Adverteix que «entra en conflicte» amb la jurisprudència del Constitucional i insta a retirar la proposició
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
El Consell de Govern de la Universitat de València (UV) ha aprovat un informe sobre la proposició de llei de llibertat educativa –que impulsen els partits que integren el govern valencià, PP i Vox– en el qual es qualifica la futura norma com a «innecessària, discriminatòria i recessiva» i avisa que «trenca el consens conformat al voltant de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al llarg de quaranta anys». Augura a més que «podria ser un colp de gràcia» contra el valencià i condemnar-ho «a un estat residual d’incert desenllaç».
El document avalua la proposta legislativa, tant en l’esperit com en la literalitat del text, és a dir, en l’exposició de motius, l’articulat normatiu i els annexos que ho acompanyen. S’analitza la nova llei des de tres perspectives complementàries: la sociolingüística, la pedagògica i la jurídica, explica la institució acadèmica. Finalment, hi ha un apartat de conclusions, referències bibliogràfiques i annexos.
En aquestes conclusions, se sosté que, «vista des de la triple perspectiva sociolíngüística, pedagògica i jurídica, la proposta de llei registrada a Les Corts constitueix un clar retrocés quant a l’ordenament de l’educació plurilingüe». «Invocant el valor suprem de la llibertat d’elecció lingüística, arracona en la pràctica els valencianoparlants, que no podran fer valdre els seus drets», postil·la.
Entre les raons que s’esgrimeixen per a titllar la norma d'»inapropiada» figura que «parteix de dos premisses errònies: que el valencià és una llengua normalitzada que conviu harmònicament amb el castellà, en una situació de bilingüisme simètric, i que com a conseqüència de l’ordenament legal vigent, la Llei de plurilingüisme de 2018, amb el model d’organització plurilingüe PEPLI, s’ha discriminat els castellanoparlants de manera genèrica, sense indicar les circumstàncies ni els fets concrets».
En aquest sentit, fa notar que es proposa una nova norma quan encara no s’han avaluat els resultats de l’aplicació del PEPLI en els centres escolars. «En absència d’aquesta dada essencial, –precisa– val la pena recordar que investigacions rigoroses, amb indicadors molt contrastats, demostren que els alumnes escolaritzats amb programes en què el valencià era llengua vehicular majoritària obtenen millor rendiment escolar que els educats majoritàriament en castellà».
Així mateix, l’anàlisi afirma que la futura llei «entra en conflicte amb la jurisprudència actual del TC, especialment en la zona de predomini lingüístic castellà, amb el dret de l’alumnat a conèixer les dos llengües oficials per a poder usar-les de manera lliure».
Quant al dret de les famílies a triar la llengua vehicular o d’instrucció, recalca que «la llibertat d’elecció lingüística només es fa efectiva per als castellanoparlants, mentre que l’elecció del valencià es veu entrebancada», al mateix temps que «s’exclou la resta de la comunitat educativa del procés de decisió».
«Just és a dir que els responsables de l’alumnat poden escollir el model d’educació, però no poden determinar ni els instruments lingüístics, ni els continguts educatius, ni els procediments didàctics i avaluadors, que són competència de les autoritats educatives i, en última instància, dels docents, com avala una extensa jurisprudència», incideix l’organisme universitari.
Una altra objecció és que «prescriu de manera arbitrària una reducció del temps lectiu en valencià, quan aquesta és la llengua base de l’ensenyament, imposant el topall del 20% màxim entre la franja d’escolarització en la llengua pròpia i la que es verifique en castellà, sense cap tipus de fonamentació pedagògica».
L’EXEMPCIÓ, «PRIVACIÓ DE DRETS»
Igualment, s’alerta que «discrimina l’alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà perquè fomenta la desafecció cap al valencià i vulnera el dret d’accedir a l’educació plurilingüe en les mateixes condicions». «S’interpreta l’exempció d’aprendre el valencià i en valencià com a un exercici de llibertat, quan és una privació de drets que afebleix el conjunt social», sosté.
En la mateixa línia, l’informe censura que la proposta «atenta contra el que prescriu la LUEV i invalida l’objectiu estratègic: l’assoliment per part de l’alumnat d’una competència equilibrada en les dos llengües oficials». Ací fa esment que «els investigadors sobre programes plurilingües coincideixen en la necessitat que l’ús vehicular de la llengua minoritzada siga majoritari i que en cap cas baixe del 50%».
Per contra, s’avisa que aquest projecte «configura un model educatiu que minoritza encara més el valencià i tendeix, de facto, al monolingüisme, amb la qual cosa s’allunya de les recomanacions que en matèria educativa propugna el Consell d’Europa».
Un altre retret és que «desproveeix al professorat dels referents imprescindibles per a exercir la seua funció docent, ja que no s’apunten objectius estratègics, línies metodològiques ni procediments d’avaluació» i «tampoc es consideren les directrius o els criteris i les instàncies, així com els recursos materials i de personal que han de vetlar per la formació, l’assessorament i la supervisió dels docents».
En definitiva, la promulgació de la llei –insisteix l’informe– tindria «múltiples efectes negatius per al valencià en l’àmbit educatiu», entre ells «desincentivar l’aprenentatge dels neoparlants; establir una jerarquització dels centres educatius, en virtut dels percentatges de llengua instrumental que prevalguera en cadascun d’ells; ampliar l’hegemonia actual del castellà; devaluar els títols de coneixement del valencià expedits per la pròpia Generalitat, per mitjà de la JQCV, i per les entitats acreditades, com a universitats o centres d’idiomes oficials; reforçar els prejudicis negatius cap al valencià i agreujar un doble allunyament, entre comunitats de parlants i entre territoris».
«Les eventuals conseqüències no són hipòtesis admonitòries, sinó processos documentats i en progrés», assevera l’informe, que subratlla que «la proposició de llei podria ser «un colp de gràcia contra la llengua pròpia i històrica dels valencians i condemnar-la, en un lapse de temps breu, en un estat residual d’incert desenllaç».
«TRENCARÀ EL CONSENS SOCIAL»
La conclusió és «òbvia»: «la nova llei trencarà el consens social establit al voltant de la LUEV, representarà un retrocés sociolingüístic clar i, lluny de contribuir a una idea equívoca de llibertat individual i col·lectiva, obrirà una fractura social entre territoris i grups de parlants».
Davant d’aquesta perspectiva, «la decisió més raonable és la retirada de la proposició de llei i l’obertura d’un procés de diàleg serè, meditat i constructiu entre tots els agents polítics, socials i acadèmics, a fi de rellançar un nou consens en favor del valencià i de l’ordenament del plurilingüisme educatiu al nostre país», conclou el document.
