El vent va minimitzar danys en l’estructura de formigó, que ‘no sembla presentar problemes’, segons un expert

El fort vent que va bufar en l’origen de l’incendi d’un edifici del barri valencià de Campanar va poder jugar a favor de l’estructura de formigó dels dos blocs calcinats, ja que «va espentar el foc de manera rapidíssima i inversemblant» i ho va fer «a l’inrevés» que en la majoria dels incendis en habitatges.

Així ho assenyala el president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), Alfredo Sanz, qui, davant de la incògnita de si els habitatges seran reconstruïts o demolides a l’espera de la investigació, considera que, «llevat que les proves pericials dictaminen el contrari, l’estructura de formigó està en perfecte estat i, en principi, no sembla presentar problemes».

«En principi, veiem indicis que el formigó no ha manifestat patologies greus perquè, de no ser així, no s’hauria permès l’entrada de persones als edificis«, exposa Sanz a Europa Press després de passar per la zona zero de l’incendi amb motiu de la seua estada a València per a assistir a la fira Cevisama.

El formigó, explica el titular dels arquitectes tècnics, no «comença a manifestar problemes» en un incendi fins a arribar a 700 graus centígrads de temperatura. En el cas de Campanar, la naturalesa del foc va ser «molt violenta i ràpida» pel vent, «com una flamarada que va corrent», amb el que al seu judici «l’estructura no sembla que estiguera moltes hores sotmesa a la calor».

A partir d’ací, encara que posa l’accent que cal esperar a les proves pericials, aquest especialista sosté que «si no es posa de manifest que hi ha un risc evident de col·lapse o d’impossibilitat d’usar la mateixa estructura», seria possible reconstruir els habitatges calcinats.

«Si no es declara l’edifici en ruïna, la decisió de derrocar tècnicament correspon als propietaris«, subratlla, i posa l’accent que els materials amb els quals es va construir l’edifici es podrien tornar a utilitzar sempre que complisquen la normativa –la més recent data del 2019 i és diferent a la qual estava vigent en el moment de la construcció–.

El president del CGATE, que no recorda un incendi d’aquestes característiques a Espanya, destaca que l’edifici on es va originar el foc es va construir fa 15 anys amb uns materials que no eren els tradicionals en aquest època, quan predominaven les façanes de rajola vista o revestit i «materials molt més estables enfront del foc«.

Al marge dels habitatges de Campanar, el CGATE està analitzant quants edificis es van construir en el mateix període de temps amb les mateixes característiques. En el cas de València, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (CAATIE) té prevista una reunió amb la Conselleria d’Habitatge per a coordinar accions en matèria d’inspeccions d’edificis.

Rober Solsona – Europa Press

«Cal tenir prudència en cada cas«, adverteix el responsable de l’entitat col·legial respecte a la intenció de diversos ajuntaments d’Espanya de començar a revisar edificis després de l’incendi de Campanar.

En qualsevol cas, defensa que «revisar un edifici mai està de més» i que la gent hauria de tenir «més interioritzada» aquesta pràctica, com si fóra passar la ITV d’un cotxe. «La societat tendeix a reaccionar quan li obliguen», constata.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.