El vent va minimitzar danys en l’estructura de formigó, que ‘no sembla presentar problemes’, segons un expert

El fort vent que va bufar en l’origen de l’incendi d’un edifici del barri valencià de Campanar va poder jugar a favor de l’estructura de formigó dels dos blocs calcinats, ja que «va espentar el foc de manera rapidíssima i inversemblant» i ho va fer «a l’inrevés» que en la majoria dels incendis en habitatges.

Així ho assenyala el president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), Alfredo Sanz, qui, davant de la incògnita de si els habitatges seran reconstruïts o demolides a l’espera de la investigació, considera que, «llevat que les proves pericials dictaminen el contrari, l’estructura de formigó està en perfecte estat i, en principi, no sembla presentar problemes».

«En principi, veiem indicis que el formigó no ha manifestat patologies greus perquè, de no ser així, no s’hauria permès l’entrada de persones als edificis«, exposa Sanz a Europa Press després de passar per la zona zero de l’incendi amb motiu de la seua estada a València per a assistir a la fira Cevisama.

El formigó, explica el titular dels arquitectes tècnics, no «comença a manifestar problemes» en un incendi fins a arribar a 700 graus centígrads de temperatura. En el cas de Campanar, la naturalesa del foc va ser «molt violenta i ràpida» pel vent, «com una flamarada que va corrent», amb el que al seu judici «l’estructura no sembla que estiguera moltes hores sotmesa a la calor».

A partir d’ací, encara que posa l’accent que cal esperar a les proves pericials, aquest especialista sosté que «si no es posa de manifest que hi ha un risc evident de col·lapse o d’impossibilitat d’usar la mateixa estructura», seria possible reconstruir els habitatges calcinats.

«Si no es declara l’edifici en ruïna, la decisió de derrocar tècnicament correspon als propietaris«, subratlla, i posa l’accent que els materials amb els quals es va construir l’edifici es podrien tornar a utilitzar sempre que complisquen la normativa –la més recent data del 2019 i és diferent a la qual estava vigent en el moment de la construcció–.

El president del CGATE, que no recorda un incendi d’aquestes característiques a Espanya, destaca que l’edifici on es va originar el foc es va construir fa 15 anys amb uns materials que no eren els tradicionals en aquest època, quan predominaven les façanes de rajola vista o revestit i «materials molt més estables enfront del foc«.

Al marge dels habitatges de Campanar, el CGATE està analitzant quants edificis es van construir en el mateix període de temps amb les mateixes característiques. En el cas de València, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (CAATIE) té prevista una reunió amb la Conselleria d’Habitatge per a coordinar accions en matèria d’inspeccions d’edificis.

Rober Solsona – Europa Press

«Cal tenir prudència en cada cas«, adverteix el responsable de l’entitat col·legial respecte a la intenció de diversos ajuntaments d’Espanya de començar a revisar edificis després de l’incendi de Campanar.

En qualsevol cas, defensa que «revisar un edifici mai està de més» i que la gent hauria de tenir «més interioritzada» aquesta pràctica, com si fóra passar la ITV d’un cotxe. «La societat tendeix a reaccionar quan li obliguen», constata.

Últimes notícies

Regres ordenat dels desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó i avís per l’aigua a la Vilavella

La Generalitat coordina el retorn dels veïns desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó i adverteix que l’aigua de l’aixeta no és potable als municipis afectats, especialment a la Vilavella.

Les ajudes per emergències catastròfiques arriben a 211 zones de catorze comunitats

El Govern espanyol ha declarat zones afectades per emergències de protecció civil 211 episodis catastròfics en catorze comunitats, inclosa la Comunitat Valenciana, majoritàriament per incendis forestals, i obri així la porta a un ampli paquet d’ajudes.

Els treballadors afectats pels incendis podran cobrar una ajuda fins a quatre mesos

El Govern central ha aprovat una nova prestació extraordinària del SEPE per a treballadors afectats pels incendis forestals, que cobrirà el 70 % de la base reguladora i es podrà percebre fins a quatre mesos.

Alacant tanca el pressupost de 2025 amb un superàvit de 65,5 milions

L'Ajuntament d'Alacant ha tancat l'exercici pressupostari de 2025 amb un superàvit de 65,5 milions i un remanent de tresoreria de 176,8 milions, segons l'informe de la Intervenció General. El govern local del PP destaca que es complixen les tres regles fiscals: estabilitat pressupostària, regla de gasto i límit de deute públic.

Els embassaments del Xúquer baixen al 59,7% i els del Segura al 55,8% després d’una setmana més seca

Els embassaments del Xúquer han perdut 31 hm³ i baixen al 59,7% de capacitat, mentres que els del Segura resten 7 hm³ i se situen en el 55,8%. La reserva hídrica espanyola global ha retrocedit fins al 71,3% esta setmana d’estiu.

La gira wagneriana de Bayreuth farà parada a València este setembre

La bisneta de Richard Wagner qualifica d’excepcional la gira de l’Orquestra del Festival de Bayreuth per Espanya, que passarà per Barcelona, Santander, Sevilla, Madrid i culminarà al Palau de la Música de València el 6 de setembre, amb Pablo Heras-Casado al front.

Hisenda ajorna a setembre el Consell de Política Fiscal i Financera

El Ministeri d'Hisenda ha acceptat la petició de diverses comunitats del PP i ha ajornat fins al 4 de setembre el Consell de Política Fiscal i Financera previst per a esta setmana, dedicat a la reforma del sistema de finançament autonòmic.

La Guàrdia Civil blinda els pobles desallotjats de la Vall d’Uixó davant possibles robatoris

La Guàrdia Civil de Castelló ha reforçat les patrulles de seguretat en les zones desallotjades per l’incendi de la Vall d’Uixó per evitar robatoris o pillatges i transmetre tranquil·litat als veïns.
FILMOTECA D'ESTIU