Les inundacions de la dana d’octubre de 2024 van colpejar amb força el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. El mal no es va quedar en els més de 124 centres públics afectats: huit de cada deu famílies perceben un empitjorament del rendiment i el 44% dels estudiants assenyala dificultats de concentració. L’alteració de rutines, els trasllats forçats i la pèrdua de setmanes clau van interrompre l’aprenentatge i han deixat una petjada que, un any després, encara es nota a les aules.
Segons un informe de Educo basat en 300 entrevistes en 16 centres, el 77% de les famílies creu que els seus fills han perdut almenys un mes lectiu. Eixa pèrdua es traduïx en temaris incomplets i en la necessitat d’accelerar explicacions o reduir pràctiques, amb impacte directe en l’assimilació de continguts. No és només una qüestió de temps, sinó de continuïtat: encadenar interrupcions fa més difícil reprendre el fil i consolidar l’aprés.
El 79% considera que el rendiment es va veure afectat en algun grau. Entre les causes assenyalades destaquen la pèrdua de continguts importants (44%), la major dificultat per a concentrar-se (30%), la menor atenció o suport educatiu (24%) i la desmotivació (20%). Aules saturades, canvis constants d’espai i soroll ambiental expliquen part d’esta caiguda: quan es reubiquen grups i es mesclen nivells, l’atenció individual es ressent i el clima d’estudi es complica.
Entre un 12% i un 15% de l’alumnat entrevistat reconeix una baixada de qualificacions i quatre de cada deu reporten retards a nivell acadèmic. En dos dels tres instituts analitzats, els resultats de les proves d’accés a la universitat van ser els pitjors de la seua història: un va registrar un 25% de no aptes i un altre va passar de no tindre suspensos a un 12% de no aprovats. Docents i equips directius coincidixen en els factors que van espentar a estos resultats: pèrdua de setmanes clau, canvis d’espais, dificultats de concentració i desmotivació.
Centres preparats davant una altra dana
La percepció de falta de preparació és generalitzada. El 57% de les famílies i el 50% de l’alumnat pensa que els centres no estan llestos per a un altre episodi. Només un 4% de les famílies i un 9% de l’alumnat considera que hui el seu centre està millor preparat; un 39% i un 41%, respectivament, ho desconeixen. Esta incertesa alimenta la sensació de desprotecció i transmet la idea que, davant una nova emergència, la resposta tornaria a improvisar-se.
Les carències assenyalades són recurrents: absència d’un protocol clar i conegut per tota la comunitat educativa (56%), falta d’equipament adequat (55%), inexistència de simulacres o activitats preparatòries (49%) i escassa formació del personal per a actuar davant emergències (42%). Dels 16 centres participants, només un compta amb un protocol anti-inundacions per iniciativa pròpia, la qual cosa evidencia una bretxa organitzativa que dificulta actuar amb rapidesa i coordinació quan més falta fa.
L’informe no detecta un augment generalitzat de l’absentisme ni de l’abandó, però sí patrons específics. Es descriu un absentisme episòdic vinculat a la pluja, que s’explica per la por a noves crescudes o a quedar-se aïllat. ‘El temor a nous episodis d’inundació va consolidar conductes de no assistència els dies de mal temps, especialment en contextos de major vulnerabilitat’, arreplega l’estudi. En el pla emocional, un 30% dels xiquets reconeix que encara es posa nerviós quan hi ha tempesta i la mitat diu que seguix afectat; entre el professorat van augmentar les baixes per estrés i ansietat. Este malestar repercutix en la continuïtat del curs i en la convivència en els grups.
Propostes per a previndre i actuar
Per a revertir la situació, Eduque proposa un Pla Integral d’Escoles Segures que abaste totes les fases de l’emergència, reforce infraestructures resilients i fixe protocols de resposta clars i coneguts per tota la comunitat educativa. La previsió i l’entrenament són claus: quan cada persona sap què fer, es perd menys temps i s’eviten decisions improvisades.
L’organització planteja incloure l’educació com a sector específic en el Pla d’Emergència Climàtica, realitzar una avaluació tècnica del risc d’inundació en tots els centres i assegurar que cada un dispose d’un Pla d’Autoprotecció. També suggerix designar un inspector o inspectora amb dedicació exclusiva en cada centre greument afectat, activar protocols de recuperació curricular per a compensar hores lectives perdudes i garantir la figura obligatòria del coordinador de benestar i protecció, absent en la majoria dels centres consultats. Les xifres dibuixen un escenari en el qual, un any després, la prioritat passa per consolidar la recuperació i blindar la continuïtat educativa davant futurs episodis extrems.
