29.5 C
València
Dijous, 3 juliol, 2025

2022, un any de successos meteorològics històrics a Espanya

Des que va començar l’any 2022, la meteorologia ha sigut notícia primer per la falta de pluges, després per la calor i finalment per les abundants precipitacions, malgrat la sequera, així fan balanç des de Meteored.

Una cosa històrica ha sigut la temperatura. Pocs dies abans d’acabar l’any 2022 s’ha confirmat que enguany ha sigut el més càlid de la sèrie històrica a Espanya, superant en 1,6 °C el valor mitjà des de 1961.

- Advertisement -Telegram València Diari

Hermine provoca inundacions a Canàries

El Centre Nacional d’Huracans (CNH) va nomenar la tempesta tropical Hermine entre el 23 i 25 de setembre, quan es trobava molt al sud i a distància de Canàries. Va tindre un recorregut singular de sud a nord i paral·lela a les costes africanes.

A pesar que el seu centre no va alterar o va ser pròxim a l’arxipèlag canari, la interacció amb un tàlveg en altura va causar una llengua d’humitat i bandes de precipitacions que van propiciar pluges generalitzades, fortes i persistents.

Moltes precipitacions van estar acompanyades de tempestes, sobretot el 24 i 25 de setembre, quan es van batre rècords d’acumulacions en 24 hores. A més, el 25 es van superar els 100 l/m² en un dia en moltes localitats.

La borrasca Efraín

La borrasca Efráin es va originar en un actiu cicló subtropical. Més tard va patir un procés d’aprofundiment i variació en latituds mitjanes, convertint-se en una potent borrasca molt a l’oest de la Península.

Més al nord, un anticicló de bloqueig a Groenlàndia va propiciar que Efraín enviara diversos fronts amb pluges abundants en la façana occidental peninsular, amb valors generalitzats de més de 100 l/m² en punts que patien una intensa sequera. Les pluges estaven vinculades a “rius atmosfèrics” molt carregats d’humitat. Alhora, la borrasca va escudar de les irrupcions gèlides de nord que van patir altres països.

Temperatures extremes a l’estiu

La calor extrema que va patir Espanya durant aquest estiu va ser la situació meteorològica més ressenyable de l’any. No s’havien registrat valors tan anòmals des de l’estiu de 2003.

Es van registrar tres onades de calor (quasi quatre) i va destacar l’escassa relaxació de la calor entre els pics de les ones i les nombroses nits tropicals i tòrrides, batent-se per bastant els registres anteriors.

La borrasca Celia i la calitja

Durant aquest any els episodis de calitja han sigut protagonistes a Espanya. Han destacat tant la seua regularitat com la intensitat i amplitud d’alguns episodis.

Un d’ells va ser l’associat a la borrasca Celia el mes de març, donant lloc a una històrica intrusió de pols en suspensió i uns cels taronges que semblaven ficticis. La sequera en el nord d’Àfrica va ajudar a l’alliberament de l’atmosfera de grans quantitats de pols i arena d’origen saharià. Durant unes hores, Espanya va ser el país amb la pitjor qualitat de l’aire del planeta.

Llarga temporada de sequera

El 2022 ha sigut un any lleugerament sec respecte a la mitjana. Encara que cal matisar entre diferents zones, amb una clara diferenciació entre les regions del nord i les de l’est, sobretot en les del sud-oest on hi ha hagut un llarg període de sequera.

Les restriccions d’aigua van arribar fins a les Ries Baixes, amb els embassaments espanyols per davall del 35% de la seua capacitat total, registres que no es donaven des de 1990.

Al desembre, l’intens anticicló situat al nord del continent va propiciar que les borrasques arribaren a punts meridionals, canviant la situació i propiciant que aquest mes haja sigut dels més humits del segle.

Un any negre per a la massa forestal

La sequera i la calor de l’estiu van causar incendis i durant l’any s’han calcinat més de 300.000 hectàrees a Espanya. Aquest escenari de grans incendis s’ha donat en altres punts d’Europa, deixant enguany una superfície cremada tres vegades per damunt de la mitjana durant l’última dècada i quatre vegades superior a Espanya.

Malgrat això, en els últims 20 anys, una major conscienciació ciutadana, l’augment de la persecució dels piròmans i la millora dels equips d’extinció han aconseguit reduir el nombre d’incendis que es donen cada any a Espanya. Entre 2010 i 2019 el nombre de sinistres ha baixat un 36 % respecte a la dècada passada.

Últimes notícies

Primera proposta del calendari per a Falles 2026 amb Crida el 22 de febrer i revetles al març

La Mesa del Diàleg Faller proposa que la Crida per a les Falles 2026 se celebre el 22 de febrer i les revetles els caps de setmana del 7 i 14 de març, anticipant la planificació per a facilitar permisos i organització.

Damnificats per la DANA a València exigixen millores en infraestructures i formació davant futures emergències

L'agrupació 'Tots a una veu', formada per afectats per la DANA a València, sol·licita al president de la Generalitat, Carlos Mazón, millores en infraestructures, protocols de formació i major coordinació entre administracions per a previndre futures catàstrofes.

La Comissió Gestora de la PAU reconeix el malestar per pregunta sobre la dana en examen de Geografia

La Comissió Gestora de la PAU lamenta el malestar generat per una pregunta sobre la dana en l'examen de Geografia de la convocatòria de juliol, que va incloure una imatge sensible del barranc de Chiva després de la riuada.

Germán Valera es convertix en el primer fitxatge de l’Elx per al seu retorn a Primera Divisió

L'extrem murcià Germán Valera és el primer fitxatge oficial de l'Elx per a la pròxima temporada després del seu traspàs des del València. El jugador firma per dos anys i torna al club després d'una cessió exitosa que va contribuir a l'ascens a Primera Divisió.

El Ministre d’Indústria destaca a PowerCo com a referent en la transformació cap a la mobilitat elèctrica a Espanya

El ministre d'Indústria destaca la gigafactoria PowerCo a Sagunt com a símbol de la transformació cap a la mobilitat sostenible i electrificada a Espanya, amb una inversió de fins a 3.500 milions euros.

Jordi Hereu defén la integritat del PSOE malgrat la deshonestedat de tres integrants

El ministre Jordi Hereu afirma que el comportament deshonest de tres membres no deteriora un projecte socialista que ha contribuït al progrés d'Espanya durant set anys.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor històrica

Un home de 52 anys i una dona de 53 moren per colps de calor a Castelló i Alacant respectivament, en ple episodi de calor extrema segons Sanitat.

Tanquen temporalment les platges de Cullera i Calp per contaminació bacteriana en l’aigua

Les platges de Dosser a Cullera i Arenal-Bol a Calp han sigut tancades temporalment per la detecció de bacteris en l'aigua. Es realitzen anàlisi i remostrejos per a garantir la seguretat.