«Ser bilingüe és una meravella i el que no pot ser és que una llengua s’impose sobre una altra, això és un disbarat»
VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)
L’escriptora i acadèmica Carme Riera reconeix que sent «preocupació» pel futur del llibre i tem que, després dels segles XIX i XX en els quals va ser «importantíssim», es torne a una situació en la siga «un poc de culte, per a uns pocs».
Així ho ha comentat l’autora en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació a València de la seua nova novel·la ‘Una ombra blanca’ (Alfaguara).
La Premi Nacional de les Lletres –que també es troba en la capital del Turia com a presidenta de CEDRE en una trobada internacional sobre propietat intel·lectual– es mostra inquieta quan se li pregunta si creu que la literatura i el llibre com a producte cultural van a sobreviure a una nova era, marcada per tecnologies com la intel·ligència artificial.
«La veritat és que estic molt preocupada perquè crec que potser no. De fet, es compren molts menys llibres de literatura. La gent compra especialment manuals d’autoajuda, la qual cosa vol dir que està molt desnortada si creu que un llibre li va a resoldre la vida. Supose que seguirà aquest tipus de literatura i els llibres de les o els influencers, és a dir, tot això que a mi, que jo soc molt major, em sembla que estic en un altre planeta», admet.
I agrega: «La literatura durant el segle XIX va ser importantíssima, i durant el XX també. Durant el segle XVIII era de culte, és a dir, era per a uns pocs. Segurament tornarem a això, al fet que la literatura serà de l’interès d’uns pocs».
‘Una ombra blanca’ és una història de culpa i redempció protagonitzada per una dona que intenta resoldre els deutes del passat i que es planteja la pregunta de què hi ha després de la mort, qüestió que ella s’ha fet «moltes vegades».
«Tant de bo tinguérem aquest descans meravellós i aquest sensació de pau», exclama Riera, que assevera que «quan et fas major això et preocupa més». «A mi em preocupava i em va semblar que era un bon tema per a una novel·la, perquè els escriptors som els que arrepleguem aspectes que a la gent li preocupen», resumeix.
CADA NOVEL·LA, «UN REPTE»
Amb aquesta obra, la prestigiosa autora continua amb la seua filosofia que «cada novel·la és un repte» i aborda qüestions com el racisme. Interrogada pels missatges d’odi que circulen l’actualitat amb gran rapidesa per les xarxes socials, l’escriptora i integrant de la RAE assenyala que «la literatura és alguna cosa molt més pausat i requereix un altre tipus de concentració». «És a dir, tres minuts potser són els que necessites per a llegir ben mitja pàgina, mentre que en aquest temps et poden arribar 40 notícies banals i no contrastades», reflexiona.
La narradora mallorquina publica ‘Una sombra blanca’ en castellà amb Alfaguara i ‘Una ombra blanca’ en català per Edicions 62. Sobre si és possible arribar a un bilingüisme harmònic, Riera contesta rotunda: «Jo soc l’exemple. Quan em pregunten, dic que jo defense amb la mateixa força i amb el mateix interès les dues llengües que tinc. Ser bilingüe em sembla una meravella. Que ningú em toque el català, sisplau, però tampoc el castellà».
Recorda en aquest punt la seua infància a Mallorca i creu evident que la llengua que està «amb més perill» és la catalana. I per tant, en aquest sentit, «cal apostar fort per la seua defensa». «El que no pot ser és que una llengua s’impose sobre una altra. A mi això em sembla un disbarat», emfatitza.
D’altra banda, subratlla que la creació, més que mantenir-la jove, la manté «desperta, que és més important». I, finalment, celebra que en el panorama literari espanyol cada vegada és més visible el paper de la dona. «Hi ha, sobretot, moltes agents literàries, mentre que abans no hi havia més que una, Carmen Balcells. I, fixa’t, abans les dones necessitaven pseudònims masculins, ara resulta que hi ha tres homes que estan utilitzant un de femení», conclou.
