L’Audiència Provincial de València ha condemnat a una pena de 18 anys i quatre mesos de presó a l’home que ha reconegut, davant d’un tribunal popular, que va planejar junt amb la seua parella d’aquell moment furtar a un altre home tots els diners que portara. El pla consistia en portar a la casa que okupaven a un altre home, al qui li venien mòbils i ordinadors robats i, una volta allí, exigir-li tots els diners que duguera damunt.
En el moment que van executar el pla, la víctima i l’home es van enganxar a pegar-se i, finalment, el condemnat va matar a la víctima amb un ganivet de pernil. La dona, que va negar haver participat en l’agressió mortal i només va admetre que va ajudar a tapar el cadàver, també ha sigut condemnada a nou anys i mig de presó.
La condemna per assassinat i robatori
Després del veredicte de culpabilitat conseguit pel tribunal del jurat, l’Audiència ha decidit condemnar a l’acusat 13 anys de presó per homicidi, a més de prohibició d’acostar-se a la família del mort a menys de 500 metres en cinc anys; a cinc anys més de presó per robatori amb violència, i a quatre mesos per profanació de cadàvers, tot això, amb l’agreujant d’abús de superioritat que també se li aplica a la seua parella d’aquell moment.
La dona ha sigut condemnada com a còmplice a set anys i mig de presó per homicidi, amb la mateixa restricció respecte a acostar-se a la família del mort; a dos anys per robatori amb violència, i a una multa de 1.200 euros per profanació de cadàvers. De la mateixa manera, els dos hauran d’indemnitzar, conjuntament, amb 90.500 euros a cada una de les dos filles menors d’edat de la víctima i 90.500 euros a la viuda, a més de donar-los els 1.400 euros que van robar a la víctima i el valor dels mòbils robats, segons taxació.
La confesió, als periodistes i en el juí
En la seua declaració en el juí, el passat 10 de juny, l’acusat va reconéixer que va ser ell qui va matar a l’home. De fet, ja li ho havia confessat en el seu moment a un periodista del ‘Levante-EMV’ i en la vista va justificar que ho havia fet perquè «no tenia el valor d’anar a la Policia» a admetre-ho. Els investigadors van acabar trobant el cadàver cobert per matalassos i enderrocs cinc mesos i mig després del 9 de gener de 2016, dia en què van ocórrer els fets.
Per part seua, la defensa de la processada va negar els fets i va apuntar que la seua representada no era «autora ni responsable de cap delicte» i, a més patia, un «estat d’intoxicació plena per alcohol».
En la seua declaració, l’acusat va explicar que venia al mort objectes robats, com a mòbils o ordinadors. Com que sabien que ell solia portar diners damunt, van acordar portar-lo fins a la casa que okupaven, en el carrer Pianista Iturbi, per a «furtar-li», segons van reconéixer els dos condemnats.
No obstant això, ell va dir que, per com era la víctima, els dos sabien que era probable que s’enfrontaren i acabaren matant-lo. Per això, ella ha declarat que el qui era la seua parella en aquell moment va ser que portà l’home a la casa i que ella no estava ni en la zona, quan va passar tot.
«Ella no parava de pressionar-me»
L’home va mantindre en la vista que ella el va pressionar en tres o quatre ocasions per a robar al mort: «Ens vam vore en una situació molt roín, i ella no parava de ficar-me pressió. Anava sempre passat de beguda. Al final, vam decidir matar-lo.
Vam anar a buscar-lo al costat d’una botiga de segona mà i el vam portar a casa. Jo li vaig demanar diners i ell es va negar. Ens barallem ell i jo. Jo estava en terra i l’única opció que vaig tindre va ser clavar-li el ganivet», va relatar.
Després, segons va contar, li va dir a la dona que anara a per un cobertor i, entre els dos, van despullar al mort, li van llevar dos mòbils i els diners que portava -uns 1.400 euros, que després es van gastar en cocaïna-, el van lligar i van tirar el cos al pati de casa, a on el van cobrir amb matalassos amb la intenció d’ocultar-lo. Finalment, van buscar a un company perquè els ajudara a desfer-se del cos, però el company es va negar.
«No parlàrem de robar-li ni de matar-lo»
Per part seua, la dona va reconéixer sí que van parlar d’«escarmentar-lo», però va afirmar que la seua intenció era «enganyar-lo» amb algun negoci i no matar-lo ni robar-li. Va negar haver participat en el crim i va assegurar que es trobava en una altra planta de la casa quan va succeir i que, quan va sentir crits, va baixar immediatament i es va trobar el cos del mort estés en terra. Sí que va reconéixer que, en aquell moment, va ajudar al qui era la seua parella a arrastrar el cos fins al pati i a amagar-lo.
