Compromís demana al TSJCV que paralitze la ‘guerra lingüística’ de la consulta d’Educació entre valencià i castellà

Acusa a Mazón i a Rovira d’utilitzar este referèndum per a tapar les seues «negligències» durant la dana

VALÈNCIA, 17 (EUROPA PRESS)

Compromís ha presentat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que argumenta les raons per a suspendre la consulta sobre la llengua base en els centres educatius impulsada per la Generalitat, en considerar que «només es pretén enfrontar a unes famílies contra unes altres» i obrir una «guerra lingüística».

Este recurs està signat per representants de la coalició amb filles i fills en edat escolar. Són diputades i diputats de Les Corts, el Congrés, les diputacions provincials i regidors de Castelló de la Plana, València i Elx.

Així ho han anunciat a Les Corts el síndic i el portaveu d’Educació de Compromís, Joan Baldoví i Gerard Fullana, junt amb companys de la resta d’institucions portant cartells amb el lema ‘Pels nostres fills i filles. Sí al valencià’. La consulta està programada entre el 25 de febrer i el 5 de març per a escollir la llengua (valencià o castellà) en la qual estudiaran els alumnes a partir del curs 2025-2026.

«Formem part de les 570.000 famílies afectades per este referèndum sense cap base pedagògica, que només aspira a crear crispació i marginar el valencià en les aules», han manifestat, i s’han mostrat «convençuts que la consulta és una cortina de fum més per a intentar desviar l’atenció de les negligències del ‘president’ Carlos Mazón i el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, durant la dana» que va arrasar la província de Valencia el passat 29 d’octubre.

Baldoví i Fullana han advertit que «en les zones castellanoparlants està directament prohibit aprendre en valencià», mentre «en les zones valencianoparlants no s’assegura que es puga estudiar en la llengua que s’ha triat». «Hi ha una falsa llibertat perquè a centenars de milers de famílies li les obligarà a estudiar en una opció no triada, amb un agreujant: no hi ha cap justificació pedagògica per a esta qüestió», han asseverat.

És més, al seu juí, celebrar la consulta en el pròxim mes de març generarà «caos burocràtic» en els centres i «col·lapsarà el procés d’admissió i matriculació».

MESURES CAUTELARÍSSIMES

Per tot això, els representants de la coalició han demanat mesures cautelaríssimes i cautelars davant de l’ordre de consulta. «Ho presentem a títol individual les famílies, les mares i pares de Compromís, que tenim representació en les institucions. Per tant, som usuaris de l’escola pública i de l’ensenyament en valencià, i això ens legitima per a presentar este recurs», ha subratllat Fullana.

Segons ha exposat, hi ha qüestions formals com la impossibilitat de conjugar este procés de consulta amb la matriculació «de forma normal». També ha indicat que «s’obliga a les famílies a participar només de forma telemàtica i no presencial, i és un element important amb jurisprudència suficient», així com que «l’ordre no compta amb memòria econòmica, i és un motiu de nul·litat».

Des de Compromís apunten que la Conselleria d’Educació ha publicat esta ordre sense haver modificat dos «observacions greus» recollides pel Consell Jurídic Consultiu (CJC) en el seu dictamen sobre este tema: «que no es garantix a cada família la llengua per la qual va votar i que el procediment únicament telemàtic és il·legal».

Prèviament, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat per Compromís enfront de la Llei de Llibertat Educativa aprovada per PP i Vox. L’alt tribunal investiga incompliments de 28 articles de lleis de rang superiors com la LOE, l’Estatut d’Autonomia i la Constitució

Últimes notícies

Trenta mitjans aeris es bolquen en l’incendi de la Vall d’Uixó després de cremar 6.500 hectàrees

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha calcinat 6.500 hectàrees des de dissabte i este dilluns compta amb 30 mitjans aeris, en un dia d’alt risc d’incendis a tota la Comunitat Valenciana.

Oratge estable i lleuger descens de temperatures a l’interior d’Alacant

La última setmana de juliol comença en la Comunitat Valenciana amb cels poc nuvolosos o rasos i un lleuger descens de les màximes a l’interior d’Alacant, mentre que en zones de València i Castelló pujaran lleugerament.

Tercer dia d’incendi a la Vall d’Uixó amb 6.500 hectàrees calcinades i 80.000 persones afectades

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó enceta el tercer dia actiu amb 6.500 hectàrees calcinades, 16.000 persones evacuades i 64.000 confinades a tres municipis.

València activa el protocol per contaminació per pols sahariana i fum dels incendis

L'Ajuntament de València ha activat el protocol de contaminació tipus 1 per l'entrada de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, i recomana limitar l'activitat física a l'aire lliure als col·lectius més vulnerables.

Morant reclama un pact d’Estat per frenar els grans incendis forestals

La ministra Diana Morant defensa a València un pacte d’Estat contra l’emergència climàtica arran dels grans incendis, entre ells el de la Vall d’Uixó, amb 6.500 hectàrees cremades i 16.000 persones evacuades.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 6.500 hectàrees però ja dona opcions d’estabilització

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat més de 6.500 hectàrees i té un perímetre de 48 quilòmetres, però la direcció de l’extinció veu factible estabilitzar-lo prompte. Les 16.000 persones desallotjades continuaran fora de casa, almenys, fins a la mitjanit de dilluns, i es manté el confinament de la Vall d’Uixó, Betxí i Onda.

Confinen Onda pel fum de l’incendi de la Vall d’Uixó

El Centre de Coordinació d’Emergències ha ordenat confinar Onda per l’afectació del fum de l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que crema sense control i ja ha obligat a desallotjar més de 16.000 persones.

Pedro Sánchez visitarà dilluns la zona cremada per l’incendi de la Vall d’Uixó

Pedro Sánchez ha anunciat que viatjarà este dilluns a la Vall d’Uixó per vore sobre el terreny els danys de l’incendi, que ha cremat més de 4.300 hectàrees i ha forçat el desallotjament de més de 16.000 persones.