VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
«Tu saps el que tens ací? És d’una pintora molt reconeguda». Amb aquesta frase que li va dir un amic durant una visita a sa casa, Manuel Sánchez es va decidir a descobrir la història d’aquest quadre que havia heretat de casa de la seua iaia i que li agradava «des que era un xiquet». Va resultar ser el ‘Record de València’ de Manuela Ballester, del qual no es tenien notícies des dels anys 40, i que gràcies a aquest descobriment, es pot veure des de hui a la ciutat que la va inspirar.
L’obra és el bust d’una dona amb adorns de motius mariners tancat en una campana de cristall. Al fons, una escena típica valenciana amb una barca i una platja, i envoltant a la campana, una tela verda amb brodat blanc i una altra roja, simbolitzant la bandera de Mèxic, on va ser pintat.
L’obra, un oli sobre taula, va ser exposada en la mostra ‘Pintura en el desterrament’, organitzada per la Casa de la Cultura Espanyola a Mèxic al març de 1940. Aquesta mostra va marcar la inauguració del centre, creat com a seu de la Junta de Cultura Espanyola.
84 anys més tard, l’obra torna a exposar-se com a part de l’exposició ‘Manuela Ballester: Pintar enfront de tot’ que repassa en La Nau la trajectòria de la polifacètica artista valenciana que va haver d’emigrar a Mèxic durant la Guerra Civil i que va acabar els seus dies en la República Democràtica Alemanya (RDA). La mostra està oberta al públic des del 12 de març i fins a l’1 de setembre, però ha sigut avui quan s’ha presentat al públic aquesta obra inèdita.
En la roda de premsa han participat la rectora, Mavi Mestre; la comissària, Carmen Gaitán; la vice-rectora de Cultura, Ester Alba, i ha estat present el col·leccionista, Manuel Sánchez.
La rectora ha agraït la generositat de Manuel Sánchez, propietari de l’obra, i a l’equip del Vicerectorat de Cultura i Societat per fer possible aquesta gran retrospectiva «que reivindica no sols la figura de Manuela Ballester, importantíssima, sinó també la de totes les creadores i la de tota una generació condemnada pel drama de l’exili». Mestre també ha recordat als 50 prestadors privats que han fet possible que la Universitat de València haja produït aquesta magnífica exposició en l’any que la institució celebra el 525 aniversari.
Al seu torn, Ester Alba ha detallat l’ampli programa d’activitats complementàries i ha subratllat l’interés institucional perquè l’exposició itinere en l’àmbit internacional.
Manuel Sánchez ha explicat que l’obra va arribar a les seues mans a través dels seus avis, que també eren artistes. Sánchez ha afegit que entre els exiliats hi havia una gran confraternitat.
Després de la inauguració, segons conta la comissària, «moltes persones han contactat amb nosaltres per aproximar-se a Manuela Ballester». De fet, la singularitat de l’exposició radica en el fet que s’ha convertit en el punt de trobada d’obres de més de cinquanta prestadors privats que conserven peces d’una artista amb una extensa producció, fora i dins d’Espanya.
Entre aquestes contribucions la sorpresa va sorgir fa menys d’un mes, a través del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, que va permetre localitzar una pintura que es pensava que estava perduda i que té gran importància en la producció artística de Manuela Ballester, tant pel seu significat com pel context i la seua presentació.
Es tracta de ‘Record de València’, una obra de 1939, que curiosament es trobava a Madrid, quan sempre s’havia pensat que estava a Mèxic, perquè va ser una de les primeres obres de l’artista en la diàspora mexicana.
El quadre –detalla Carmen Gaitán Salinas– evoca una València que anys més tard l’artista llegiria en el llibre d’Azorín, les impressions del qual va anotar en els seus diaris fent referència a aqueixa Valencia que porta en la sang. En els seus quaderns, Manuela diu que vol ser més intensament valenciana i més intensament espanyola, i expressa un anhel per la pàtria perduda que estarà sempre present en la seua trajectòria.
DIÀSPORA REPUBLICANA
‘Record de València’ és important perquè és una de les primeres obres que va fer Ballester en la diàspora republicana i és possiblement una de les primeres que va fer al seu país d’acolliment, Mèxic. L’obra fa de Ballester una part fonamental de l’entramat cultural d’una Espanya que lluità sense descans pels valors democràtics.
L’exposició ‘Manuel Ballester. Pintar enfront de tot’ és fruit d’una dècada de minuciosa investigació. La comissària és Carmen Gaitán Salinas, científica titular del Departament d’Història de l’Art i Patrimoni de l’Institut d’Història del CSIC. La mostra vol contribuir a comprendre l’abast i la importància de l’activitat artística de la pintora, dona llum a obres inèdites i és la primera gran retrospectiva de l’artista que aplega nombroses i heterogènies obres pel seu format, llenguatge i tècnica, de la seua extensa producció fora i dins d’Espanya.
A València, passant per l’exili mexicà i la República Democràtica Alemanya, Manuela Ballester va viure entre pinzells, murals i lluites personals.
L’exposició integra pintures, inclosos els retrats (gènere pictòric en el qual destacà Ballester), il·lustracions de revistes, portades per a editorials, figurins de modes, cartells i projectes murals i publicitaris. Aquestes obres es posen en context amb fotografies, publicacions i documents d’arxiu que ajuden a conéixer la complexa trajectòria de l’artista.
Durant l’acte, també s’ha presentat el catàleg i el congrés internacional que es farà el pròxim 20 de juny a l’IVAM, que inclourà una visita guiada a l’exposició.
