L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) està treballant amb totes les comunitats autònomes per a implantar la prescripció diferida d’antibiòtics en els seus sistemes de salut. Esta estratègia, que ja s’ha aplicat de manera pionera a la Comunitat Valenciana, busca reduir els usos innecessaris d’estos fàrmacs i frenar així el creixent problema de les resistències antimicrobianes.
La prescripció diferida consistix que el professional mèdic emet una recepta d’antibiòtic, però indica al pacient que no la retire de la farmàcia ni la utilitze de manera immediata. El medicament només s’ha d’emprar si, transcorreguts dos o tres dies, els símptomes empitjoren o no milloren segons les instruccions rebudes. Esta opció es planteja sobretot quan hi ha dubtes sobre si la infecció és d’origen viral o bacterià.
En els països desenvolupats, entre un 30 % i un 50 % de les receptes d’antibiòtics són inadequades. A més, el 90 % del consum d’estos medicaments es produïx fora de l’hospital, generalment per a tractar infeccions del tracte respiratori superior, malgrat que la majoria tenen origen víric i no requerixen antibiòtic.
La prescripció diferida s’emmarca en el Pla Nacional enfront de les Resistències als Antibiòtics (PRAN), que coordina la resposta sanitària davant este problema. Dins d’este pla, la mesura es considera prioritària i s’afegirà a una altra actuació rellevant prevista per a mitjan 2027: l’eliminació de les actuals caixes d’antibiòtics de 30 comprimits i la seua substitució per formats de 20.
Comunitat Valenciana, referent en recepta electrònica
La Comunitat Valenciana ha sigut pionera a implantar la prescripció diferida per a infeccions respiratòries agudes lleus mitjançant la recepta electrònica. En estos casos, quan hi ha incertesa sobre l’origen de la infecció, la dispensació de l’antibiòtic queda programada perquè s’active automàticament entre 24 i 48 hores després.
Altres comunitats autònomes també disposen de protocols de prescripció diferida, però no sempre estan integrats de manera centralitzada en el sistema de recepta electrònica. Açò dificulta una aplicació homogènia i el seguiment de resultats.
Per este motiu, l’Aemps ha assenyalat esta estratègia com una de les prioritats del PRAN. Fa dues setmanes ha constituït un grup de treball amb les comunitats i amb professionals sanitaris per a conéixer el grau real d’implantació en cada servici de salut i estendre el model als territoris on encara no està integrat.
Esta decisió s’ha donat a conéixer durant el 24 Congreso Nacional Farmacéutico, celebrat recentment a Oviedo. Allí, el cap de la Unitat de Suport a la Direcció de l’Aemps i coordinador del PRAN, Antonio López Navas, va destacar que es tracta de la mesura ‘més coste efectiva que es pot fer en Atenció Primària per a reduir l’ús d’antimicrobians’ i mitigar el problema de les resistències.
Segons va assenyalar López Navas, les resistències antimicrobianes provoquen la mort de 5.000 persones cada any a Espanya i de més de 35.000 a Europa. Per això, ha remarcat que qualsevol reducció en el consum innecessari d’antibiòtics pot tindre un impacte rellevant en salut pública.
Des de l’agència són conscients que generalitzar esta estratègia exigix formació específica per al personal sanitari i també per als pacients. A més, requerix recursos organitzatius i una comunicació clara sobre quan i com s’ha d’utilitzar realment l’antibiòtic. Per este motiu, l’Aemps ha anunciat que impulsarà diferents iniciatives d’informació i sensibilització.
Impacte sobre el consum i la seguretat
Per a avaluar l’efectivitat de la prescripció diferida, el PRAN va encarregar en 2024 un informe a la Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Prestaciones del SNS (RedETS). L’objectiu era mesurar tant l’efecte d’esta pràctica sobre el consum d’antibiòtics com la seua seguretat.
L’informe es basa en una revisió sistemàtica de 12 assajos clínics aleatoritzats amb dades de 3.750 pacients. Les conclusions indiquen que la prescripció diferida ‘reduïx significativament’ l’ús d’antibiòtics en comparació amb la recepta immediata.
Els autors també van observar que el dolor i el malestar poden ser lleugerament majors a curt termini quan s’aplica la prescripció diferida. No obstant això, la duració global dels símptomes és similar en els dos enfocaments, igual que el nivell de satisfacció dels pacients i la taxa de noves consultes.
L’anàlisi no va detectar més complicacions ni diferències rellevants en els efectes adversos entre el model diferit i el tradicional. Tampoc va avaluar de manera directa l’impacte sobre l’aparició de resistències als antibiòtics. Per això, l’informe no permet afirmar que la prescripció diferida reduïxca per si mateixa les resistències, encara que sí assenyala que pot contribuir a disminuir-les en evitar un consum injustificat.
Canvi en els formats d’antibiòtics
En paral·lel, l’Aemps porta 15 mesos treballant per a eliminar del mercat els envasos d’antibiòtics de 30 comprimits. Esta decisió afecta 15 presentacions d’ús habitual, entre les quals es troben medicaments com l’amoxicilina o la fosfomicina.
Els laboratoris ja han deixat de produir estos formats llargs, encara que continuaran convivint durant uns mesos amb els nous ‘formats curts’ fins que s’esgoten les existències. Segons ha indicat López Navas, es preveu que desapareguen definitivament de les farmàcies entre el primer trimestre i la mitat de l’any que ve.
El mercat incorporarà quatre presentacions xicotetes noves: caixes de 20 unitats d’amoxicilina 250, presentació de fenoximetilpenicilina 160 mL, i caixes de 20 unitats d’amoxicilina clavulànic de 500/125 mg i de 250/62,5 mg. Estes combinacions ja existixen en altres països de la Unió Europea.
Però estos canvis han d’anar acompanyats de mesures que depenen directament de les comunitats autònomes. Entre altres ajustos, s’hauran d’actualitzar els sistemes de prescripció perquè reconeguen les pautes curtes. Per exemple, tres preses al dia durant set dies requerixen 21 pastilles, que fins ara es cobrixen amb caixes de 30 i hauran d’adaptar-se als nous envasos de 20.
Estos ajustos tècnics són imprescindibles perquè la nova configuració del mercat siga realment efectiva i contribuïsca a reduir el sobrant de pastilles en cada tractament, un factor que també pot afavorir l’automedicació i el consum inadequat d’antibiòtics.
