VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
«Tu saps el que tens ací? És d’una pintora molt reconeguda». Amb aquesta frase que li va dir un amic durant una visita a la seua casa, Manuel Sánchez es va decidir a descobrir la història d’aquest quadre que havia heretat de casa de la seua iaia i que li agradava «des que era un xiquet». Va resultar ser el ‘Record de València’ de Manuela Ballester, del que no es tenien notícies des dels anys 40, i que gràcies a aquest descobriment, es pot veure des de hui a la ciutat que la va inspirar.
‘Record de València’ té aparença de record. L’obra és el bust d’una dona amb adorns de motius mariners tancat en una campana de cristall. Al fons, una escena típica valenciana amb una barca i una platja, i envoltant a la campana, una tela verda amb brodat blanc i una altra roja, simbolitzant la bandera de Mèxic, on va ser pintat.
L’obra forma part de l’exposició ‘Manuela Ballester: Pintar enfront de tot’ que repassa a La Nau la trajectòria de la polifacètica artista valenciana que va haver d’emigrar a Mèxic durant la Guerra Civil i que va acabar els seus dies en la República Democràtica Alemanya (RDA). La mostra està oberta al públic des del 12 de març i fins a l’1 de setembre, però ha sigut hui quan s’ha presentat al públic aquesta obra inèdita.
En la roda de premsa han participat la rectora, Mavi Mestre; la comissària, Carmen Gaitán; la vicerectora de Cultura, Ester Alba, i ha estat present el col·leccionista, Manuel Sánchez. Gaitán ha celebrat la possibilitat que aquesta obra, el parador de la qual es va descobrir fa algunes setmanes, s’integre en l’exposició
La comissària ha explicat el periple d’aquesta obra. Ella mateixa, que porta una dècada investigant la figura de Ballester, creia que es trobava a Mèxic. Allí es va presentar en 1940 com a part d’una exposició de pintors espanyols en l’exili i coneixia de la seua existència per una retallada de premsa, ja que mai més va ser exposat.
No obstant això, l’obra estava a Madrid, en la col·lecció privada de Manuel Sánchez, net de pintors espanyols exiliats en el país americà. Sánchez desconeix si l’obra va ser comprada o regalada, però sí sabia que portava a casa de la seua àvia des que ell era «un nan». «M’agradava però mai em van parlar d’ell», compte.
Així, va heretar l’obra i la va tenir en la seua casa durant «veintitantos anys» fins que un amic seu li va alertar sobre la possibilitat que el quadre fóra un original de Manuela Ballester. Li va fer una foto i va escriure al Museu Regna Sofia de Madrid, que va ser qui es va posar en contacte amb Gaitán. La comissària va expressar interès en l’obra i «dues setmanes després, ací està». Gaitán ha agraït a Sánchez i al Reina Sofia la seua col·laboració.
‘PINTAR ENFRONT DE TOT’
‘Pintar Enfront de Tot’ és la major retrospectiva de l’artista valenciana Manuela Ballester, just quan es compleixen 30 anys de la seua mort. L’exposició reuneix més de 380 obres i documents i dona a conèixer material inèdit de tres països en els quals va residir l’artista: Espanya, Mèxic i Alemanya, aquests últims on es va exiliar i va morir.
Una «artista polifacètica» que va experimentar amb nombrosos llenguatges artístics: el dibuix, el gravat, el muralismo i la fotografia, aplicats a diversos gèneres i temes com el retrat, el paisatge, la publicitat, la propaganda i la moda, va indicar la rectora, que va fer igualment recalcament en «el seu paper de treballadora incansable per mantenir a la seua família en l’exili i compromesa amb els valors de la República».
‘Manuela Ballester. Pintar enfront de tot’, comissariada per Carmen Gaitán Salinas, científica titular del Departament d’Història de l’Art i Patrimoni de CSIC, és fruit de quasi una dècada de minuciosa investigació. La mostra vol contribuir a comprendre «l’abast i la importància» de l’activitat artística de la pintora, al mateix temps que «llança llum» sobre treballs inèdits i es converteix en la primera «gran retrospectiva» de l’artista que aúna nombroses i heterogènies obres, tant pel seu format com per llenguatge i tècnica, de la seua extensa producció, fora i dins d’Espanya.
Creadora incansable, Manuela Ballester, pertanyent a l’anomenada ‘generació valenciana dels trenta’, «va forjar, amb tenacitat i cura, un llegat que transcendeix fronteres i èpoques, però l’obra de les quals encara esperava un merescut reconeixement», segons indica Gaitán Salinas en diverses publicacions sobre l’artista valenciana.
