Com estalviar 250 euros a l’any en gasolina?

 

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha dut a terme un estudi sobre els preus en les gasolineres de tota Espanya. La principal conclusió és que és possible estalviar fins a 250 € triant les gasolineres més barates, si bé esta tasca no resulta fàcil, ja que només 1 de cada 6 gasolineres té preus barats. L’estudi es publica en el número de juliol-agost de la seua revista OCU-Compra Mestra.

Per a la realització d’este estudi OCU ha analitzat els preus de més de 10.000 gasolineres de tota Espanya, entre els mesos de febrer i maig. Amb les dades obtingudes ha calculat un índex amb els preus mitjans de cada gasolinera en el període per a cada tipus de combustible, la qual cosa permet elaborar un índex per a facilitar als consumidors la comparació de preus entre les diferents gasolineres pertanyents a cada cadena.

De les dades de l’estudi es desprén que les diferències de preus entre diferents cadenes són notables. Les cadenes BONAREA, GM OIL, GAS EXPRES, PETROPRIX i E. LECLERC són les més barates. Per contra, CEPSA, REPSOL, BP i IDS són les més cares. OCU destaca que són precisament les cadenes amb major implantació i les que té una major xarxa a nivell nacional les que tenen un nivell de preus més elevat. A més, les diferències entre elles són mínimes.

Les diferències de preus entre les cadenes més barates i les més cares són notables. En el cas del dièsel, fins ara el combustible de major consum al nostre país, la diferència entre BONAREA, la cadena més barata i la cadena més cara, IDS, és de mitjana 21,5 cèntims per litre. En el cas de la gasolina de 95, la diferència és de 20,2 cèntims.

Estes diferències suposen per a un vehicle amb un ús i consum estàndard, una diferència de més de 250 € per a tots dos combustibles, pel menor consum del dièsel i el major preu de la gasolina. Les cadenes més barates són les que pertanyen a cadenes de distribució que busquen mitjançant preus baixos atraure clients als seus establiments. També figuren entre les més barates, les cadenes de baix cost amb un model d’autoservei o directament automàtiques.

L’estudi d’OCU també permet elaborar un rànquing dels preus del combustible per províncies. Dels resultats es dedueix que Almeria, Lleida, Múrcia, València, Terol, Saragossa, Osca, Sòria i Navarra són les províncies de la península més barates. Per contra, Balears, Madrid i Guipúscoa són les més cares. Les zones agràries i les províncies per les quals discorren grans vies de comunicació són les que tenen preus més baixos.

No obstant això, resulta difícil per als consumidors localitzar les gasolineres barates, ja que només una de cada 6 té uns nivells de preus baixos. En algunes ciutats xicotetes com Pontevedra, Huelva, Terol, Orense i Oviedo les diferències són molt xicotetes.

En Gran Canària, València i Madrid, el percentatge de gasolineres amb preus baixos és el menor i resulta més difícil trobar estos assortidors. Per això, si els consumidors volen estalviar, resulten indispensables eines que permeten comparar preus i localitzar les estacions de servei més barates. OCU posa a la disposició dels consumidors el seu comparador de preus de gasolineres per a ajudar-los en esta tasca.

L’estudi d’OCU, reflecteix la important concentració que presenta a Espanya el mercat de distribució de carburants. Es tracta d’un clar oligopoli dominat per tres grans empreses que tenen, amb diferència, els preus més alts del mercat.

La falta de competència permet situacions com la viscuda en l’últim any, amb un clar efecte ploma i coet en els preus dels carburants. Les gasolineres no van traslladar en la seua integritat l’acusada baixada del preu del petroli durant el confinament, i per contra des del mes de novembre els consumidors pateixen immediatament l’increment del preu dels carburants, que provocarà un sobrecost anual de 250 € en el cas del dièsel i de 300 € en el cas de les gasolines.

Per a evitar estos increments de preus la recomanació d’OCU és triar i repostar sempre en les gasolineres més barates.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.