El vent va minimitzar danys en l’estructura de formigó, que ‘no sembla presentar problemes’, segons un expert

El fort vent que va bufar en l’origen de l’incendi d’un edifici del barri valencià de Campanar va poder jugar a favor de l’estructura de formigó dels dos blocs calcinats, ja que «va espentar el foc de manera rapidíssima i inversemblant» i ho va fer «a l’inrevés» que en la majoria dels incendis en habitatges.

Així ho assenyala el president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), Alfredo Sanz, qui, davant de la incògnita de si els habitatges seran reconstruïts o demolides a l’espera de la investigació, considera que, «llevat que les proves pericials dictaminen el contrari, l’estructura de formigó està en perfecte estat i, en principi, no sembla presentar problemes».

«En principi, veiem indicis que el formigó no ha manifestat patologies greus perquè, de no ser així, no s’hauria permès l’entrada de persones als edificis«, exposa Sanz a Europa Press després de passar per la zona zero de l’incendi amb motiu de la seua estada a València per a assistir a la fira Cevisama.

El formigó, explica el titular dels arquitectes tècnics, no «comença a manifestar problemes» en un incendi fins a arribar a 700 graus centígrads de temperatura. En el cas de Campanar, la naturalesa del foc va ser «molt violenta i ràpida» pel vent, «com una flamarada que va corrent», amb el que al seu judici «l’estructura no sembla que estiguera moltes hores sotmesa a la calor».

A partir d’ací, encara que posa l’accent que cal esperar a les proves pericials, aquest especialista sosté que «si no es posa de manifest que hi ha un risc evident de col·lapse o d’impossibilitat d’usar la mateixa estructura», seria possible reconstruir els habitatges calcinats.

«Si no es declara l’edifici en ruïna, la decisió de derrocar tècnicament correspon als propietaris«, subratlla, i posa l’accent que els materials amb els quals es va construir l’edifici es podrien tornar a utilitzar sempre que complisquen la normativa –la més recent data del 2019 i és diferent a la qual estava vigent en el moment de la construcció–.

El president del CGATE, que no recorda un incendi d’aquestes característiques a Espanya, destaca que l’edifici on es va originar el foc es va construir fa 15 anys amb uns materials que no eren els tradicionals en aquest època, quan predominaven les façanes de rajola vista o revestit i «materials molt més estables enfront del foc«.

Al marge dels habitatges de Campanar, el CGATE està analitzant quants edificis es van construir en el mateix període de temps amb les mateixes característiques. En el cas de València, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (CAATIE) té prevista una reunió amb la Conselleria d’Habitatge per a coordinar accions en matèria d’inspeccions d’edificis.

Rober Solsona – Europa Press

«Cal tenir prudència en cada cas«, adverteix el responsable de l’entitat col·legial respecte a la intenció de diversos ajuntaments d’Espanya de començar a revisar edificis després de l’incendi de Campanar.

En qualsevol cas, defensa que «revisar un edifici mai està de més» i que la gent hauria de tenir «més interioritzada» aquesta pràctica, com si fóra passar la ITV d’un cotxe. «La societat tendeix a reaccionar quan li obliguen», constata.

Últimes notícies

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.