La violència masclista dificulta la memòria verbal de les supervivents i obliga a un major esforç cerebral per a reconéixer paraules i sostindre la comprensió lectora, segons un estudi del Centre d’Investigació Ment, Cervell i Comportament de la Universitat de Granada.
La memòria verbal és la capacitat per a recordar i processar informació presentada en llenguatge parlat o escrit, com a paraules, frases i instruccions. És clau per a comprendre textos, seguir converses, aprendre continguts nous i fer tasques acadèmiques. Quan esta capacitat es veu compromesa, activitats quotidianes com estudiar, recordar llistats o seguir una seqüència d’indicacions es tornen més lentes i exigents, i requerixen més concentració per a aconseguir el mateix rendiment.
Metodologia i mostra
La investigació ha sigut realitzada amb ressonància magnètica funcional, una tècnica d’imatge que mesura l’activitat cerebral detectant canvis en el flux sanguini. A diferència d’una ressonància convencional, que mostra únicament l’estructura, la funcional registra en temps real quines àrees s’activen mentres la persona fa una tasca, la qual cosa permet observar els mecanismes implicats en l’aprenentatge i el reconeixement de paraules.
En l’estudi han participat 80 dones: 40 supervivents de violència masclista i 40 sense historial de violència. El treball ha sigut desenrotllat per professors del departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic i emana de la tesi de doctorat de María Pérez González.
Durant una tasca de reconeixement de paraules, les dones que havien patit violència de gènere van mostrar dificultats en les fases inicials d’aprenentatge, a més de diferències en el seu patró cerebral respecte al grup de control.
En concret, la investigació ha detectat un pitjor aprenentatge inicial: reconeixen menys paraules en els dos primers assajos i rendixen pitjor en record lliure. A més, la gravetat influïx: a major violència física, pitjor és el reconeixement en eixes fases primerenques de l’aprenentatge.
Un esforç extra amb impacte quotidià
El patró cerebral es veu afectat per la violència. Durant el reconeixement, el grup de supervivents va mostrar una major desactivació compatible amb un major esforç per a aconseguir un mateix acompliment que el grup de control. Això implica que tasques equivalents demanden més recursos mentals i es tornen més fatigoses, especialment quan es tracta d’adquirir i consolidar informació nova.
Segons els investigadors, ja hi havia evidències prèvies que apuntaven a dificultats en l’atenció i la memòria després de la violència, però faltaven treballs que mostraren els mecanismes cerebrals en temps real durant una tasca de memòria. Este estudi plena eixe buit i aporta una explicació neurobiològica a dificultats quotidianes que presenten moltes dones que han sobreviscut a la violència masclista.
Els resultats ajuden a comprendre per què activitats que depenen de la memòria verbal, com aprendre informació nova o recordar llistats, poden resultar especialment exigents. En entorns acadèmics o laborals, això es traduïx en què llegir, estudiar, memoritzar procediments o seguir instruccions verbals pot requerir més temps, pauses i suports per a mantindre el rendiment sense incrementar la fatiga.
Els investigadors se centren ara en estes seqüeles neuropsicològiques per a dur a terme la seua avaluació i en possibles tractaments de rehabilitació. Per a visibilitzar i rehabilitar les seqüeles, consideren imprescindible realitzar avaluacions neuropsicològiques de les supervivents, de manera que la detecció precoç permeta ajustar la intervenció, fixar objectius realistes i mesurar la recuperació al llarg del temps.
