Anuncios

El nou projecte de Pablo Iglesias després d’abandonar la política

 

L’exlíder del partit polític d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, tornarà el mes vinent de setembre a la primera línia mediàtica després de la seua eixida de la política. Ara, l’exvicepresident del Govern serà un dels tertulians polítics del programa ‘El món’ de la Rac1, el matinal radiofònic de Jordi Basté, un dels més populars de la ràdio a Catalunya.

 

La incorporació d’Iglesias és una de les novetats principals que s’han explicat aquest divendres en el programa especial de la presentació de la nova temporada des del Festival Les Nits d’Acústica, en el Teatre El Jardí de Figueres. L’exlíder de Podemos ha declarat que està “molt relaxat i amb moltes ganes de fer coses, de dialogar i aprendre”.

 

Pablo Iglesias va dimitir com a ministre i vicepresident del govern espanyol per a ser candidat a la presidència de la comunitat de Madrid, però després del seu fracàs electoral en les eleccions autonòmiques, el 4 de maig, va anunciar que deixava la política.

 

Després de quasi quatre mesos allunyat del focus mediàtic, Iglesias ha explicat que, a part de col·laborar en altres mitjans, és professor i està en un grup d’investigació adscrit a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Internet Interdisciplinary Institute (IN3): “Ara torne a fer el que feia abans, treballar com a investigador en la UOC i dedicar-me al periodisme crític. M’agrada més i crec que se’m dona millor que la política”, ha explicat en RAC1.

 

D’aquesta manera, Pablo Iglesias arrancarà un nou curs ple de canvis en el personal i professional. L’exlíder de Podemos ha desmentit, no obstant això, que aquesta relació professional amb Barcelona vaja a suposar que vinga a viure a la capital catalana.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.