L’Ajuntament de València ha posat en marxa una campanya sota el lema ‘No alimentes el problema’ per a conscienciar a la ciutadania que donar menjar als coloms no sols no ajuda als animals, sinó que agreuja la seua sobrepoblació i genera problemes de salut, brutícia i deterioració de l’entorn urbà.
El regidor de Benestar Animal, Juan Carlos Caballero, ha explicat que un gest aparentment inofensiu, com llançar menjar als coloms en la via pública, té conseqüències negatives directes sobre la salut pública, la neteja dels carrers i la conservació del patrimoni. Quan se’ls oferix aliment de manera constant, es concentren grans grups d’aus en pocs punts, s’acostuma als animals a dependre del menjar humà i es desequilibra l’entorn urbà.
Cavaller ha remarcat que el missatge central de la campanya és clar i directe: no alimentar als coloms és una manera de cuidar València. Segons ha defés, la pràctica de donar-los menjar no beneficia ni a les aus ni a la ciutat, perquè afavorix la concentració excessiva d’exemplars, multiplica les restes de menjar en el sòl, atrau altres plagues i acaba generant conflictes de convivència en places, jardins, carrers i edificis on s’acumulen estes aus.
Impacte en salut, neteja i patrimoni
L’Ajuntament subratlla que les conseqüències de la sobrepoblació de coloms es noten en diversos fronts. D’una banda, l’augment de brutícia per excrements i restes de menjar obliga a redoblar les tasques de neteja i encarix el manteniment de la ciutat. Per un altre, estos excrements deterioren les façanes, danyen els monuments, el mobiliari urbà, els desguassos i els canalons, la qual cosa suposa danys materials i costos afegits per a les comunitats de veïns i les arques municipals.
El consistori també advertix dels riscos per a la salut pública derivats d’una elevada presència de coloms, ja que l’acumulació d’excrements i restes orgàniques pot afavorir l’aparició de malalties i d’altres plagues urbanes. A més, recorda que una població descontrolada d’estes aus pot desplaçar a altres espècies i alterar l’equilibri natural de l’entorn urbà, reduint la diversitat de l’avifauna que conviu a la ciutat.
Per a desincentivar les conductes insalubres, la nova ordenança de neteja municipal arreplega multes d’entre 750 i 3.000 euros per als qui alimenten als coloms en la via pública. Amb esta mesura, l’Ajuntament busca deixar clar que llançar menjar a estes aus no és un simple costum, sinó una pràctica sancionable per l’impacte que té sobre la ciutat.
Responsabilitat compartida en el control de coloms
La campanya de conscienciació començarà este cap de setmana en xarxes socials, en el mobiliari urbà i en diferents mitjans de comunicació. L’objectiu és apel·lar a la responsabilitat compartida i recordar que la col·laboració veïnal és imprescindible perquè les mesures municipals de control de la població de coloms siguen realment efectives.
Esta anomenada a la implicació ciutadana se suma a les accions que ja desenrotlla l’Ajuntament per a gestionar la sobrepoblació d’estes aus i a la nova ordenança que prohibix alimentar als coloms al carrer. D’esta manera, la campanya no es limita a missatges informatius, sinó que es recolza en un marc normatiu que fixa obligacions i sancions.
Cavaller ha detallat que el govern municipal treballa amb mesures de control ètiques i planificades. Entre elles es troben els colomars, concebuts com a refugis en zones segures i netes que permeten realitzar controls sanitaris i de natalitat. En estos espais es poden vigilar millor les condicions de les aus i actuar de forma ordenada, en lloc que la població cresca de manera descontrolada en qualsevol punt de la ciutat.
Una altra de les ferramentes de control que destaca l’Ajuntament és l’ús de pinsos esterilitzants en zones delimitades, sempre amb seguiment tècnic i revisions periòdiques. Este tipus d’alimentació controlada té com a objectiu reduir de manera gradual el nombre d’exemplars, evitant mesures més agressives i afavorint una gestió continuada en el temps.
Segons les dades del primer trimestre de 2026, la població de coloms ha passat de 35.564 exemplars a 32.197, la qual cosa suposa una reducció del 9,5%, és a dir, 3.367 coloms menys a la ciutat. Esta baixada s’interpreta com una primera confirmació que l’estratègia municipal comença a donar resultats, ja que revertix la tendència a l’alça d’anys anteriors, quan la població va passar de 22.000 en 2021 a quasi 36.000 en 2024.
En l’actualitat, amb un cens de 32.197 exemplars, la mitjana a València és d’11 coloms per hectàrea, per damunt de la mitjana de referència de 10,2 coloms per hectàrea que es considera adequada per a mantindre un equilibri en l’avifauna urbana. L’objectiu de les mesures posades en marxa és aproximar-se a eixa xifra de referència de manera progressiva, reduint els impactes negatius de la sobrepoblació.
De manera paral·lela a la campanya i a les actuacions de control ètic, la Regidoria de Benestar Animal treballa de manera coordinada amb els servicis d’enllumenat i de cultura i patrimoni. Entre les actuacions previstes s’inclou l’habilitació de sistemes de protecció en els edificis més exposats a la presència massiva de coloms, així com en fanals i altres elements d’enllumenat, que també s’utilitzaran com a elements dissuasius per a evitar que les aus es posen i facen nius.
Les accions ètiques de control s’han concentrat en aquells barris i espais públics que presentaven majors concentracions de coloms, com a entorns de mercats, places i poliesportius, entre ells el de Natzaret, així com en zones del districte Marítim o de Patraix. La intenció de l’Ajuntament és continuar adaptant les intervencions a l’evolució del cens i a les queixes veïnals, mantenint com a eix central la combinació de control ètic, sancions i sensibilització social.
