Investigat el autor d’un incendi que va arrasar dos hectàrees de massa forestal

La Guàrdia Civil d'Alacant ha investigat a un home per un delicte d'incendi forestal per imprudència greu, que va calcinar dos hectàrees de massa forestal en una partida rural de Tibi el mes d'abril passat.

En el matí del passat 1 d'abril, la Guàrdia Civil d'Alacant va tindre coneixement de l'inici d'un incendi en una zona rural del terme municipal de Tibi. A causa de les circumstàncies meteorològiques, en poques hores el foc es va propagar per diverses parcel·les confrontants. Quan es va aconseguir extingir, ja havia quedat completament calcinada una superfície forestal de dos hectàrees.

La Patrulla de Protecció de la Naturalesa de Monòver, que s'havia desplaçat fins al lloc dels fets tan prompte com es va tindre coneixement de l'inici, va realitzar les primeres indagacions, i va instruir unes primeres diligències des del Lloc de Castalla.

Posteriorment, l'informe emés per l'agent mediambiental de la Generalitat València, va determinar que l'incendi, de naturalesa forestal, s'havia iniciat per un presumpte abocament en combustió que, en ser llançat sobre la vegetació, va provocar que esta s'inflamara.

Per este motiu, l'Equip d'Investigació del Servei de Protecció de la Naturalesa d'Alacant, unitat dedicada a la investigació dels delictes mediambientals, es va fer càrrec de la instrucció de l'operació, a fi d'esclarir l'origen de l'incendi i localitzar al possible autor.

Els agents del SEPRONA van esbrinar que el residu que va iniciar el conat, probablement brases i cendres encara candents, havien sigut abocades per l'habitant d'un habitatge pròxim, sense intenció de provocar el mal. La determinació de les causes, es va realitzar amb la col·laboració de la Brigada d'Investigació d'Incendis Forestals (BIIF) de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.

També és de ressenyar la importància que ha tingut en esta àrdua investigació, que ha durat diversos mesos, la inestimable col·laboració ciutadana.

Per estos fets, ha sigut investigat un home de 61 anys de nacionalitat neerlandesa, com a suposat autor d'un delicte d'incendi forestal per imprudència greu.

Les diligències han sigut posades a la disposició del Jutjat d'Instrucció d'Ibi, que entén de la causa.
El delicte d'incendi d'una muntanya o massa forestal, està castigat segons l'article 352 del vigent Codi Penal amb penes de presó d'un a cinc anys i multa de 12 a 18 mesos.

 

Si bé l'article 358 estableix una pena inferior en grau per al qual per imprudència greu provoque el delicte d'incendi forestal, si s'haguera posat en perill la vida o la integritat física de les persones, podria ser castigat amb la pena de deu a vint anys de presó, conforme al que s'estableix en l'article 351.

El treball realitzat pel Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil entorn dels incendis té com a finalitats fonamentals, a més de la de repressió del delicte, la important labor preventiva. Durant els mesos considerats d'especial risc d'incendi, el servei de les diferents unitats del SEPRONA es planifica tenint especialment en compte esta labor.

Des de la Guàrdia Civil es fa una crida als ciutadans, perquè la seua col·laboració és fonamental en la lluita contra el foc. És molt important estar atents als períodes de major risc. En cas d'observar un possible conat, o alguna conducta sospitosa de causar-lo, se'ls recomana que el comuniquen al més prompte possible.

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.