Investigat el autor d’un incendi que va arrasar dos hectàrees de massa forestal

La Guàrdia Civil d'Alacant ha investigat a un home per un delicte d'incendi forestal per imprudència greu, que va calcinar dos hectàrees de massa forestal en una partida rural de Tibi el mes d'abril passat.

En el matí del passat 1 d'abril, la Guàrdia Civil d'Alacant va tindre coneixement de l'inici d'un incendi en una zona rural del terme municipal de Tibi. A causa de les circumstàncies meteorològiques, en poques hores el foc es va propagar per diverses parcel·les confrontants. Quan es va aconseguir extingir, ja havia quedat completament calcinada una superfície forestal de dos hectàrees.

La Patrulla de Protecció de la Naturalesa de Monòver, que s'havia desplaçat fins al lloc dels fets tan prompte com es va tindre coneixement de l'inici, va realitzar les primeres indagacions, i va instruir unes primeres diligències des del Lloc de Castalla.

Posteriorment, l'informe emés per l'agent mediambiental de la Generalitat València, va determinar que l'incendi, de naturalesa forestal, s'havia iniciat per un presumpte abocament en combustió que, en ser llançat sobre la vegetació, va provocar que esta s'inflamara.

Per este motiu, l'Equip d'Investigació del Servei de Protecció de la Naturalesa d'Alacant, unitat dedicada a la investigació dels delictes mediambientals, es va fer càrrec de la instrucció de l'operació, a fi d'esclarir l'origen de l'incendi i localitzar al possible autor.

Els agents del SEPRONA van esbrinar que el residu que va iniciar el conat, probablement brases i cendres encara candents, havien sigut abocades per l'habitant d'un habitatge pròxim, sense intenció de provocar el mal. La determinació de les causes, es va realitzar amb la col·laboració de la Brigada d'Investigació d'Incendis Forestals (BIIF) de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.

També és de ressenyar la importància que ha tingut en esta àrdua investigació, que ha durat diversos mesos, la inestimable col·laboració ciutadana.

Per estos fets, ha sigut investigat un home de 61 anys de nacionalitat neerlandesa, com a suposat autor d'un delicte d'incendi forestal per imprudència greu.

Les diligències han sigut posades a la disposició del Jutjat d'Instrucció d'Ibi, que entén de la causa.
El delicte d'incendi d'una muntanya o massa forestal, està castigat segons l'article 352 del vigent Codi Penal amb penes de presó d'un a cinc anys i multa de 12 a 18 mesos.

 

Si bé l'article 358 estableix una pena inferior en grau per al qual per imprudència greu provoque el delicte d'incendi forestal, si s'haguera posat en perill la vida o la integritat física de les persones, podria ser castigat amb la pena de deu a vint anys de presó, conforme al que s'estableix en l'article 351.

El treball realitzat pel Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil entorn dels incendis té com a finalitats fonamentals, a més de la de repressió del delicte, la important labor preventiva. Durant els mesos considerats d'especial risc d'incendi, el servei de les diferents unitats del SEPRONA es planifica tenint especialment en compte esta labor.

Des de la Guàrdia Civil es fa una crida als ciutadans, perquè la seua col·laboració és fonamental en la lluita contra el foc. És molt important estar atents als períodes de major risc. En cas d'observar un possible conat, o alguna conducta sospitosa de causar-lo, se'ls recomana que el comuniquen al més prompte possible.

Últimes notícies

PSPV i Compromís estudien una llista conjunta al Senat el 29 de novembre

La plataforma Senadores y Senadoras por la Democracia ha revelat que PSPV-PSOE i Compromís valoren acudir junts al Senat el 29 de novembre, dins d’una crida estatal a candidatures progressistes conjuntes.

Els sindicats tomben el calendari de negociació educatiu proposat per la Conselleria

La majoria de sindicats educatius han rebutjat el calendari de 47 meses de negociació proposat per la Conselleria d'Educació per al curs 2026-2027, perquè no incorpora les principals reivindicacions que van originar la vaga de maig i juny. Demanen reprendre de manera immediata els temes pendents, com la recuperació de poder adquisitiu, la millora de l'educació en valencià i la reducció de ràtios.

València exhibix l’espasa de Jaume I i allarga la mostra de la Reial Senyera pel 9 d’Octubre

L’Ajuntament de València ha obert en el Saló de Cristall una mostra especial amb la Reial Senyera i l’espasa de Jaume I, que eixirà en la Processó Cívica per primera vegada en 50 anys. La programació del 8 i 9 d’Octubre combina actes institucionals, música tradicional, pólvora i la mascletà a la plaça de l’Ajuntament.

La jutgessa de la DANA rebutja una nova víctima per lesions psíquiques

La jutgessa de Catarroja ha refusat que un home s’incorpore com a víctima per lesions psíquiques en la causa de la DANA, però ha admés noves proves i una declaració testifical d’un bomber de València.

La crisi de la vivenda marcarà el pròxim ple de Les Corts amb xoc de models entre blocs

El ple de Les Corts de la pròxima setmana estarà marcat pel debat sobre la crisi de la vivenda, amb iniciatives enfrontades de PP, PSPV, Compromís i Vox sobre preus, VPO, ajudes fiscals i immigració.

Pérez Llorca carrega contra l’amnistia de la malversació per “ambició de poder”

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha expressat la seua indignació per l’aval del Tribunal Constitucional a l’amnistia del delicte de malversació i ha assenyalat el PSOE per “massa corrupció i massa impunitat”.

Els activistes de Greenpeace absolts a València després de cinc anys d’incertesa

Un jutjat de València ha absolt els 11 activistes de Greenpeace acusats de desordes públics agreujats per una acció al port de Sagunt en 2021. L’organització celebra que es reconega el caràcter pacífic de la protesta i defensa el dret a manifestar-se.

La Comunitat Valenciana es manté entre les autonomies amb menys sanitat privatitzada

La Comunitat Valenciana figura entre les autonomies amb menor grau de privatització sanitària, amb un índex 19, tot i que la despesa en assegurances privades per habitant s’ha disparat quasi un 78 % des de 2014.