L’any hidrològic que conclou el 30 de setembre s’encamina a tancar com a humit a Espanya. Fins al dia 13 s’han acumulat 663 litres per metre quadrat, un 9% per damunt de la mitjana, i fins i tot sense noves precipitacions el balanç seguiria per damunt de la mitjana. Amb la pluja prevista per a la recta final del mes, és probable superar els 671 l/m² registrats l’any anterior, segons dades de la Aemet.
Este excedent no significa que la situació siga homogènia. La mitjana nacional sintetitza un conjunt molt variat de comportaments i, per tant, convé llegir-lo amb cautela: mentres en unes zones la pluja ha aportat marge, en unes altres persistixen dèficits respecte a l’habitual per a estes dates.
Pluges irregulars per regions
El repartiment de les precipitacions ha sigut desigual. Gran part de l’interior, el sud-oest peninsular i àrees del Llevant han rebut més aigua del normal, en contrast amb un any sec en les comunitats cantàbriques, a Galícia i en el sud-est peninsular. En els arxipèlags també ha plogut menys que la mitjana del període 1991-2020, amb l’excepció del nord i est de Mallorca i dels vessants septentrionals de La Palma i La Gomera, on el comportament ha sigut més favorable.
Estos contrastos deixen un mapa amb fortes diferències per conques i comarques. L’excedent nacional ajuda a compensar el dèficit recent en part del territori, però no elimina els desequilibris locals ni substituïx el seguiment pròxim de cada zona, especialment allí on la pluja seguix per davall del normal.
La sequera es modera, però no desapareix
A escala de 12 mesos, Espanya va eixir de la situació qualificada com a crítica en la passada primavera gràcies a episodis de precipitacions abundants. Amb eixe balanç anual, no pot parlar-se d’una sequera generalitzada, encara que el comportament desigual obliga a matisar la millora segons regions.
En l’anàlisi de 36 mesos, els indicadors també mostren una evolució favorable: es va posar fi a un període sec que es va prolongar quasi dos anys i que va concloure la primavera passada. Així i tot, els experts recorden que les sequeres llargues són recurrents a Espanya, amb cicles documentats des dels anys seixanta i repunts en els huitanta, en els noranta i entre 2005 i 2010. A més, s’observa que els períodes humits tendixen a acurtar-se, un patró a vigilar en els pròxims anys.
D’ací al tancament del mes, els episodis de pluja que encara puguen produir-se afegiran matisos a este balanç. El previsible, segons el comportament recent, és que l’any hidrològic consolide el seu caràcter humit en el conjunt del país, mantenint, això sí, les marcades diferències territorials que han definit el curs.
