Carlos Soldado és un antic confident de la policia que ara lidera el que es fa anomenar ‘policia islàmica’ en Mataró (Barcelona). Son pare era Policia Local i, tot i que és fill de pares cristians, s’ha convertit a l’islam i ara es fa dir Yusuf. Actualment, Soldado és el president de l’Associació Cultural Iqra juntament amb un altre convers de Barcelona, Esteve Pallarolas, que des del 2005 es diu Muhammad Yasin, tal com relata ‘El Mundo’.
Els dos conversos fa sis anys que fan classes d’àrab en Mataró i distribuïxen corans pel carrer i organitzen activitats solidàries els caps de setmana. Però els actes socials són només una part de l’activitat d’esta ‘policia de la moral’.
Defenen la figura del «bon musulmà»
L’any 2015 durant les ‘Festes de les Santes’ de la localitat, l’associació que Soldado va escriure un missatge en Facebook: «Germans i germanes, estes festes estan patrocinades per Shaytan —Satanàs— i són ‘haram’—prohibides— per a nosaltres. Com es poden permetre festes on les dones van despullades i es propaga la fornicació entre jóvens amb una música que s’escolta per tota la ciutat i la gent va borratxa i drogada?» i ho rematava amb «Els musulmans que assistsquen estan fent una cosa que no és pròpia d’un bon musulmà».
Però no només això, sinó que segons relata el mitjà, el maig d’enguany, un divendres de nit de Ramadà Yusuf torna a actuar. Ha acabat el dejú i els musulmans ixen de casa camí a la mesquita. Quatre hòmens amb túniques llargues i gorres d’oració, anomenades ‘thobes’ i ‘taqiyah respectivament, arriben a un parc a on un grup de jóvens marroquins estan menjant pipes i fumant.
Yusuf els recrimina l’actitud i un dels xics, Ahmed, relata al mitjà «Volen ser com la policia de la moral del Marroc. Si no fem el que diuen ens senyalen davant de la comunitat i van a casa a dir que som uns pecadors. Són molt radicals».
Un sociòleg relata que es dediquen a fer ‘dawa’ «una espècie d’evangelització. Van pel carrer predicant l’islam per als bons musulmans apropant-se sobretot als més jóvens». «Fan proselitisme, la seua missió és convéncer a les persones perquè adopten l’islam com a religió. I, per altra banda, intimiden als musulmans que no complixen la llei» relata un xic marroquí que es diu Ali. Segons ell, són molt radicals sobretot amb les dones, ja que s’enfaden per «les llibertats que ells tenen en Espanya» com consumir alcohol, eixir de festa o anar sense ‘hiyab’».
Yusuf, líder d’Iqra, també és membre del moviment ‘Tabligh al Dawa’, un corrent de l’islam més ortodox, centrat bàsicament en el que defensen, el proselitisme. El que vol és reformar la societat islàmica «contaminada» i «portar pel bon camí» als musulmans descarrilats, això si, sense violència.
Això no és el que creu una veïna, Khadija qui ha explicat , presidenta d’una altra associació del municipi que definix al grup com «prou extremista i rigorós, amb un discurs molt intens. A les altres comunitats i associacions musulmanes no ens fa massa gràcia la forma d’acostar als jóvens a un islam retrògrad que no és el que s’hauria d’ensenyar» i afig «son pare, policia local ja retirat, no vol saber res d’ell».
La mirada posada en eixos grups
Diferents analistes del CNI i dels servicis d’Informació de la Policia Nacional van redactar informes, ja fa quatre anys, sobre el que van anomenar «policia islàmica en Catalunya» fent referència a xicotets grups com els de Yusuf.
«Fa 10 anys vam tindre el primer cas a Valls, Tarragona, a on van ser detinguts nou hòmens que havien raptat a una dona i muntat una espècie de tribunal islàmic per a jutjar-la perquè no vestia adequadament, segons el seu criteri. En un altre municipi de Tarragona, vam tindre un cas similar fa uns anys» segons explica en ‘Crónica’, un agent del CNI fa anys que seguix a eixos grups.
Segons informes policials als que ha tingut accés ‘El Mundo’, els grups «es dediquen a assenyalar a altres membres de la seua comunitat i a amonestar-los quan no complixen amb la llei islàmica, la xària o els preceptes islàmics» a més a més «recorren a la intimidació i a la violència quan ho consideren per a imposar la seua ordre i fer respectar les directrius que donen sobre vestimenta, aspecte… Amb amenaces freqüents i actes d’aïllament».
Els agents situen l’origen d’estos grups en Lleida, a on es va detectar la celebració d’un juí contra una dona marroquina per haver mantingut relacions amb un occidental. Ara, eixes actuacions s’han escampat pel territori català i poden arribar a altres punts d’Espanya, com València.
