un final d’infart (83-80)

El Valencia Basket remunta tretze punts en tres minuts i mig davant el Surne Bilbao Basket al Roig Arena (83-80) i s’avança en l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga Endesa després d’un partit que els visitants havien controlat durant 34 minuts.

Justícia elevarà el pressupost de 2026 fins als 613 milions amb un increment del 5,6 %

La Conselleria de Justícia, Transparència i Participació disposarà en 2026 de 612,9 milions d’euros, 32,7 milions més que en 2025, per avançar cap a un model judicial més modern, àgil i eficient, en un context d’infrafinançament estructural.

Mora una dona de 61 anys en un greu accident de trànsit al centre d’Alcoi

Una dona de 61 anys ha mort este dimecres a migdia en un atropellament al centre d’Alcoi després que un cotxe col·lisionara, arrancara dos arbres i impactara contra ella. Una altra dona de 79 anys ha resultat ferida amb politraumatismes i ha sigut traslladada a l’Hospital d’Alcoi.

El pressupost dana de 2026 destina 445 milions per a impulsar la recuperació i tancar la reconstrucció

El vicepresident tercer del Consell, Vicente Martínez Mus, anuncia que el pressupost dana de 2026 inclou més de 445 milions, dins d’unes comptes de 1.100 milions, per a culminar la reconstrucció després de les riuades de 2024 i reforçar la prevenció davant fenòmens extrems.

El CSN eleva a nivell 2 un incident a la central nuclear de Cofrents del 2 de maig

El Consell de Seguretat Nuclear ha classificat com a incident de nivell 2 a l'escala internacional el sucsés ocorregut el 2 de maig a la central nuclear de Cofrents, relacionat amb el funcionament anòmal de huit vàlvules d'aïllament de vapor, sense conseqüències per a persones ni medi ambient.

Un club de futbol base investiga un possible espectacle eròtic en una festa amb menors

El CB Bonrepòs i Mirambell ha obert una investigació interna per aclarir si en una celebració del seu equip juvenil en una instal·lació municipal es va fer un espectacle eròtic amb menors presents i ja ha pres mesures cautelars.

Pérez Llorca anuncia una línia rècord de 50 milions per a modernitzar el camp valencià

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Carlet la major línia d’ajudes de la història de la Comunitat Valenciana per a modernitzar explotacions agràries, dotada amb 50 milions d’euros i amb especial suport a jóvens i zones rurals.