Sumar ha respost este dijous al president de la Generalitat, Carlos Mazón, i ha sostingut que la seua única reflexió possible després dels esbroncs en l’homenatge a les víctimes de la DANA ha de ser la dimissió.
La portaveu de Sumar en el Congrés, Verónica Martínez Barbero, ha assenyalat en la xarxa X: ‘La reflexió ja l’ha deixada clara el poble valencià: Mazón ha de dimitir‘. En la mateixa plataforma, la secretària d’Organització, Lara Hernández, ha insistit que ‘el que demanen les víctimes, els seus familiars i la societat és veritat, justícia, reparació i no repetició. L’única reflexió possible és la seua dimissió’. La pròpia formació ha reblat el missatge amb una altra publicació: ‘Només cap una reflexió: presentar la seua dimissió’.
Pressió política després del funeral
El context immediat ha sigut el funeral d’Estat celebrat a València per les 237 víctimes mortals de la DANA, 229 d’elles a la província de València, en el primer aniversari de la tragèdia. En eixe acte, Mazón ha rebut esbroncs i crits de ‘fora’ i ‘assassí’ per part de familiars dels morts, una reacció que ha marcat el clima de l’homenatge i ha traslladat al terreny polític el malestar d’una part de la societat.
Després del succeït, el president ha afirmat que es fa ‘càrrec del dia d’ahir’, que no deixa de ‘reflexionar sobre el que significa’ l’ocorregut i que en els pròxims dies farà ‘una reflexió una mica més profunda’. Les seues paraules han obert un compàs d’espera sobre els passos que puga donar, encara que sense avançar decisions. Sumar, per part seua, ha convertit eixa apel·lació a la reflexió en una exigència directa de responsabilitats polítiques.
L’èmfasi de la formació en les demandes de ‘veritat, justícia, reparació i no repetició’ s’ha recolzat en el propi sentir que s’ha expressat durant l’homenatge, on el dolor dels familiars i la visibilitat pública del dol han intensificat l’escrutini sobre la gestió i la resposta institucional. Amb els seus missatges coordinats en X, Sumar ha buscat unificar posició i fixar el marc del debat entorn de la dimissió, reforçant la idea que la resposta adequada, al seu juí, passa per deixar el càrrec.
En este escenari, el focus ha quedat posat en la reflexió anunciada per Mazón i en si d’ella es derivaran decisions concretes. Mentrestant, les reaccions polítiques han escalat i el debat públic s’ha centrat en l’abast d’eixa autocrítica i en el tipus de responsabilitats que, segons Sumar, haurien d’assumir-se de manera immediata.
