El Tribunal Constitucional anul·la l’impost de plusvàlua

 

El Tribunal Constitucional publicarà els pròxims dies una sentència en què declara la nul·litat de facto de l’impost de la plusvàlua.

Este impost afecta els Ajuntaments i els ciutadans, ja que a partir d’este error, la venda d’un pis, una herència o una donació no pagaran la plusvàlua municipal. I això vol dir que este any els ajuntaments deixaran d’ingressar aproximadament 4.000 milions d’euros a tota Espanya.

El Tribunal Constitucional ha declarat contràries a la Norma Fonamental i, per tant, nul·les les regles de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals que fins ara s’han aplicat per al càlcul de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua.

De fet, el ministeri d’Hisenda prepara «un esborrany legal» per a reformular el sistema de càlcul de la plusvàlua municipal, anul·lat pel Tribunal Constitucional.

Quan i qui ha de pagar la plusvàlua?
La plusvàlua municipal es paga quan es produeix la venda d’un immoble, una donació o una herència, principalment. Es tracta d’un impost establert que ha de ser liquidat amb l’ajuntament que corresponga per ubicació del bé en qüestió.

En el cas de la venda, l’ha d’abonar el venedor; en el cas de donació i herència, l’encarregat de pagar-lo és el que rep el bé. A les vendes i donacions hi ha un termini de 30 dies hàbils des de la transmissió; a les herències el termini és de sis mesos, prorrogables fins a un any.

Després de la decisió del Tribunal Constitucional, es qüestiona si esta sentència té caràcter retroactiu i els contribuents poden veure retornat l’import dels impostos pagats.

No obstant això, la sentència no tindrà caràcter retroactiu i no afectarà les resolucions fermes que ja han estat adoptades sobre això per jutjats i tribunals.

Últimes notícies

L’energia dispara els preus industrials un 8,3% a l’abril i marca la seua major alça des de 2022

Els preus industrials van augmentar un 8,3% a l'abril interanual, impulsats per l'energia i un repunt del 70,1% en coquerías i refí de petroli després de la guerra a Orient Mitjà.

L’Assemblea de Docents de Balears dona 100.000 euros a les vagues educatives de Catalunya i Comunitat Valenciana

L'Assemblea de Docents de Balears destina 100.000 euros de la seua caixa de resistència a donar suport a les mobilitzacions educatives a Catalunya i Comunitat Valenciana i s'oferix a recolzar l'etapa de 0 a 3 anys.

Dos anys d’obres i 35.000 teules per a salvar la gran cúpula de l’Escola Pia de València

La cúpula de l'Escola Pia de València, una de les més grans d'Espanya, ha sigut restaurada després de dos anys de treballs, 35.000 teules recol·locades i un complex sistema de bastimentada dissenyada per a no tocar l'estructura original.

Reduir alumnes per aula costaria 28.184 milions en deu anys, segun un informe de Esade

Un informe de EsadEcPol calcula que baixar les ràtios escolars supondria 28.184 milions en deu anys i beneficiària sobretot a centres amb alumnat de major nivell socioeconomico.

Pérez Llorca confia a tancar este dimarts l’acord que pose fi a la vaga docent indefinida

Pérez Llorca espera firmar este dimarts amb els sindicats docents un acord que pose fi a la vaga indefinida iniciada l'11 de maig, després del suport de ANPE i CSIF a la proposta salarial d'Educació.

El temps preestiuenc s’allarga en la Comunitat Valenciana amb màximes una mica més altes

La Comunitat Valenciana manté este dimarts un ambient quasi estiuenc, amb cels poc nuvolosos, temperatures sense canvis o en lleuger ascens i vents fluixos que només seran moderats en alguns trams del litoral.

Ribó insta a Compromís a accelerar la designació d’Oltra com a candidata a l’Alcaldia de València

Joan Ribó reclama a l'executiva local de Compromís que agilitze els tràmits interns perquè Mónica Oltra siga proclamada candidata a l'Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals.

Bendodo exigix al Govern un esborrany de Pressupostos per a alleujar l’asfíxia de diputacions i ajuntaments

Elías Bendodo reclama al Govern un esborrany de Pressupostos Generals de l'Estat per a frenar l'escanyament financer que, segons el PP, patixen diputacions i ajuntaments. Dirigents populars denuncien un mal econòmic mensual milionari i la falta de reforma del finançament local i autonòmic.