CSIF desconvoca la vaga indefinida i centra l’estratègia en la negociació amb la Conselleria
El sindicat CSIF, un dels convocants de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana iniciada l’11 de maig, ha decidit desconvocar les protestes a partir d’este dimecres per a centrar-se en impulsar la negociació amb la Conselleria d’Educació. L’organització justifica este gir en l’estratègia en els avanços retributius ja acordats i en l’oportunitat de continuar obtenint millores mitjançant el diàleg institucional.
CSIF matisa que la fi de les mobilitzacions no suposa donar un xec en blanc al Consell ni a la Conselleria. El sindicat advertix que manté intacta la possibilitat de reprendre les protestes si en les pròximes reunions no es confirmen noves millores. D’esta manera, l’organització combina la voluntat d’acord amb una posició de pressió latent, condicionada al fet que les promeses es concreten en mesures efectives per al professorat.
El sindicat de funcionaris detalla que, a causa de les contínues denúncies de discriminació salarial dels docents valencians i a la pressió exercida en els últims mesos, la Conselleria es va veure abocada a presentar un document de pujada salarial. Eixe plantejament inclou un augment de 200 euros mensuals amb actualització de l’IPC sobre el conjunt del complement autonòmic, sis dies de lliure disposició i l’inici d’una regulació del teletreball per al personal afectat. Segons CSIF, estes mesures responen directament al malestar acumulat en els centres i al greuge que el professorat venia denunciant respecte a altres territoris.
Acord retributiu i diferències sindicals
L’acord sobre retribucions va ser firmat per CSIF i per ANPE, però no va comptar amb el suport de la resta d’organitzacions amb representació en la Taula de negociació: STEPV, CCOO i UGT. Esta divisió evidencia estratègies sindicals distintes davant una mateixa proposta, amb part del front sindical apostant per consolidar este avanç i una altra part considerant-lo insuficient. CSIF, per part seua, qualifica el pacte de fita històrica i el presenta com un reconeixement retributiu a la labor docent que, al seu juí, no s’havia produït en dècades.
La central sindical subratlla que este avanç ha de permetre obrir la porta a altres millores en qüestions clau per al sistema educatiu, com la reducció de ràtios d’alumnat per aula, la disminució de la burocràcia que suporten els docents o la millora de les infraestructures. Estos assumptes ja s’estan abordant en diferents taules sectorials, en les quals CSIF pretén aprofitar el nou clima de negociació per a traduir l’acord salarial en canvis organitzatius i materials que repercutisquen en el dia a dia dels centres.
En el seu comunicat, CSIF compara a més el pacte aconseguit en la Comunitat Valenciana amb altres acords tancats en diferents autonomies. Sosté que la proposta valenciana supera significativament el recent acord d’Astúries, que esta organització es va negar a firmar per considerar-ho insuficient, mentres que altres sindicats sí que el van rubricar amb una pujada de 140 euros. Per a CSIF, esta diferència de criteri mostra que la seua firma a València respon a unes condicions qualitativament millors.
El sindicat també afirma que l’acord valencià millora l’últim pacte a Catalunya, al qual atribuïx pitjors condicions que les ara acceptades en la Comunitat Valenciana i que, no obstant això, va ser secundat per altres organitzacions que ací rebutgen l’acord. Amb estos exemples, CSIF tracta de reforçar el seu discurs de coherència interna i de justificar davant el professorat la seua decisió de desmarcar-se de la continuïtat de les protestes en el territori valencià.
Després de tancar el punt de les retribucions, CSIF recalca que ara considera imprescindible centrar-se en el diàleg per a continuar aconseguint avanços en l’educació pública. El sindicat insistix que la nova fase ha de servir per a consolidar les millores salarials ja acordades i per a abordar de manera ordenada la resta de reivindicacions del professorat. Al mateix temps, manté oberta la possibilitat de reprendre la mobilització si la negociació s’estanca o si l’Administració no complix els compromisos adquirits.
