El Suprem rebaixa la condemna a Juana Rivas de 5 a 2 anys i 6 mesos de presó

 

El Tribunal Suprem ha decidit rebaixar la condemna a Juana Rivas a la meitat, de cinc anys a dos anys i sis mesos de presó per un delicte de sostracció de menors, una pena que comporta el seu ingrés en un centre penitenciari.

Els fets es remunten a l’estiu de 2017, quan Rivas va passar un mes en parador desconegut amb els seus dos fills menors incomplint les resolucions judicials que l’obligaven a entregar-li’ls al pare.

La Sala penal ha conclòs que rebaixa la pena a la meitat en considerar que, encara que van ser dos els menors sostrets, Juana Rivas va cometre un únic delicte i no dos, com sí que sostenia, en canvi, l’Audiència de Granada.

La Sala basa la seua fallada que, quan en un mateix acte són diversos els menors traslladats o retinguts, no es produeix un concurs de delictes, sinó que es comet un sol delicte de l’article 225 bis del Codi Penal, en lesionar-se el dret de custòdia del progenitor amb qui el menor.

El progenitor, que tenia la guarda i custòdia provisional dels dos menors, va denunciar els fets i un jutjat de Primera Instància de Granada va acordar la immediata restitució dels menors a Itàlia com a Estat de residència habitual dels dos xiquets. Després de diversos requeriments perquè retornara als seus fills, el 26 de juliol de 2017 Rivas es va ocultar amb ells, i la seua exparella va denunciar la desaparició.

L’acusada va entregar als dos xiquets un mes després, el 28 d’agost de 2017, en la Comandància de la Guàrdia Civil de Granada.

Últimes notícies

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.

Este sera l’estiu amb mes mitjans contra els incendis forestals a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana compta este estiu amb el major dispositiu de prevencio i extincio d’incendis forestals de la seua historia, amb 4.401 professionals i quasi 300 milions d’euros de pressupost.

Algemesí acollirà divendres la segona reunió per a coordinar la reconstrucció després de la dana

La segona reunió de la Comissió Mixta entre la Generalitat i el Govern d'Espanya per a coordinar la reconstrucció després de la dana de 2024 se celebrarà este divendres a l'Ajuntament d'Algemesí, amb Juanfran Pérez Llorca i Ángel Víctor Torres al capdavant.

Un jutjat de Paterna declara injust el fusellament d’un regidor republicà en 1939

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Paterna ha reconegut en un auto que José Manuel Murcia Martínez, regidor d’Ayora afusellat en 1939, va ser condemnat sense proves ni garanties. La resolució arxiva la causa per falta d’imputats vius però obri vies de reparació per a la família.