Investigat el autor d’un incendi que va arrasar dos hectàrees de massa forestal

La Guàrdia Civil d'Alacant ha investigat a un home per un delicte d'incendi forestal per imprudència greu, que va calcinar dos hectàrees de massa forestal en una partida rural de Tibi el mes d'abril passat.

En el matí del passat 1 d'abril, la Guàrdia Civil d'Alacant va tindre coneixement de l'inici d'un incendi en una zona rural del terme municipal de Tibi. A causa de les circumstàncies meteorològiques, en poques hores el foc es va propagar per diverses parcel·les confrontants. Quan es va aconseguir extingir, ja havia quedat completament calcinada una superfície forestal de dos hectàrees.

La Patrulla de Protecció de la Naturalesa de Monòver, que s'havia desplaçat fins al lloc dels fets tan prompte com es va tindre coneixement de l'inici, va realitzar les primeres indagacions, i va instruir unes primeres diligències des del Lloc de Castalla.

Posteriorment, l'informe emés per l'agent mediambiental de la Generalitat València, va determinar que l'incendi, de naturalesa forestal, s'havia iniciat per un presumpte abocament en combustió que, en ser llançat sobre la vegetació, va provocar que esta s'inflamara.

Per este motiu, l'Equip d'Investigació del Servei de Protecció de la Naturalesa d'Alacant, unitat dedicada a la investigació dels delictes mediambientals, es va fer càrrec de la instrucció de l'operació, a fi d'esclarir l'origen de l'incendi i localitzar al possible autor.

Els agents del SEPRONA van esbrinar que el residu que va iniciar el conat, probablement brases i cendres encara candents, havien sigut abocades per l'habitant d'un habitatge pròxim, sense intenció de provocar el mal. La determinació de les causes, es va realitzar amb la col·laboració de la Brigada d'Investigació d'Incendis Forestals (BIIF) de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.

També és de ressenyar la importància que ha tingut en esta àrdua investigació, que ha durat diversos mesos, la inestimable col·laboració ciutadana.

Per estos fets, ha sigut investigat un home de 61 anys de nacionalitat neerlandesa, com a suposat autor d'un delicte d'incendi forestal per imprudència greu.

Les diligències han sigut posades a la disposició del Jutjat d'Instrucció d'Ibi, que entén de la causa.
El delicte d'incendi d'una muntanya o massa forestal, està castigat segons l'article 352 del vigent Codi Penal amb penes de presó d'un a cinc anys i multa de 12 a 18 mesos.

 

Si bé l'article 358 estableix una pena inferior en grau per al qual per imprudència greu provoque el delicte d'incendi forestal, si s'haguera posat en perill la vida o la integritat física de les persones, podria ser castigat amb la pena de deu a vint anys de presó, conforme al que s'estableix en l'article 351.

El treball realitzat pel Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil entorn dels incendis té com a finalitats fonamentals, a més de la de repressió del delicte, la important labor preventiva. Durant els mesos considerats d'especial risc d'incendi, el servei de les diferents unitats del SEPRONA es planifica tenint especialment en compte esta labor.

Des de la Guàrdia Civil es fa una crida als ciutadans, perquè la seua col·laboració és fonamental en la lluita contra el foc. És molt important estar atents als períodes de major risc. En cas d'observar un possible conat, o alguna conducta sospitosa de causar-lo, se'ls recomana que el comuniquen al més prompte possible.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.