VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
Vox ha demanat l’obertura de juí oral per a l’exconsellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, exvicepresidenta i exportaveu del Consell amb el Botànic, Mónica Oltra, per a la qual reclama tres anys i mig de presó baix l’acusació dels delictes d’abandonar a la menor que, estant baix tutela de la Generalitat, va patir abusos sexuals en un centre per part de la seua exmarit, educador social; d’omissió del deure perseguir delictes; encobriment i prevaricació administrativa.
Segons l’escrit de qualificació de Vox, que exercix l’acusació poular en esta causa, la formació únicament acusa a Oltra; a la llavors sotsdirectora general d’Infància; a l’exdirectora general; a una tècnica de la Conselleria i a la directora territorial. En el cas de l’exconsellera, la principal persona contra la qual es dirigix l’acusació i per a la qual més pena de presó sol·licita, reclama a més un total de 14 anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic. En l’escrit, que no es pronuncia sobre responsabilitats civils, es considera que en els fets concorre la circumstància agreujant de prevaler-se «del caràcter públic que tinga el culpable».
El passat 21 de juny es va fer públic que el Jutjat d’Instrucció 15 de València –encarregat d’instruir la causa contra Oltra i altres exalts càrrecs del departament que va dirigir pel presumpte encobriment dels abusos a una menor per part de la seua exmarit– va dictar la interlocutòria pel qual processava a l’exconsellera «per imperatiu legal», en aplicació de la decisió de la Secció Quarta de l’Audiència de València que va reobrir el procés en entendre que no podia descartar-se «clarament» l’existència d’infracció penal i que concorrien indicis suficients per a encausar als investigats.
La víctima dels abusos de l’exmarit d’Oltra –que va ser condemnat en sentència ferma a cinc anys de presó– també demana tres anys i mitjà de presó i 12 d’inhabilitació per a l’exconsellera però, si escau, pels delictes de prevaricació, malversació i contra la integritat moral.
Segons sosté Vox, les acusades, «de comú acord i amb l’ànim d’encobrir els abusos sexuals» comeses pel llavors marit d’Oltra a la menor –i que ella havia relatat al febrer del 2017 a una treballadora del centre on es trobava tutelada– «no van denunciar, malgrat tenir obligació per a això, uns fets tan greus com uns abusos sexuals a una menor tutelada», bé per encobrir qui era l’autor o per a «protegir» la «carrera política» de l’exconsellera.
En esta línia, considera que no es va protegir a la menor «per part de qui tenia obligació de fer-ho -els acusats-, col·locant-la en una situació de risc, en estar l’autor dels abusos sexuals reincorporat al lloc de treball que ostentava en el centre d’acolliment», un fet que va succeir al febrer d’este any.
Per a això, una vegada que l’assumpte estava judicialitzat, «amb la finalitat de determinar la falta de credibilitat de la menor, se li realitza una entrevista i una prova pericial, tot amb l’ànim de desacreditar la seua versió o influir en el seu ànim acusador», arreplega l’escrit, consultat per Europa Press.
I amb este fi es va acordar la decisió d’incoar un expedient –que incloïa uns informes– «utilitzant fons públics amb finalitats particulars, sent la finalitat de l’expedient alliberar de responsabilitat a la Generalitat i els acusats».
«INTOLERABLE VICTIMITZACIÓ»
Per a esta acusació, la instrucció realitzada posa de manifest que «malgrat mantenir una aparent actitud de col·laboració amb la justícia i de persecució de l’il·lícit penal», a la jove víctima dels abusos «se li ha sotmès a una intolerable victimització, al·legant una sort d’inversemblant ignorància deliberada per tots i cadascun dels alts càrrecs i tècnics intervinents, respecte al coneixement del fet punible en qüestió, així com a la identitat del seu autor o responsable», tot això amb la finalitat d'»obstaculitzar la investigació» pel parentiu que mantenia l’acusat amb l’exconsellera.
Amb tot, «es va sumir a la menor en la situació de la més absoluta indefensió i desprotecció, arbitrant a aquest efecte, mecanismes legals i recursos inútils a l’una que ineficaços per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb aparença formal de legalitat, no prestant una assistència real i efectiva a la llavors menor, ni molt menys un assessorament hagut de, ni en l’àmbit jurídic ni en el plànol psicològic, malgrat les atribucions legals conferides i per tant la seua obligació imperativa a prestar-los la mateixa», assenyala l’escrit.
