SANTANDER/ALACANT, 29 (EUROPA PRESS)
Un estudi en el qual participen el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i l’Institut Geològic i Miner (IGME) junt amb les universitats d’Alacant, Almeria i Tolosa de Llenguadoc ha desenvolupat un model matemàtic que permet establir les mesures per a seguir conservant el patrimoni de la Cova d’Altamira avançant-se als canvis del clima que previsiblement modificaran les seues condicions ambientals.
L’estudi arranca de la tesi de la doctora de la Universitat d’Alacant, Marina Sáez en la qual es va aplicar per primera vegada un model no lineal matemàtic en dos coves, la del Rull (a Alacant) i la d’Altamira, on s’ha continuat desenvolupant, per a preveure el comportament de les humitats i el CO2 en altres cavitats càrstiques.
Per a això es va utilitzar una tècnica de modelatge global per a reconstruir el passat i projectar escenaris futurs de concentració de CO2 en la cova. Els resultats obtinguts de l’estudi francoespanyol, aplicables a altres cavitats, permeten establir les mesures per a continuar conservant el patrimoni cultural d’Altamira i avançar-se als canvis del clima que previsiblement modificaran les condicions ambientals d’aquesta.
«A partir de les sèries de dades obtingudes dins la Cova d’Altamira entre 1996 i 2012 hem utilitzat tècniques avançades de modelització matemàtica per a comprendre i predir la dinàmica de la concentració de CO2 en l’atmosfera de la cavitat», explica l’investigador del MNCN Sergio Sánchez-Moral.
«Els factors clau en què es basa el model són les mesures in situ de la temperatura i la humitat del sòl exterior i la temperatura i concentració de CO2 dins de la cova», continua.
A més, en incorporar al model fonts de dades externes procedents de sèries temporals d’imatges de satèl·lit s’ha aconseguit simular el comportament de la concentració de CO2 en la cova sota diferents condicions climàtiques i validar els resultats amb les dades reals.
L’aportació del professor investigador de la Universitat d’Alacant que ha participat en el projecte, David Benavente, ha sigut l’anàlisi i la validació dels resultats obtinguts amb el model matemàtic des del punt de vista geològic i geoquímic.
L’equip ha desenvolupat les equacions dinàmiques que controlen la variabilitat temporal i espacial dels fluxos d’intercanvi de gasos, energia i matèria entre l’ambient exterior i el medi subterrani.
L’enfocament els ha permès desenvolupar el model que simula i analitza les interaccions entre aquests factors i té en compte les influències tant internes com externes en el microclima de la cova. Segons Sánchez-Moral: *el model matemàtic ens aporta informació crucial sobre la relació i la interacció entre el clima extern i el subterrani que és clau per al manteniment de l’estabilitat ambiental de la cavitat i, per tant, per a conservar el valuós patrimoni cultural que alberga*.
La formulació algebraica dels models obtinguts va confirmar que els impulsors principals del microclima de la cova són la temperatura exterior, la humitat del sòl-roca i l’activitat humana en l’interior. Els resultats de l’estudi ressalten l’impacte significatiu de l’activitat humana en la cova, particularment intensa durant el període 1950-1970.
*L’elevada afluència de visitants durant aquest període de baixes temperatures externes, va fer que s’hi acumulara una gran quantitat de CO2 en l’interior fet que va afavorir els processos de condensació sobre el sostre i la corrosió consegüent de la roca que serveix de suport a les pintures, per això va ser imprescindible prendre mesures per a reduir l’impacte que les visites hi estaven produint*, apunta Soledad Cuezva, investigadora d’IGME.
A més, l’estudi projecta desafiaments futurs, especialment en el context del canvi climàtic que implicarà un augment en la concentració de CO2 i que agreujarà els riscos de corrosió i deterioració de les representacions artístiques.
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
Les pintures rupestres són el primer aspecte que desperta l’interès de la societat per conservar els ecosistemes cavernosos. No obstant això, més enllà del component cultural, les coves són entorns en què sobreviuen espècies adaptades a unes condicions ambientals molt concretes i que contenen formacions geològiques, espeleotemes, que ens permeten, entre altres coses, reconstruir com va ser el clima del passat. Protegir tant la biologia com la geologia d’aquests espais passa per desenvolupar pràctiques de gestió sostenible.
La investigació posa en relleu la importància de comprendre i monitorar la dinàmica de l’atmosfera de les coves, considerant les influències naturals i antropogèniques. «La integració de diferents disciplines és fonamental per a dissenyar estratègies de conservació que mitiguen els riscos potencials per al patrimoni natural i cultural de les coves», conclouen des de la UA.
