VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de 22 anys i mig de presó imposada a Alberto L., l’advocat que va assassinar a la seua nóvia al desembre del 2021 en el seu habitatge del carrer Conde Altea de València.
Segons els fets provats de la sentència, l’home va colpejar primer amb una pedra a la dona en el cap i la cara mentre estava dormida en el llit, posteriorment la va acoltellar «de forma despietada, cruel i inhumana» i, finalment, la va asfixiar amb el cinturó del seu batí.
El Suprem desestima íntegrament el recurs de l’acusat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJCV), que va confirmar al seu torn la dictada per un tribunal del jurat de l’Audiència Provincial de Valencia, que va fixar també una indemnització total de 100.000 euros per a dos familiars de la víctima.
L’acusat reclamava en el seu recurs que s’apreciara l’eximent incompleta de trastorn mental transitori o, alternativament, la circumstància atenuant d’obcecació.
L’alt tribunal contesta que el fet provat no oferix substrat fàctic algun per a recolzar l’atenuació: «Abans al contrari, descriu la fredor amb la qual va donar mort a (la víctima). Primer, propinant-li forts colps en el cap i en la cara mentre la víctima estava dormida; després, acoltellant-la amb diversos ganivets i unes tisores i, finalment, valent-se del cinturó d’un batí, asfixiant-la per compressió cervical», assenyala el tribunal, que subratlla que la mecànica homicida és totalment aliena a una obcecació o arravatament.
Respecte a l’aplicació de l’agreujant d’acarnissament, el tribunal assenyala que «no són precisos grans esforços argumentals per a justificar que la mecànica comisiva descrita en el relat de fets provats i explicada en termes científics en el dictamen pericial sobre l’autòpsia practicada a la víctima satisfà amb escreix el fonament agravatori de la circumstància d’acarnissament».
Finalment, en relació a l’agreujant de gènere, el Suprem subratlla «la reiterada contumacia de l’acusat, que insistia a estar permanentment amb (la víctima), que en el seu afany de controlar-la va manifestar la seua intenció de treballar en la seua mateixa oficina, que controlava el telèfon de la víctima i, sobretot, que va decidir en la nit dels fets que si (la víctima) no volia estar amb ell, havia de morir». Per al tribunal, són raons que permeten sostenir el suport fàctic per a l’aplicació de l’agreujant.
