València es vesteix de flors pels 700 anys del Corpus amb un tapís de 180 quilos

València celebra enguany els 700 anys del Corpus Christi amb una decoració floral especial al llarg del recorregut de la processó i amb un tapís commemoratiu de 180 quilos de flor a la façana de la Basílica de la Mare de Déu, una efemèride que, segons l’Ajuntament, ha marcat la història, la cultura i les tradicions de la ciutat durant set segles.

Des d’este dijous, prop de 50 mamposters florals guarnixen els carrers de Cavallers, Micalet, Cabillers, Bosseria, Avellanes, plaça del Mercat, Maria Cristina, Pau i Sant Vicent. Estes vies, que formen part del cor històric de València, es transformen per acompanyar el pas de la custòdia i de tota la comitiva de la processó del Corpus, una de les cites més tradicionals del calendari festiu valencià.

El paper del consistori i el sentit del 700 aniversari

La regidora de Festes i Tradicions, Mónica Gil, ha explicat que el 700 aniversari del Corpus Christi mereixia una celebració especial que reflectira la importància d’una tradició profundament arrelada en la història de València i en el sentiment de generacions de persones. Amb esta aposta, el consistori busca ressaltar tant el valor religiós com el valor cultural i festiu d’esta celebració.

Gil ha afegit que han volgut que la ciutat lluïsca especialment engalanada per a una ocasió única i contribuir així a realçar la solemnitat i la bellesa d’una de les festivitats més representatives del patrimoni cultural i religiós valencià. La decoració floral, tant aèria com en façanes, busca crear una atmosfera singular que acompanye la processó i convide veïns i visitants a participar-hi.

Decoració aèria i tapís commemoratiu

La decoració aèria ha sigut concebuda per a posar encara més en valor un dels actes més emblemàtics del calendari festiu de València, en el qual participa la custòdia processional més gran del món, considerada una de les joies patrimonials vinculades al Corpus. Estes garlandes i motius florals suspesos sobre els carrers reforcen el caràcter solemne de la festa i convertixen el recorregut en un espai escènic obert.

Junt amb este desplegament ornamental als carrers, la façana de la Basílica de la Mare de Déu exhibix des d’este dijous el tradicional tapís floral commemoratiu, dedicat enguany de manera expressa als 700 anys del Corpus Christi a València. Esta peça s’ha convertit en un dels grans atractius visuals de la celebració i concentra bona part de les mirades i fotografies de qui s’acosta a la plaça.

Com és el tapís floral dels 700 anys

La composició del tapís, obra de l’empresa Decourba, recrea alguns dels símbols més representatius d’esta celebració. En el fons destaquen les Torres de Serrans i el Micalet, dos dels monuments més emblemàtics de València i referents del paisatge urbà del centre històric. En primer pla, dos àngels sostenen un gran calze del qual emergeix una forma sagrada sobre un cel de diferents tonalitats, un element que representa l’eix central sobre el qual gira la festivitat del Corpus.

En les cantonades del tapís apareixen la Moma i un Cirialot, dos dels personatges més característics i reconeixibles de la festa, que habitualment formen part de les danses i del seguici processional. A la part superior, presideix la composició l’escut de la ciutat, acompanyat d’una llegenda commemorativa dels 700 anys del Corpus Christi a València, que recorda l’origen històric de la celebració i la seua continuïtat al llarg dels segles.

Detall de les flors i elements vegetals

Segons Mónica Gil, el tapís constituïx un homenatge visual a la riquesa simbòlica i patrimonial del Corpus i incorpora alguns dels elements més representatius que han acompanyat esta celebració al llarg del temps. D’esta manera, la peça funciona tant com a ornament per a la festivitat d’enguany com a recordatori de la memòria col·lectiva vinculada al Corpus.

La obra queda emmarcada per una cenefa decorada amb motius eucarístics, com espigues i raïms de vinya, entrellaçats amb taronges com a gui complit a la identitat valenciana i al pes de l’agricultura citrícola en la història de la ciutat i del seu entorn. A més, una garlanda floral recorre tot el perímetre del tapís i aporta un acabat visual unitari.

