El vent va minimitzar danys en l’estructura de formigó, que ‘no sembla presentar problemes’, segons un expert

El fort vent que va bufar en l’origen de l’incendi d’un edifici del barri valencià de Campanar va poder jugar a favor de l’estructura de formigó dels dos blocs calcinats, ja que «va espentar el foc de manera rapidíssima i inversemblant» i ho va fer «a l’inrevés» que en la majoria dels incendis en habitatges.

Així ho assenyala el president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), Alfredo Sanz, qui, davant de la incògnita de si els habitatges seran reconstruïts o demolides a l’espera de la investigació, considera que, «llevat que les proves pericials dictaminen el contrari, l’estructura de formigó està en perfecte estat i, en principi, no sembla presentar problemes».

«En principi, veiem indicis que el formigó no ha manifestat patologies greus perquè, de no ser així, no s’hauria permès l’entrada de persones als edificis«, exposa Sanz a Europa Press després de passar per la zona zero de l’incendi amb motiu de la seua estada a València per a assistir a la fira Cevisama.

El formigó, explica el titular dels arquitectes tècnics, no «comença a manifestar problemes» en un incendi fins a arribar a 700 graus centígrads de temperatura. En el cas de Campanar, la naturalesa del foc va ser «molt violenta i ràpida» pel vent, «com una flamarada que va corrent», amb el que al seu judici «l’estructura no sembla que estiguera moltes hores sotmesa a la calor».

A partir d’ací, encara que posa l’accent que cal esperar a les proves pericials, aquest especialista sosté que «si no es posa de manifest que hi ha un risc evident de col·lapse o d’impossibilitat d’usar la mateixa estructura», seria possible reconstruir els habitatges calcinats.

«Si no es declara l’edifici en ruïna, la decisió de derrocar tècnicament correspon als propietaris«, subratlla, i posa l’accent que els materials amb els quals es va construir l’edifici es podrien tornar a utilitzar sempre que complisquen la normativa –la més recent data del 2019 i és diferent a la qual estava vigent en el moment de la construcció–.

El president del CGATE, que no recorda un incendi d’aquestes característiques a Espanya, destaca que l’edifici on es va originar el foc es va construir fa 15 anys amb uns materials que no eren els tradicionals en aquest època, quan predominaven les façanes de rajola vista o revestit i «materials molt més estables enfront del foc«.

Al marge dels habitatges de Campanar, el CGATE està analitzant quants edificis es van construir en el mateix període de temps amb les mateixes característiques. En el cas de València, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (CAATIE) té prevista una reunió amb la Conselleria d’Habitatge per a coordinar accions en matèria d’inspeccions d’edificis.

Rober Solsona – Europa Press

«Cal tenir prudència en cada cas«, adverteix el responsable de l’entitat col·legial respecte a la intenció de diversos ajuntaments d’Espanya de començar a revisar edificis després de l’incendi de Campanar.

En qualsevol cas, defensa que «revisar un edifici mai està de més» i que la gent hauria de tenir «més interioritzada» aquesta pràctica, com si fóra passar la ITV d’un cotxe. «La societat tendeix a reaccionar quan li obliguen», constata.

Últimes notícies

L’Audiència de Castelló absol Fernando Roig en el cas de factures falses de l’estadi de la Ceràmica

L’Audiència Provincial de Castelló ha absolt Fernando Roig i dos consellers del Villarreal CF dels delictes de falsedat pels quals havien sigut condemnats en juliol de 2024, en una causa sobre facturació falsa en les obres de l’estadi entre 2004 i 2005. El tribunal conclou que no queda provat que conegueren la trama ni que el club es beneficiara fiscalment.

Sant Agustí sera una plaça més verda i amb més ombra abans de l’estiu

L’Ajuntament de València ha iniciat la primera fase de la reurbanització de la plaça de Sant Agustí, que eliminarà el trànsit de pas, ampliarà l’espai per als vianants i sumarà arbrat i zones d’ombra abans del pròxim estiu.

Mompó i Catalá reclamen unitat i rapidesa per a reobrir el Teatre Principal de València

Vicent Mompó i María José Catalá aposten per deixar de costat els personalismes, coordinar institucions i implicar l’Ajuntament en la rehabilitació del Teatre Principal de València, tancat per motius de seguretat i amb una obra prevista d’uns 50 milions.

El Consell Valencià de la Joventut reclama que la vivenda centre el debat de política general

El Consell Valencià de la Joventut ha engegat la campanya 'Parlem de Joventut' per situar la vivenda, l’emancipació i l’ocupació juvenil com a eixos del debat de política general de Les Corts.

La Generalitat exigix que el tauleller entre en el nou decret anticrisi estatal

La consellera Marián Cano reclama al Govern central que incloga el sector tauleller en el nou decret anticrisi amb mesures específiques per a les indústries gasointensives, davant l’encariment del gas per la guerra a Orient Mitjà.

Quatre tortugues bobes tornen a la mar al Carabassí després de créixer a l’Oceanogràfic

Quatre tortugues bobes nascudes el 2025 han sigut alliberades a la platja del Carabassí, a Elx, després de passar més d’un any creixent sota cures especialitzades a la Fundació Oceanogràfic de València, dins del programa de conservació ‘Head Starting’. L’alliberament ha servit també per conscienciar escolars i veïnat sobre com actuar davant rastres, nius o exemplars amb problemes.

Cristhian Mosquera aprofita un paró i es torna a entrenar a Paterna

El defensa de l Arsenal i exjugador del Valencia Cristhian Mosquera s ha exercitat en la Ciutat Esportiva de Paterna durant un paró, mantenint el vincle amb el club on es va formar.

El València Basket debuta en l’Eurolliga en la pista del nou Besiktas

El València Basket, molt renovat després d’un estiu ple d’eixides importants, inicia este divendres l’Eurolliga a la pista del Besiktas, debutant en la competició després de substituir l’AS Mónaco.