«De poc servix tenir tota la informació necessària si qui ha de respondre no sap com fer-ho», lamenta
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
La vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que al març i juny del 2024 la Generalitat Valenciana els va demanar més temps per a acabar les obres del barranc del Poyo.
«Al març i juny del 2024 rebem dos informes de la Generalitat Valenciana requerint desenvolupaments extra del projecte per a millorar la integració del paisatge, estem treballant en això. Però repetisc, al març i juny del 2024 encara rebem un ‘espere un poc’ més per part de l’autoritat autonòmica», ha indicat Ribera.
Així ho ha afirmat la vicepresidenta tercera del Govern, este dimecres, durant la seua compareixença urgent al Congrés dels Diputats, per a adonar de la seua gestió de la dana, una intervenció que ha començat expressant el seu «dolor i compromís» a les víctimes d’esta catàstrofe que ha deixat 219 morts.
Segons ha precisat la ministra, la «vegada que més a prop» s’ha estat de poder iniciar el projecte constructiu va ser «a principis del 2012» després de quedar signada, el 16 de desembre del 2011, la Declaració d’Impacte Ambiental Perceptiva per al projecte i «que va caducar el 2017» sense que s’haguera iniciat «cap pas important en l’expedient que permetera la contractació i execució de l’obra». «No va ser l’única. De fet, el 2018 trobem 50 obres d’interès general parades per falta d’inversió», ha afegit.
Així mateix, ha indicat que, des del 2018 s’ha treballat » per a desbloquejar el projecte de defensa del Barranc del Poyo buscant un disseny alternatiu que integrara les preocupacions, les demandes de les administracions implicades, combinant solucions dures i blanes, facilitant una avaluació d’impacte ambiental simplificada i agilitant la tramitació d’este enfocament alternatiu amb intervencions al Poyo, la Saleta i la defensa del Xúquer».
Mirant al futur, Ribera ha proposat «buscar una millor reconstrucció, plantejar-se mesures addicionals de reforç» atès que, segons ha dit, «estes obres projectades per a tornades de 500 anys possiblement no hagueren servit per a evitar la incidència d’esta dana amb una tornada de més de 2.000, encara que hagueren pogut mitigar el seu impacte».
Així mateix, ha suggerit repensar altres aspectes començant per «l’ordenació d’usos, la planificació urbanística dels codis de construcció» o «un programa de recuperació que alleuge la pressió en les zones pròximes al barranc»; fomentar «una cultura de protecció enfront del risc» i «una presa de decisió protocolizada, àgil» doncs, segons ha afegit, «de poc servix tenir tota la informació necessària si qui ha de respondre no sap com fer-ho».
«Des del principi el nostre Sistema Nacional de Protecció Civil busca no solament la cooperació de totes les autoritats en matèria de protecció civil, sinó la identificació àgil d’un comandament únic davant de l’emergència», ha emfatitzat.
Igualment, ha apostat per integrar «la variable climàtica» en «les decisions d’ús del sòl» i «no perdre ni un minut minant la credibilitat de la ciència o de les institucions». A més, sobre les preses, ha advertit que «una presa no és una garantia de seguretat per a permetre construir en zones inundables».
ES VAN EMETRE LES ALERTES ADEQUADES
Durant la seua intervenció, Ribera ha defensat la gestió de la DANA en el que afecta a les competències del Govern central i ha assegurat que es van emetre «les alertes adequades» i que els organismes del seu Ministeri van estar «actius» abans i després de la catàstrofe.
«La pregunta pertinent és si es van produir les informacions i les alertes adequades. De les dades es desprèn que sí i per múltiples canals al llarg del dia», ha assegurat.
En concret, ha recapitulat les gestions que els organismes del Ministeri van dur a terme el 29 d’octubre. «El recompte cronològic complet mostra com van estar presents, actius i a disposició no només durant la jornada crítica, sinó també en els dies previs i una vegada passades les hores més complicades», ha insistit.
En el seu repàs cronològic, Ribera ha detallat que l’Aemet va informar per primera vegada el 24 d’octubre sobre l’existència de la dana, oferint des d’este moment una actualització de la informació de forma contínua a través dels seus canals de comunicació, indicant una probabilitat de pluges torrencials alta, superior al 70%.
«Només sobre la base d’esta informació va haver-hi administracions responsables de l’activació de plans d’emergència que el dimarts 29 van posar la maquinària en marxa amb caràcter preventiu, com la Universitat de València (que va suspendre les classes), la diputació i diversos ajuntaments en la província», ha puntualitzat.
Entre altres avisos, la ministra ha assenyalat que el 29 d’octubre, a les 7.31 hores, l’AEMET València crida a Protecció Civil de la Generalitat per a informar que s’eleva a nivell roig l’avís; i que a les 8.44 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer confirma per email a les autoritats de Protecció Civil de la Generalitat un ascens del cabal en el riu Albaida.
Al llarg d’esta jornada, segons ha dit, l’Aemet efectua fins a 11 trucades a Protecció Civil de València entre les 6.30 i les 6.10 de la vesprada i la Confederació, i envia fins a 198 correus a Protecció Civil de València. Per exemple, pel que fa a la presa de Forata, ha puntualitzat que, a les 16.55, la Confederació comunica al Centre de Coordinació d’Emergències que en les pròximes hores es preveien inundacions superiors a mil metres per segon al riu Magre.
Segons ha indicat, a les 17.52, la Confederació notifica per e-mail a les autoritats de Protecció Civil de la Generalitat la declaració d’escenari 1 en relació amb la presa que 10 minuts més tard, eleva a escenari 2.
«Van ser hores molt complicades en les quals la Confederació va gestionar amb prudència, va mantenir al corrent el Cecopi i en temps real va prendre les decisions d’alleujament per a evitar el desbordament o el trencament de la presa», ha remarcat.
Pel que fa al barranc del Poyo, Ribera ha explicat que, al llarg del dia, la Confederació va emetre a les autoritats de protecció civil diversos missatges referents a registres de precipitació, així com avisos de variació de cabals.
Així, ha enumerat que, a les 12.07, la Confederació confirma per e-mail a la Generalitat un augment de cabal de fins a 264 metres cúbics per segon amb tendència ascendent, arran de la qual, a les 12.20, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat activa l’alerta hidrològica en municipis ribereños de la Rambla i aconsella a la població no acostar-se a riberes de rius i barrancs. Si bé, ha precisat que aquesta alerta no va ser actualitzada.
A més, ha recordat que, al llarg del dia, la Confederació va emetre cinc missatges a les autoritats de protecció civil referents a variacions de cabal a la Rambla del Poyo en temps real. El primer, a les 12.07 va ser seguit de tres confirmacions de cabal descendent a les 13.42, 15.04 i 16.03, que s’explica, segons ha indicat, per la pausa en la precipitació en capçalera. L’últim avís, a les 18.43, va ser d’un cabal equivalent a 4 vegades el cabal mitjà de l’Ebre en la seua desembocadura, segons ha afegit.
«MAI VA HAVER-HI APAGADA INFORMATIVA»
En este sentit, la ministra ha defensat que «mai va haver-hi apagada informativa». «Entre les 16.26 i les 20.12, la confederació emet nou missatges advertint d’elevats registres de precipitació en la rambla. D’estos nou missatges, set es produïxen entre les 16.26 i les 18.43», ha concretat.
La vicepresidenta tercera del Govern ha puntualitzat que el temps de reacció és «molt limitat». Per això, ha insistit en la importància dels sistemes d’alerta primerenca que són «els únics que salven vides».
