VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)
Membres de l’Agència Valenciana Antifrau han desgranat en el juí pel cas Erial diferents «irregularitats» que van detectar en la privatització de les ITV promoguda pel Govern valencià quan estava presidit per Eduardo Zaplana i han al·ludit a una rapidesa «inusual» en l’aprovació, a la redacció de plecs sense signatures i a la desaparició de criteris econòmics objectius.
Així s’han pronunciat tres membres de l’Agència, en qualitat de perits proposats per Fiscalia, en el juí que se segueix contra l’ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre amb el PP Eduardo Zaplana, el també ex-president del Consell José Luis Olivas i altres 13 persones més pel cas Erial, procediment en el qual s’ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana.
El frau està quantificat en més de 20 milions d’euros. Junt amb aquests tres funcionaris ha comparegut un altre perit proposat per la defensa de Zaplana que ha qüestionat les conclusions dels primers.
Els perits han dividit la seua intervenció en l’anàlisi de la privatització de les ITV, d’una banda, i del pla eòlic, d’una altra. Respecte al primer punt, els funcionaris han afirmat que la primera «irregularitat» detectada va ser l’absència de signatura en els plecs de contractació. «No és habitual trobar-nos amb plecs que no tenen cap tipus de signatura i en els quals ningú acredita la seua autoria», han advertit, per a agregar que sense la signatura era «impossible» recusar als autors.
Enfront d’açò, el perit de Zaplana ha matisat que és «freqüent» en l’Administració que «moltes» propostes arriben sense signar. «En quina norma s’arreplega l’obligatorietat de la signatura? Són elements de control intern de la pròpia organització», ha qüestionat.
Una altra «irregularitat» a la qual els perits d’Antifrau han fet al·lusió ha sigut l’absència del criteri econòmic objectiu sobre la qual l’interventor que participava en l’expedient va fer un advertiment i se li va ignorar. De fet, se li va cessar dos dies abans que la Mesa de contractació elevara la proposta definitiva al Consell.
De la manera en la qual es va plantejar, han explicat, el criteri econòmic suposava un 40% i, el tècnic, un altre 60%. Però l’econòmic «va deixar de ser objectiu» lloc que totes les empreses anaven a obtenir la mateixa puntuació, han dit. Açò, han assegurat, «perjudicava l’Administració». «La part objectiva del concurs es quedava, així, sense sentit atès que totes les empreses podien arribar a la màxima puntuació. El concurs es va decidir llavors per criteri subjectius i el criteri objectiu no va servir», ha relatat un dels funcionaris.
En tercer lloc, els tècnics han qüestionat que s’obligara tots els licitadors a plicar a tots els lots oferits –cinc–, la qual cosa atemptava al principi de lliure concurrència. «S’establia una fiança provisional per cada lot i es limitava així la participació d’empreses que no tenien suficient capacitat econòmica. Però, a més, s’havia de pagar un cànon abans de formalitzar el contracte que suposava 1.045 milions de pessetes en un dels lots, per exemple. Açò limitava la lliure competència i participació de pimes amb experiència en gestió de les ITV», han subratllat.
El perit de Zaplana ha replicat que amb l’oferta per lots se cercava que no hi haguera cap lot que es quedara sense adjudicatari. «Era l’única manera. Va haver-hi concurrència de diverses empreses en cadascun dels lots i no va haver-hi impugnacions», ha puntualitzat.
D’altra banda, els perits d’Antifrau han qüestionat que es creara una comissió d’estudi, «de manera unilateral» pel secretari general de la Conselleria, perquè puntuara a les licitadores i, no obstant açò, únicament oferira criteris i subcriterios. A més, han assegurat que «el normal» és que fóra la pròpia Mesa de contractació la que demanara aquesta comissió d’experts.
«És normal que la Mesa de contractació, en un expedient tan complex, demane auxili a un comitè d’experts. Però és una decisió que només pot exercir la Mesa. I el més sorprenent és que aquest òrgan expert no va valorar ni va portar propostes concretes». A més, els subcriteris que després es van valorar no figuraven en els plecs i açò atemptava contra el principi d’igualtat.
Amb l’informe dels experts, rebut el 5 de novembre de 1997, han agregat els perits, la Mesa de contractació va assignar aquest mateix dia punts individuals a les ofertes «amb criteris subjectius». Sobre aquest tema, han exposat que «materialment no havien tingut temps per a fer una valoració i fixar els punts. Es va fer amb molta rapidesa, inusual», han expressat.
Enfront d’açò, el perit proposat per la defensa de Zaplana ha puntualitzat que la llei «no diu qui ha de nomenar a la comissió assessora» i ha destacat que «la funció de la Mesa és adjudicar i, la de la comissió, ajudar. Si es van aplicar criteris i subcriterios ja s’estava ajudant a la Mesa», ha sostingut.
RELLEVAT DOS DIES ABANS
Els perits també han indicat que els ha cridat l’atenció que es rellevara a l’interventor del procediment dos dies abans que tinguera lloc l’última Mesa de contractació, en la qual s’elevava la seua proposta d’adjudicació a la Conselleria. Aquesta decisió depenia de la Conselleria d’Economia, liderada llavors per José Luis Olivas.
«Era un problema important perquè en dos dies era impossible que el nou interventor designat poguera compaginar el seu treball amb una Mesa de contractació de tanta complexitat. A mi no m’ha passat mai», ha afirmat un tècnic. Sobre aquest tema, el perit de Zaplana ha dit: «Pensen que es va canviar per no interessar i açò no està demostrat».
Una última «irregularitat» a la qual han al·ludit els perits d’Antifrau és que l’acta de contractació que es va elevar a Conselleria no estava signada pel president ni per cap membre de la Mesa. «I açò no és un vici normal. L’acta ha d’estar signada, per llei, pel president, el secretari i per tots els vocals que facen manifestacions», han recordat.
En el seu informe, els perits d’Antifrau van realitzar una simulació sobre si s’hauria escollit a la mateixa empresa per a les ITV si s’hagueren tingut en compte criteris econòmics objectius i la resposta va ser que «no». «L’adjudicatari haguera sigut diferent», han advertit. «La part econòmica no va tenir efecte cap en el concurs i nosaltres sí la vam tindre en compte per a veure el resultat», han dit.
