20.8 C
València
Divendres, 7 novembre, 2025

Retirada la Medalla al Mèrit en el Treball a franquistes i membres de la Falange

El Ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta Yolanda Díaz, retirarà la Medalla al Mèrit en el Treball a franquistes, guardonats en el passat. Així ho recull un reial decret que Treball ha elevat a audiència pública abans de portar al Consell de Ministres, com ha avançat Público.

Es tracta d’una renovació del reglament que dirigeix esta distinció civil, en la qual s’articula el procediment per a la retirada del guardó a persones que van formar part de “l’aparell de repressió de la dictadura franquista” i a aquelles que hagen realitzat altres conductes “incompatibles amb els valors democràtics”, entre altres motius.

La condecoració va ser creada per Fernando de Borja en 1926 durant el govern presidit pel General Primo de Rivera. Després seria suprimida durant la II República en considerar-se que era una condecoració per a la societat més privilegiada. Amb el Franquisme, es va restaurar de nou en 1942.

La Medalla al Mèrit en el Treball és una condecoració que reconeix “el valor extraordinari, la dedicació i el mèrit al treball realitzat per nombroses persones treballadores, en ocasions anònimes, a vegades amb recorreguts professionals de rellevància pública i social”, recorda el Ministeri de Treball en la memòria d’anàlisi de l’impacte normatiu del nou reial decret.

En la democràcia es va mantindre la medalla, encara que es va establir una nova regulació en 1982. Encara que se sol parlar més de la Medalla, en realitat hi ha dos ‘premis’. D’una banda, la Medalla, que distingeix a persones treballadores i professionals, i per un altre la Placa al Mèrit en el Treball, destinada a associacions, corporacions, organismes públics o entitats.

Ara, el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz pretén renovar les distincions, tan donant rellevància a valors com la igualtat i la seguretat en el treball de cara a la seua futura obtenció, com també habilitant un procediment per a retirar guardons concedits en el passat a persones que no respecten les “imprescindibles exigències democràtiques, cíviques i socials actuals”.

 

Dos supòsits de retirada de la Medalla

 

El reial decret detalla els requisits i criteris per a la concessió dels guardons al Mèrit en el Treball i adverteix de “la impossibilitat de la seua adjudicació a aquelles persones respecte de les quals, de manera directa o indirecta, quede acreditat que hagueren realitzat actes o observat conductes manifestament incompatibles amb els valors democràtics i els principis rectors de protecció dels drets humans, i especialment dels drets laborals i socials”.

Així, l’article 10 de la normativa elevada a audiència pública assenyala que Medalla i Placa “podran ser objecte de revisió i retirada” principalment en dos supòsits.

Cal destacar que “la prescripció dels delictes i les penes que hagueren sigut imposades” a conseqüència dels supòsits esmentats no eximirà de la retirada dels guardons.

 

Igualtat, Excel·lència i Salut Laboral

 

El reglament també actualitza el format de les categories de les condecoracions i els requisits per a accedir a elles. Es passa “d’un model de medalles d’or, plata i bronze, a un model amb diferents modalitats en atenció a determinats elements definidors que persegueixen una major integració, transparència i objectivitat de la condecoració”, explica la memòria complementària del decret. Les noves tres categories són “Igualtat”, “Excel·lència” i “Salut Laboral”.

“A més, es crea la medalla i placa de categoria especial, que queda equiparada a la categoria de Gran Cruz i, per tant, a l’anterior medalla d’or, sent igualment atorgada per reial decret a proposta de la titular del Ministeri de Treball i Economia Social”, indica la memòria. Es reconeix expressament a més la possibilitat de concedir la condecoració “a títol pòstum” a aquelles persones que “han contribuït a avançar en la consecució dels valors comentats de progrés i excel·lència democràtica”.

Últimes notícies

Pérez Llorca i l’amo del Ventorro atestaran el 21 en la causa de la DANA

La jutgessa ha fixat per al 21 de novembre les declaracions com a testimonis de Juanfran Pérez Llorca i del propietari del Ventorro. També ha citat a cinc membres de l'equip del president, encara sense data.

L’Espanyol mesura la seua solidesa en el RCDE davant un Vila-real tocat pel Pafos

L'Espanyol rep al Vila-real després de caure en Mendizorroza i s'aferra a la seua fortalesa a casa. El conjunt groc arriba ferit per la seua derrota davant el Pafos en la Champions.

Canet declara persones no grates a Mazón i Camarero i exigix eleccions autonòmiques

El ple de Canet d'en Berenguer ha reprovat a Carlos Mazón i Susana Camarero per la seua actuació durant la DANA i ha demanat convocar eleccions autonòmiques. Rebutgen una esmena de Vox i reclamen transparència i revisió de protocols.

Mascarell (PSPV) reclama eleccions i rebutja que el futur valencià es decidisca a Madrid

El PSPV ha reclamat convocar eleccions i ha llançat una campanya per a 'retornar la veu al poble'. Mascarell ha denunciat que el futur valencià no pot decidir-se a Madrid.

Mathew Ryan, convocat amb Austràlia, arribarà just per al derbi a Mestalla

El porter del Llevant ha sigut citat per a dos amistosos amb Austràlia als Estats Units i a penes tindrà temps per a preparar el derbi davant el València. Malgrat la petició del club, el partit del 21 es manté el divendres a les 21 hores.

Arón Canet bat el rècord i lidera la primera lliure de Moto2 a Portimão

El valencià va firmar un 1.41.460 a Portimão i va millorar el topall de 2024 de Manuel González (1.41.514). Dixon i Agius li van seguir; Moreira 5é i González 8é.

La volta de Fornals, principal novetat en una llista amb Grimaldo i Ferran

Fornals torna quasi quatre anys després en la convocatòria de De la Font per als últims partits rumb al Mundial 2026, davant Geòrgia i Turquia. Repetixen Grimaldo i Ferran i tornen de lesió Lamine Yamal, Huijsen, Fabián Ruiz i Fermín López.

Mazón compareixerà en la comissió de la DANA en Les Corts el dimarts a les 16 hores

La Mesa va reordenar la sessió de l'11 de novembre i va situar a Mazón com primer polític a declarar davant la comissió de la DANA. El Govern central ha declinat acudir.