El València Basket es va imposar amb autoritat al Bàsquet Girona per 98-72 i va sostindre el lideratge de l’ACB, empatat amb el Reial Madrid, en una nit d’encert exterior, domini interior i una defensa que va desactivar l’atac visitant. Brancou Badio (19) i Jaime Pradilla (13) van ser els més productius en un xoc en el qual tots els locals van anotar almenys una canastra.
Ritme, triples i domini interior
Malgrat el desgast del divendres a Europa, el València va eixir amb un pla clar: ritme alt i amenaça constant des del perímetre per a castigar els primers dubtes del Girona. En menys de quatre minuts ja havia col·locat un 12-2, fruit de transicions ràpides i bons tirs alliberats. La rotació visitant va reaccionar amb un 0-8 que va estrényer el marcador, però l’entrada de Xabi López-Arostegui i el treball en la pintura de Pradilla i Yankuba Avenc van restablir la bretxa fins al 24-12 al minut 8.
El partit va reduir revolucions i les defenses es van activar; les canastres van arribar llavors per talent individual. Jean Montero i Sergio de Larrea —ovacionat després de quatre trobades descartat— van sumar per als locals, mentres Mindaugas Susinskas i Martinas Geben van sostindre al Girona. En el segon quart, València va decidir trencar l’intercanvi: va estrényer línies, va forçar 7 pèrdues i va córrer després de cada recuperació. Un triple de Josep Puerto i una acció de Braxton Key van segellar el 47-31 al descans, premi a una pressió que va tallar el flux visitant i va generar avantatges primerencs en cada atac.
Després del pas per vestuaris, el guió es va repetir. Els triples i la superioritat de Pradilla sota el cércol van obrir un altre parcial (13-4 en quatre minuts) davant un Girona que només trobava punts amb Geben prop del cércol (60-35, m.24). L’avantatge, ja per damunt de vint, va condicionar el ritme: València va administrar esforços sense perdre intensitat i Girona va accelerar les seues possessions per a intentar retallar, assumint més riscos i acumulant tirs complicats.
Un triomf coral i missatges des de la banqueta
El conjunt català no es va rendir i va trobar en Nikola Maric sis punts consecutius que van obligar a Pedro Martínez a parar el partit per a frenar qualsevol relaxació. La resposta va ser immediata: triples de Pradilla i López-Arostegui per a tancar el tercer quart amb 75-52. En l’últim acte, Badio va afegir 8 punts per a sostindre el llistó i evitar que el marcador es maquillara. Port i Montero van posar la rúbrica a un triomf convincent davant 11.349 espectadors.
El repartiment de responsabilitats va explicar la solidesa local: a més de Badio i Pradilla, Montero (13) i Key (10) van aportar continuïtat, i la segona unitat va mantindre el to físic. Al Girona, els 20 punts de Geben i els 10 de Maric, al costat de les aportacions de Busquets (10) i Needham (9), no van bastar sense una ratxa exterior sostinguda ni control de pèrdues.
Després de la trobada, Pedro Martínez va subratllar la confiança en la seua plantilla llarga i va explicar la gestió de minuts per l’exigència física del rival: ‘No vull traure pit. Són igual les crítiques i és igual si ix bé o si ix malament. Hem de mantindre la línia de confiar en tots els jugadors i creure que estaran preparats’. El tècnic va confirmar que Kameron Taylor no va jugar per indisposició i va remarcar el pla per a un calendari carregat: ‘El Girona et porta a la màxima exigència física perquè juga molt ràpid i no volíem que cap jugador tinguera molts minuts seguits perquè estigueren frescos’.
En l’altra banqueta, Moncho Fernández va elogiar el nivell del líder: ‘Quan jugues contra un transatlàntic com el València Basket has de fer moltes coses bé i en la primera part vam estar bastant malament, no aconseguim detindre el seu joc i mai trobem el camí al cércol’. Va valorar l’esforç dels seus —’Ha sigut un desgast enorme i l’han donat tot’— i va deixar una broma sobre el Roig Arena: ‘A més, el recinte tampoc és per a tant’.
