Thierry Rendall ha confirmat que no renovarà el seu contracte amb el València
Thierry Rendall ha confirmat que no renovarà el seu contracte amb el València i que posarà fi aquest estiu a una etapa de set anys en el club. El lateral dret portugués va explicar que sent que el seu cicle com a valencianista ha acabat i que la seua decisió arriba després d’una temporada complicada a nivell físic i col·lectiu.
En una entrevista en la qual va repassar la seua situació, Rendall va reconéixer que esta campanya mai va arribar a trobar-se còmode físicament. Va recordar que a l’abril va patir una lesió contra el Mallorca que el va obligar a parar i que fins i tot va recórrer a un fisioterapeuta anara de la ciutat per a intentar arribar en condicions als últims partits. La seua intenció, va subratllar, era tancar este cicle sobre la gespa i no des de la infermeria.
El defensa va detallar que el gran punt d’inflexió va ser la greu lesió de lligament creuat que va patir anteriorment. Va explicar que, després d’una malaltia d’este tipus, l’habitual és anar acumulant minuts a poc a poc per a recuperar sensacions, però si és el cas el procés va ser més brusc. Segons va relatar, va parlar amb l’entrenador sobre la necessitat d’adaptació, encara que va acabar jugant dos partits eixint des de la banqueta i va ser titular en el tercer. A partir d’ací va començar a guanyar ritme, es va sentir amb més confiança i sense dolor en el genoll, just abans que una lesió en els isquiotibials frenara de nou la seua progressió.
Una etapa marcada per l’exigència i la inestabilitat
Més enllà de l’última temporada, Thierry Rendall va fer balanç global dels seus anys al València. Va admetre que no ha sigut una etapa senzilla per la dimensió del club i per la pressió constant que envolta a l’entitat. Va subratllar que el València és una institució molt gran en el futbol espanyol i que en els últims anys ha travessat un període d’inestabilitat, amb canvis freqüents de cares i entrenadors, una circumstància que complica aconseguir la regularitat tant a nivell individual com col·lectiu.
El lateral va recordar que el seu millor moment va arribar amb José Bordalás en la banqueta i, posteriorment, amb Gennaro Gattuso, quan es va sentir especialment bé sobre el camp i abrigallat per l’afició. No obstant això, va lamentar haver estat marcat per l’etiqueta de jugador de cristall degut a les contínues lesions. Malgrat això, va insistir que sempre va intentar donar-ho tot pel club i competir al màxim cada vegada que va poder participar.
Rendall també es va detindre en el que ha suposat per a ell viure i jugar a la ciutat. Va descriure València com un lloc increïble per a desenrotllar la seua carrera i va destacar la manera de ser de l’afició. Al seu juí, el seguidor valencianista és molt exigent en l’esportiu, però al mateix temps mostra un tracte pròxim i amable al carrer, fins i tot en els moments més delicats per a l’equip. Per al jugador, eixe suport fora de l’estadi actua com un impuls addicional quan la situació esportiva no acompanya, i per això va assegurar que només guarda records positius dels seus anys com a valencianista.
En el pla col·lectiu, el portugués va valorar que, malgrat arribar amb opcions a l’última jornada de classificar-se per a la Lliga Conferència, la temporada ha sigut dolenta com a equip. Va considerar que un dels errors fonamentals va ser no fixar un objectiu clar des de l’inici del curs. Va assenyalar que, encara que va haver-hi una certa inversió per part del club i la intenció era sumar el major nombre possible de punts i acabar el més amunt possible en la taula, va faltar una meta concreta que servira de referència per a tot el vestuari.
Rendall va opinar que en un club de la grandària del València és imprescindible marcar des del principi un full de ruta esportiu nítid, alguna cosa que, en la seua opinió, no es va produir. Eixa absència de rumb, unida al context institucional, va contribuir al fet que l’equip no trobara l’estabilitat necessària per a competir amb continuïtat durant tota la campanya.
El defensa va ser especialment crític amb la inestabilitat que envolta al club. Va apuntar que existix un ambient tòxic entre l’afició i la directiva que esta temporada s’ha estés també a la relació amb els jugadors. Va reconéixer que esta tensió permanent és perjudicial per al rendiment de l’equip, encara que va assumir que la plantilla també té part de responsabilitat i que els futbolistes són els qui poden canviar la dinàmica sobre el camp.
Malgrat este clima, Rendall va voler posar en valor el compromís de l’afició. Va destacar que en cada partit a casa, independentment del dia, l’equip compta amb més de 40.000 persones en l’estadi. Va descriure eixa atmosfera com una sensació increïble i un suport que, al seu juí, ha sigut una constant fins i tot en les campanyes més irregulars.
Amb la seua eixida ja definida, el lateral marxa amb la sensació d’haver viscut una experiència intensa i complexa, en la qual s’han mesclat bons moments esportius, períodes marcats per les lesions i la permanent exigència d’un club sotmés a un context inestable. El seu comiat tanca un capítol llarg al València i obri una nova etapa en la seua carrera lluny de Mestalla.
