José Luis Rodríguez Zapatero s’ha mostrat partidari que es convoquen eleccions a la Comunitat Valenciana després de la dimissió del seu president, Carlos Mazón, i ha demanat repensar el model de resposta davant emergències greus. L’expresident ha enllaçat l’eixida política amb una revisió dels mecanismes operatius per a garantir que, davant catàstrofes com l’última dana, l’atenció a les víctimes i la coordinació institucional estiguen per damunt de la disputa partidista.
En un desdejuni informatiu en l’Ateneu, ha subratllat que el Partit Popular està gestionant la seua crisi a València igual de mal que va gestionar la dana, un retret amb el qual ha suggerit falta de previsió i de comandament clar. Ha insistit que Mazón hauria d’haver assumit fa temps la seua responsabilitat i que el principal ha de ser dedicar tots els esforços a les famílies de les víctimes, la qual cosa, al seu juí, exigix decisions ràpides i un rumb nítid.
Ha recordat que la setmana passada va estar en l’homenatge a les víctimes celebrat a València i ha confessat que el va passar malament per l’ambient de dol no consumat. Eixe clima, ha indicat, ha reforçat la seua idea que la resposta institucional no ha estat a l’altura i que cal tancar una etapa per a obrir una altra que pose el focus en la reparació i en la prevenció.
Eleccions com a eixida a la crisi
Davant la situació generada, ha insistit que sembla ‘bastant evident’ que la millor opció seria convocar eleccions a la Comunitat Valenciana. Ha assenyalat que, se celebren quan se celebren, l’alternativa que poden oferir forces com el PSOE o Compromís serà clau i ha d’articular un projecte d’esperança i de futur capaç de reordenar prioritats i oferir estabilitat.
Ha sostingut que la societat valenciana està esperant a veure què diu l’alternativa després del que s’ha dit per Mazón i ha remarcat que, en la seua opinió, ‘Mazón i el PP ja no tenen res a dir’. Amb eixe missatge ha atribuït a l’actual bloc de govern un desgast que, segons ha apuntat, compromet la seua capacitat per a liderar la reconstrucció institucional i la gestió quotidiana.
Reformar la resposta davant emergències
En paral·lel al debat polític, ha proposat revisar el model espanyol de gestió d’emergències. Ha recordat que ell va impulsar la creació de la Unitat Militar d’Emergències per a fer front a catàstrofes com la dana i ha plantejat enfortir-la amb decisions com duplicar el seu nombre d’efectius, amb la finalitat d’assegurar desplegaments ràpids, més capacitat logística i un comandament operatiu capaç d’integrar-se amb els servicis autonòmics i locals.
Ha afirmat que només l’UME ha demostrat ser capaç d’afrontar amb eficàcia emergències de gran escala i ha apuntat que moltes comunitats autònomes no demanen de manera immediata la seua presència perquè és com reconéixer la seua impotència davant la situació. Per això ha defés una reforma que establisca protocols clars d’activació i coordinació, de manera que la intervenció no depenga de càlculs polítics i que cada administració sàpia què fer des del primer minut.
També ha al·ludit a l’apagada patida per Espanya enguany com a prova de la necessitat de millorar la xarxa de telecomunicacions. Ha advertit que la resiliència de les comunicacions és crítica en rescats, alertes i coordinació de servicis, i ha suggerit revisar inversions, redundàncies i plans de continuïtat per a evitar que una falla deixe incomunicats a professionals i ciutadania en situacions límit.
Amb este plantejament, ha resumit, l’eixida a la crisi passaria per retornar la veu als valencians en les urnes i per reforçar les capacitats de l’Estat i de les autonomies davant desastres. L’objectiu, ha conclòs, ha de ser atendre les víctimes, aprendre dels errors i construir un sistema que funcione millor la pròxima vegada.
