Fins a 100.000 euros de multa por la cria desmesurada de gossos

El nou reglament sancionador que s’inclou en l’avantprojecte de la nova Llei de Benestar Animal contempla multes de fins a 100.000 euros per a la criança sense límits d’animals de companyia, com els gossos, i per als circs amb espècies salvatges en els seus espectacles, per a la cria d’animals exòtics o la dels visons americans en granges. La infracció més greu, que pot arribar als 600.000 euros, s’aplicarà a les baralles de galls.

La normativa, que busca aconseguir el «sacrifici i abandó zero» dels animals, fixa que els particulars no podran tindre més de cinc animals en la seua llar, la qual cosa inclou als gossos de caça. És precisament l’impacte de la normativa en la caça el factor que encara distància als socis de Govern per a portar el projecte de llei al Consell de ministres. El titular d’Agricultura, Luis Planas, ha defensat l’activitat cinegètica com una activitat econòmica constructiva i un esport.

 

La nova llei de Benestar animal posa límit a les ventrades

 

La criança per particulars o per professionals sense control, tal com expliquen des del Ministeri de Drets Socials, és un dels «majors problemes de sobre població, maltractament i abandó» que enfrontarà la futura normativa.

Per a evitar els «centenars de casos» a l’any d’intervencions de centres de cria, on gosses pareixen «sense descans» fins i tot fins a morir o arriben a desenvolupar malalties i deformitats, el Ministeri fixa un límit de ventrades en la vida de cada femella que es determinarà segons l’espècie, així com l’obligació de registrar-se com a criador i donar compte del grup d’animals nascuts per a controlar la seua traçabilitat.

Al seu torn, la cria entre particulars quedarà prohibida per a evitar que milers d’exemplars acaben abandonats posteriorment. També es regulen les importacions d’animals amb els mateixos requisits establits per als criadors nacionals, tancant així la porta a l’entrada desmesurada de cadells des de l’exterior, com ocorre en l’actualitat amb criadors en països de l’est d’Europa.

Igual sanció acapararà la cria d’animals exòtics en suposar un possible risc per al medi ambient i la seguretat pública, perquè hi ha espècies invasores i fins i tot animals verinosos, com poden ser serps o taràntules.

 

Es posa fi a les baralles de galls

 

La llei vol posar fi a les baralles de galls, que encara estan permeses sota unes certes condicions a Canàries i Andalusia (sota la denominació de ‘renyines’), i la seua pràctica es considera una infracció molt greu, mereixedora d’una sanció que oscil·la entre els 100.001 als 600.000 euros. D’aquesta manera, la futura llei busca erradicar la cria de determinades races que recorren a baralles per a seleccionar als exemplars, que a vegades acaben amb mutilacions de crestes i esperons.

Una altra infracció greu serà la cria de visons americans per a obtindre les seues pells, amb multes des de 30.001 a 100.000 euros, en considerar que les condicions d’engabiament no compleixen el mínim requisit de benestar animal. A això se suma la seua consideració d’espècie catalogada com a invasora, la qual cosa comporta també un risc per al medi ambient autòcton en posar «en escac» a altres races, com el visó europeu.

D’aquesta manera, se segueix la senda de prohibició que estan aplicant altres països europeus, no sols per la seua situació «d’evident maltractament» sinó per ser un animal capaç de contagiar el covid-19 als humans, circumstàncies que va motivar el sacrifici de milers d’exemplars al començament de la pandèmia.
Prohibició total als circs amb animals

Els espectacles de circ amb animals salvatges també comportaran, segons el projecte de llei, sancions greus que poden aconseguir fins als 100.000 euros– Una pràctica que ja està prohibida, de facto, en moltes autonomies.

Des del Ministeri justifiquen que no pot haver-hi benestar animal per a exemplars que no poden tindre garantides les seues «necessitats etològiques» (el desplegament de la seua conducta dins del medi natural d’origen).

El Ministeri destaca que les associacions de veterinaris i biòlegs estableixen que «retindre i emprar animals salvatges en activitats antinaturals, amb entrenaments a base de càstigs, suposen un evident exemple de maltractament animal».

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.