VALÈNCIA, 27 (EUROPA PRESS)
Personal investigador de la Universitat de València (UV), la Universitat d’Alcalá i de la Càtedra d’Otoacústica Evolutiva i Paleoantropologia d’HM Hospitals ha descobert el primer cas de síndrome de Down entre els neandertals i que este individu, al que han sobrenomenat ‘Tina’, va sobreviure més de sis anys per les cures i la solidaritat del grup.
L’estudi ha analitzat un fragment cranial de l’oïda dreta trobada a Cova Negra, a Xàtiva, del que es deduïx que malformacions en l’oïda interna van produir a l’individu una pèrdua d’audició severa i un vertigen incapacitant. El treball s’ha publicat en la revista ScienceAdvances.
El treball genera un nou paradigma respecte a les relacions socials i les característiques que definien a les comunitats neandertals com el sentit de pertinença i l’altruisme. Una de les característiques més extraordinària dels éssers humans és que s’ocupen i cuiden de les persones vulnerables. L’altruisme de l’espècie constituïx un comportament insòlit en el Regne Animal i representa un autèntic desafiament a la Biologia Evolutiva. Des de fa dècades, se sap que els neandertals també s’ocupaven i cuidaven dels seus companys vulnerables.
No obstant això, els casos coneguts de cures afectaven a individus adults, per la qual cosa especialistes pensaven que no es tractava d’un autèntic comportament altruista sinó d’un mer intercanvi d’ajuda entre iguals.
«El que no es coneixia fins ara era cap cas d’un individu que haguera rebut ajuda, encara que no poguera tornar el favor, la qual cosa provaria l’existència d’autèntic altruisme entre els neandertals. Això és precisament el que significa el descobriment de Tina», ha confirmat Mercedes Conde, investigadora de la càtedra d’Otoacústica Evolutiva i Paleoantropologia d’HM Hospitals i de la Universitat d’Alcalá.
Segons l’equip investigador, es resol així un dels enigmes més polèmics de l’antropologia, ja que queda provada tant l’existència de persones amb síndrome de Down en les comunitats de neandertals com que se’ls cuidava i protegia de forma altruista.
El fòssil estudiat, un fragment de temporal, l’os del crani que alberga l’oïda, va ser trobat l’any 1989 a la Cova Negra de Xàtiva, un jaciment en el qual s’han recuperat gran nombre de restes òssies neandertals, molts d’ells d’individus infantils.
«Estes excavacions han sigut claus per a conèixer la manera de vida dels neandertals del vessant mediterrani ibèric i han permès definir les ocupacions de l’assentament: de curta durada temporal i amb un reduït nombre d’individus, alternades amb presència de carnívors», ha apuntat Valentín Villaverde, catedràtic emèrit d’Arqueologia de la UV, qui va liderar les excavacions. La resta fòssil està dipositat al Museu de Prehistòria de València.
L’individu al que va pertànyer esta resta cranial, ‘Tina’, va sobreviure almenys sis anys, la qual cosa sens dubte va requerir les cures i la solidaritat del seu grup. Es tracta del primer cas conegut del síndrome en una mena de hominí diferent a l’actual.
El fòssil ha sigut estudiat per un equip liderat per Mercedes Conde, professora de la Universitat d’Alcalá, que ha comptat amb la participació d’Alfredo García, cap del Servei d’Otorrinolaringologia dels hospitals universitaris HM Porta del Sud i HM Rivas, i Nieves Mata, otorrinolaringòloga de tots dos centres.
Mata ha destacat: «Va ser apassionant detectar en el TAC de l’os temporal, que alberga l’òrgan de l’audició i de l’equilibri, unes malformacions presents en el naixement, com la displàsia del canal semicircular lateral, i signes de complicacions de les otitis que va poder presentar este xiquet durant la seua infància, com la presència d’una fístula laberintica. Totes estes alteracions van poder conduir a una pèrdua d’audició severa i a un vertigen incapacitante en un xiquet amb una malformació d’oïda interna altament suggestiva de síndrome de Down».
