Segons científics, el final de la fase aguda de la pandemia no acabarà fins a 2024

 

La comunitat científica coincideix a assenyalar que el SARS-CoV-2, el coronavirus que ocasiona la malaltia coneguda com a Covid-19, es convertirà en un virus respiratori endèmic, com ja ho és, per exemple, la grip estacional.

«Probablement veurem una evolució del virus. El virus s’anirà adaptant», ha dit l’especialista del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol a Badalona (Barcelona), Beatriz Mothe, segons recull la plataforma Sinc.

La comunitat científica coincideix a assenyalar que el SARS-CoV-2, el coronavirus que ocasiona la malaltia coneguda com a Covid-19, es convertirà en un virus respiratori endèmic, com ja ho és, per exemple, la grip estacional.

«Probablement veurem una evolució del virus. El virus s’anirà adaptant», ha dit l’especialista del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol a Badalona (Barcelona), Beatriz Mothe, segons recull la plataforma Sinc.

Segons experts la vacunació no eliminarà el virus encara que contagiarà de forma més lleu

 

Els motius que el coronavirus continue existint s’expliquen, segons els experts, perquè la vacunació no eliminarà per complet el SARS-CoV-2 i probablement el virus evolucionarà per a continuar contagiant de forma més lleu, encara que «sense matar».

D’una banda, les vacunes prevenen de les formes més greus del Covid-19, però encara no han demostrat que siguen capaces de tallar d’arrel la transmissió del virus, ni quant durarà la immunitat provocada per la vacuna. En este sentit, els científics han recordat que al llarg de la història els programes de vacunació només han aconseguit acabar per complet amb dos malalties: la verola i la pesta bovina, que no afectava els humans, però va provocar una gran escassetat d’aliments.

Este virus arribat per a quedar-se

Al mateix temps, han explicat que els virus necessiten un lloc com els humans per a replicar-se i sobreviure, per la qual cosa la seua lògica evolutiva no és la de matar al humà, sinó la de continuar infectant per a reproduir-se en ell. «Este virus ha vingut per a quedar-se, continuarem convivint amb ell», ha asseverat la viròloga del Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior de Recerques Científiques (CNB-CSIC), Sonia Zúñiga.

Alguns dels factors que incidiran en la conversió del nou coronavirus en un vell conegut són la seua velocitat de propagació i el ritme de vacunació. De fet, un article publicat en la revista ‘Nature’ afegia altres arguments que recolzen la tesi que el coronavirus no desapareixerà de les vides.

La vacuna no eximeix de seguir amb la màscara i la distància social

Sobre este tema, els experts consideren també que alguns dels factors que poden reforçar la circulació del SARS-CoV-2 en el planeta són les reticències d’algunes persones a vacunar-se i un possible canvi de comportament de les ja vacunades en sentir-se més segures. Per això, han destacat la importància que després de vacunar-se es continuen mantenint les mesures de protecció: màscara, higiene, ventilació i limitació de les interaccions socials.

La fase aguda de la pandèmia no acabarà fins a 2024

A més, els experts han assenyalat que el final de la fase aguda de la pandèmia arribarà amb la generalització de la vacunació, que ha d’estendre’s a tots. I és que, hi ha estudis que calculen que això no succeirà fins a 2024 per la distribució desigual de dosi, segons el Centre d’Innovació en Salut Global de la Universitat de Duke (els Estats Units).

A partir d’entonces, segons la hipòtesi d’una projecció publicada a principis de 2021 en la revista ‘Science’, el virus circularia menys i causaria símptomes menys greus. Els autors d’este estudi assemblen el SARS-CoV-2 a altres quatre coronavirus, ‘cosins germans’ seus, que causen el refredat comú; i el diferencien dels seus antecessors SARS-CoV i MERS-*CoV, que van emergir en 2002 i 2012.

La fase postpandèmica estarà influenciada per factors com la reinfecció, l’estacionalitat i la competició amb altres virus per a imposar-se sobre ells, segons un altre treball publicat a la fi de 2020, també en Science.

L’aparició de variants pot complicar el panorama

D’altra banda, els científics han avisat i segueixen avisant que l’aparició de noves variants del SARS-CoV-2 pot «complicar el panorama». A pesar que muta menys que altres virus, com el de la grip o el del VIH, ja han sorgit noves variants més contagioses, però no més mortals, les mutacions de les quals es concentren en la proteïna S de la seua corona per a enganxar-se millor a les cèl·lules humanes i continuar infectant.

«En un cert sentit, li estem donant oportunitats al virus per a anar adquirint noves mutacions i avantatges evolutius, com a noves variants que es transmeten millor i són capaces d’evadir la resposta immune», ha dit l’investigador del Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carles III (CNM-*ISCIII), Francisco Díez.

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.