Per a la seua elaboració s’han utilitzat aproximadament 180 quilos de flor i materials vegetals. Entre estes espècies destaquen la lavanda, la gayuba, el pètal de gira-sol, el xiprer, la camamil·la, l’hibisc, pètals de rosa i clavell. La combinació de textures i colors crea un efecte cromàtic intens que es percep tant de prop com a distància i que reforça el caràcter únic d’esta edició del Corpus.

Altres iniciatives i com consultar la programació

Esta intervenció floral se suma a altres iniciatives municipals relacionades amb el Corpus i amb les festes tradicionals de la ciutat, com les activitats culturals o els actes litúrgics i processons que omplin el centre històric. La celebració s’emmarca en el conjunt de festes destacades de València, junt amb Falles, la Mare de Déu dels Desemparats o la Fira de Juliol, que cada any reunixen milers de persones.

Els detalls de la programació del Corpus i d’altres festes tradicionals es poden consultar en la secció de cultura i oci de València Diari, on es recullen les principals cites festives de la ciutat i les poblacions de la Comunitat Valenciana [com en esta guia d’actes](/societat/programa-festes-corpus-valencia).

Per a informació institucional i actualitzada sobre el Corpus Christi i les seues activitats, també es pot acudir a la web oficial de l’Ajuntament de València, on es publiquen horaris, recorreguts i avisos relacionats amb la festivitat: https://www.valencia.es

Últimes notícies

Els missatges de Mazón en la dana: instrucció als consellers per a “inundar de dades” els mitjans

Carlos Mazón va ordenar als seus consellers el dia de la dana del 29 d’octubre de 2024 que inundaren de dades els mitjans per a, segons ell, transmetre sensació d’alerta i calma a la ciutadania. Els missatges de Whatsapp han arribat al jutjat de Catarroja a través de la declaració com a testimoni de Susana Camarero.

La rebaixa d’impostos facilita el relleu en l’empresa familiar però l’IVEFA reclama suport al reemprenedor

La reforma fiscal del Consell ha ampliat les bonificacions en successions i donacions per a empreses familiars fins al quart grau, però l’IVEFA reclama un autèntic xec relleu i més suport al reemprenedor per a garantir la continuïtat dels negocis.

El professorat valencià es decanta per suspendre la vaga indefinida i mantindre la pressió

STEPV, CCOO PV i UGT-PV aposten per suspendre la vaga indefinida del professorat valencià i continuar la negociació amb Educació, mentre la base sindical vota en consulta fins a les 20 hores.

L’empresa familiar valenciana reclama un ‘xec relleu’ i més suport al reemprenedor

La reforma fiscal de la Generalitat ha ampliat les bonificacions en successions i donacions per a facilitar el relleu de l’empresa familiar, que demana ara un ‘xec relleu’ i més suport al reemprenedor.

Més ajudes i menys burocràcia per al camp valencià en els Premis Agrovalor

La Generalitat ha reforçat el suport al sector agroalimentari valencià amb més de 100 milions en ajudes, destacats durant la segona edició dels Premis Agrovalor, que reconeixen la feina de professionals i entitats del camp, la mar i l’aigua.

Benidorm reforça la seguretat pel Mundial davant l’augment de vols des del Regne Unit

Benidorm ha posat en marxa un dispositiu especial de seguretat pel Mundial després de detectar un augment del 18 % dels vols des del Regne Unit cap a l’Aeroport d’Alacant-Elx Miguel Hernández en les dates del campionat.

Barrachina carrega contra el Govern per l’etiquetatge de l’arròs i reclama que exigisca el seu origen a la UE

El conseller d’Agricultura Miguel Barrachina sosté que és el Govern espanyol qui ha de reclamar a la Unió Europea que obligue a indicar l’origen de l’arròs en les etiquetes, després de les crítiques del ministre Pablo Bustinduy des de Sueca.

Sanitat manté l’estatut marc malgrat el xoc amb autonomies i metges

El Ministeri de Sanitat ha defensat que no renunciarà a la reforma de l’estatut marc del personal del SNS, malgrat l’oposició de la majoria de comunitats autònomes i el malestar dels sindicats mèdics.