Mentre s’ultima l’equipament necessari i s’acaba de proveir perquè estiga llest per poder dur a terme les missions de rescat humanitàries, ‘l’Open Arms Un’ s’ha presentat hui oficialment en societat, al port de Borriana.
Tot i això, encara que en poques setmanes podria estar completament operatiu per sortir a la mar, de moment haurà d’esperar que la burocràcia done els últims vistos bons ‘als papers’, com ha explicat l’advocat de l’organització.
Este vaixell vindrà a substituir l’antic ‘Open Arms’, un vaixell, molt més petit que este però que ha aconseguit rescatar des que es fundés esta organització el 2015, a més de 5.000 persones al mar.
Oscar Camps, fundador i director d’Open Arms ha recordat hui en la presentació que la responsabilitat de rescatar les persones «no només és dels capitans sinó dels estats» i ha desitjat que cedisquen les dificultats amb què es troba esta organització quan realitza el seu treball de salvar persones. «Vull recordar que ‘l’Open Arms’ ha estat bloquejat a 5 països de la Unió Europea», ha afegit.
Així, este nou vaixell està «preparat tècnicament per a acollir 300 persones amb un nivell alt de confort però per descomptat moltes més si calgués, probablement més d’un miler, però esperem que això no siga necessari», ha afegit Óscar.
D’altra banda, pel que fa als tràmits burocràtics, els permisos i les característiques de l’embarcació, Jaume Larrucea, advocat especialitzat en dret marítim, ha assenyalat que este vaixell «abanderat a Espanya, és una unitat única a tot l’estat, dotat de l’última tecnologia de rescat i de resposta immediata» i que ara, malgrat tenir «la part legal solucionada «està esperant alguns papers amb la qual cosa no creiem que puga començar a operar abans de Nadal».
‘Un objecte de luxe al servei de la societat civil’
Però d’on ha sortit esta embarcació? Enrique Piñeyro, filantrop i fundador de l’ONG Solidaritat, ha estat qui ha cedit este vaixell a ‘Open Arms’ amb una filosofia molt clara: “Sempre em va semblar una atrocitat el que estava passant. Salvar vides no és una decisió, és una obligació”.
Piñeyro que disposa també de dos avions que destina a missions solidàries en col·laboració amb després d’ONG, ha insistit que “són les organitzacions públiques les que haurien d’estar fent alguna cosa”.
Enrique Piñeyro, filantrop i fundador de l’ONG Solidaritat
A més, ha emfatitzat la importància de “l’acció directa”. “Hi ha moltes organitzacions privades que recapten diners però cal anar-hi, però la veritat és que totes sorgeixen de la inacció dels estats perquè els estan reemplaçant en unes funcions que són la seua obligació”.
“Este vaixell és simplement reformular allò que s’entén com un objecte de luxe, i posar-lo al servei de la societat civil per a salvaments massius” (…) una cosa que és “una obligació i no una decisió”, ha reiterat el filantrop.
