Una investigació coordinada per la Universitat de València ha demostrat que determinats antioxidants milloren de manera significativa el tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, coneguda com a mPOC. El treball conclou que estes substàncies reduïxen el risc d’empitjorament dels símptomes i poden convertir-se en un complement rellevant a les teràpies habituals, que fins ara se centren sobretot a alleujar les molèsties sense frenar la progressió de la malaltia.
L’estudi aporta una visió més completa que la disponible fins al moment. Fins ara existien investigacions aïllades que analitzaven l’efecte de diferents antioxidants en pacients amb MPOC, però els resultats eren heterogenis i difícils de comparar per les diferències en el disseny, la grandària de les mostres o la duració dels tractaments. La nova investigació reunix i analitza de manera conjunta l’evidència procedent de 19 assajos clínics, la qual cosa permet contrastar les dades amb més rigor i extraure conclusions més sòlides sobre el paper d’estes teràpies.
No n’hi ha un antioxidant: la N-Acetilcisteïna destaca en els resultats
N-Acetilcisteïna, l’antioxidant amb millors resultats
Les troballes mostren que les intervencions amb un tipus concret d’antioxidant, la N-Acetilcisteïna, s’associen a una reducció significativa del risc d’empitjorament dels símptomes de la MPOC. Este resultat apunta al fet que l’ús d’antioxidants pot aportar beneficis clínics rellevants, en disminuir les aguditzacions que caracteritzen a la malaltia i que solen traduir-se en episodis de falta d’aire, tos intensa i augment de la mucositat.
La N-Acetilcisteïna és un fàrmac ja conegut en la pràctica mèdica, amb un cost assequible i un perfil de seguretat considerat favorable. Estes característiques faciliten la seua possible incorporació a la pràctica clínica, ja que es tracta d’un medicament disponible i amb experiència acumulada en altres usos. Segons l’equip investigador, en reduir les aguditzacions no sols millora el benestar i la qualitat de vida del pacient, sinó que també disminuïx la càrrega sobre el sistema sanitari, atés que estes crisis constituïxen una de les principals causes d’ingrés hospitalari en persones amb MPOC.
L’anàlisi dels assajos clínics també indica que les intervencions que combinen antioxidants amb programes d’exercici físic obtenen millors resultats que les que no inclouen activitat física. Aquesta combinació reforça l’estratègia habitual d’abordar l’MPOC amb un enfocament integral, en el qual la medicació s’acompanya de canvis en l’estil de vida per a augmentar la capacitat funcional del pacient i reduir la freqüència de les aguditzacions. Els autors plantegen que els antioxidants poden convertir-se així en una ferramenta de suport complementària als tractaments estàndard.
Malgrat els resultats positius, el grup d’especialistes subratlla que és necessari continuar investigant per a disposar d’evidències més concloents abans d’incorporar de forma generalitzada estes teràpies a la pràctica clínica. Consideren que fan falta estudis addicionals que confirmen els beneficis observats, definisquen millor les dosis, la duració dels tractaments i quins perfils de pacients es podrien beneficiar més d’este enfocament basat en el control de l’estrés oxidatiu.
Col·laboració multidisciplinària i suport institucional
La investigació ha sigut desenrotllada per un equip multidisciplinari en el qual participen, a més de la Universitat de València a través de les Facultats de Medicina i Odontologia i d’Infermeria i Podologia, la Universitat Catòlica de València, els instituts d’investigació sanitària Incliva i La Fe, i els hospitals Clínic de València i Universitari de Navarra. El projecte ha comptat amb finançament de la Generalitat Valenciana, la qual cosa ha permés coordinar recursos i coneixements de diferents centres per a abordar l’MPOC des de diversos àmbits.
Impacte global i paper de l’estrés oxidatiu
La malaltia pulmonar obstructiva crònica afecta a més de 400 milions de persones a tot el món i se situa entre les principals causes de morbiditat i mortalitat. Els tractaments disponibles controlen en bona part els símptomes, però no aconseguixen detindre l’evolució de la patologia, que es caracteritza per una deterioració progressiva de la funció respiratòria. Esta realitat explica l’interés de la comunitat científica a explorar noves estratègies, com l’ús d’antioxidants, que puguen modificar el curs de la malaltia o, almenys, disminuir la freqüència i la gravetat de les aguditzacions.
Més enllà dels factors de risc clàssics, com el tabaquisme o l’exposició prolongada a contaminants ambientals, el treball remarca la creixent evidència que assenyala a l’estrés oxidatiu com un mecanisme clau en el desenrotllament, la progressió i les crisis de la MPOC. Este procés, relacionat amb un desequilibri entre la producció de radicals lliures i la capacitat de l’organisme per a neutralitzar-los, contribuïx al mal dels teixits respiratoris. Per això, l’ús de substàncies amb capacitat antioxidant es perfila com una via lògica i prometedora per a donar suport al tractament de la malaltia i reduir el seu impacte en milions de pacients.
