El vent va minimitzar danys en l’estructura de formigó, que ‘no sembla presentar problemes’, segons un expert

El fort vent que va bufar en l’origen de l’incendi d’un edifici del barri valencià de Campanar va poder jugar a favor de l’estructura de formigó dels dos blocs calcinats, ja que «va espentar el foc de manera rapidíssima i inversemblant» i ho va fer «a l’inrevés» que en la majoria dels incendis en habitatges.

Així ho assenyala el president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), Alfredo Sanz, qui, davant de la incògnita de si els habitatges seran reconstruïts o demolides a l’espera de la investigació, considera que, «llevat que les proves pericials dictaminen el contrari, l’estructura de formigó està en perfecte estat i, en principi, no sembla presentar problemes».

«En principi, veiem indicis que el formigó no ha manifestat patologies greus perquè, de no ser així, no s’hauria permès l’entrada de persones als edificis«, exposa Sanz a Europa Press després de passar per la zona zero de l’incendi amb motiu de la seua estada a València per a assistir a la fira Cevisama.

El formigó, explica el titular dels arquitectes tècnics, no «comença a manifestar problemes» en un incendi fins a arribar a 700 graus centígrads de temperatura. En el cas de Campanar, la naturalesa del foc va ser «molt violenta i ràpida» pel vent, «com una flamarada que va corrent», amb el que al seu judici «l’estructura no sembla que estiguera moltes hores sotmesa a la calor».

A partir d’ací, encara que posa l’accent que cal esperar a les proves pericials, aquest especialista sosté que «si no es posa de manifest que hi ha un risc evident de col·lapse o d’impossibilitat d’usar la mateixa estructura», seria possible reconstruir els habitatges calcinats.

«Si no es declara l’edifici en ruïna, la decisió de derrocar tècnicament correspon als propietaris«, subratlla, i posa l’accent que els materials amb els quals es va construir l’edifici es podrien tornar a utilitzar sempre que complisquen la normativa –la més recent data del 2019 i és diferent a la qual estava vigent en el moment de la construcció–.

El president del CGATE, que no recorda un incendi d’aquestes característiques a Espanya, destaca que l’edifici on es va originar el foc es va construir fa 15 anys amb uns materials que no eren els tradicionals en aquest època, quan predominaven les façanes de rajola vista o revestit i «materials molt més estables enfront del foc«.

Al marge dels habitatges de Campanar, el CGATE està analitzant quants edificis es van construir en el mateix període de temps amb les mateixes característiques. En el cas de València, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (CAATIE) té prevista una reunió amb la Conselleria d’Habitatge per a coordinar accions en matèria d’inspeccions d’edificis.

Rober Solsona – Europa Press

«Cal tenir prudència en cada cas«, adverteix el responsable de l’entitat col·legial respecte a la intenció de diversos ajuntaments d’Espanya de començar a revisar edificis després de l’incendi de Campanar.

En qualsevol cas, defensa que «revisar un edifici mai està de més» i que la gent hauria de tenir «més interioritzada» aquesta pràctica, com si fóra passar la ITV d’un cotxe. «La societat tendeix a reaccionar quan li obliguen», constata.

Últimes notícies

La jutgessa de la DANA torna a rebutjar citar de nou l’alcaldessa de València

La jutgessa que investiga la DANA a València ha desestimat una nova petició per a citar com a testimoni l’alcaldessa María José Catalá, en considerar que les proves sol·licitades no guarden relació directa amb els morts de La Torre.

L’alcaldessa de Godelleta admet que no va saber la gravetat de la DANA fins les 20.15 hores

Amparo Pardo ha declarat com a testimoni que no va ser conscient de la situació de la DANA del 29 d’octubre fins que la Policia Local la va anar a buscar a les 20.15 hores, després d’haver passat el dia sense cobertura ni llum a casa.

Rovira alerta que les entregues a compte no corregeixen la infrafinançació valenciana

El conseller José Antonio Rovira adverteix que l’augment de les entregues a compte per a 2027 no resol la infrafinançació històrica de la Comunitat Valenciana i reclama una reforma del model i un fons transitori de nivellació.

L’Audiència de València rebutja citar com a testimonis els consellers per la gestió de la DANA

L’Audiència de València ha confirmat que no declararan com a testimonis els aleshores consellers d’Educació i Agricultura en la causa penal per la gestió de la DANA d’octubre de 2024, en considerar que seria una diligència prospectiva.

Nits tòrrides a Alacant amb mínimes que no baixaran dels 26 graus

La nova ona de calor deixarà a Alacant mínimes per damunt dels 26 graus i una sensació tèrmica nocturna superior als 30, el que convertirà diverses nits en tòrrides i molt difícils de descansar.

Les comunitats del PP planten la Conferència Sectorial d’Educació i bloquegen 31 milions per a FP

Les comunitats autònomes governades pel PP han rebutjat participar en la Conferència Sectorial d’Educació convocada pel Ministeri, que pretenia repartir 31,2 milions per a FP i abordar la reforma de l’etapa de 0 a 3 anys. Educació parla de boicot i d’una falta de lleialtat institucional que retarda ajudes clau per a alumnat i professorat.

La defensa de Pradas reclama els missatges de Bernabé per aclarir què es sabia del barranc del Poyo

La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas ha recorregut la decisió de la jutgessa de no demanar a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, totes les seues comunicacions del 29 d’octubre de 2024 sobre la DANA, que considera clau per saber què es coneixia del risc al barranc del Poyo.

Els veïns afectats per l’incendi no hauran d’anar al jutjat fins divendres

La Sala de Govern del TSJCV ha prorrogat fins divendres les mesures especials per l’incendi iniciat a la Vall d’Uixó, que afecta diversos municipis de Castelló. Les persones citades als jutjats poden no acudir si tenen qualsevol dificultat, i la seua incompareixença es considerarà justificada.
FILMOTECA D'ESTIU