La Universitat Politècnica de València coordina SATERA, un projecte europeu que busca un sistema de vigilància aèria més segur, sostenible i independent recolzat en satèl·lits. La iniciativa se centra en portar el ADS-B a l’espai per a cobrir àrees sense infraestructura terrestre i reforçar la integritat de les transmissions, clau per a conéixer en temps real la posició de les aeronaus.
SATERA, finançat pel programa SESAR 3, reunix sis socis internacionals i es desenrotllarà durant 30 mesos, fins a desembre de 2026. L’objectiu és desplegar en satèl·lits d’òrbita baixa un servici de vigilància capaç d’arreplegar i processar els senyals que emeten els avions, de manera que el control del trànsit aeri dispose de cobertura contínua també sobre oceans i zones remotes.
L’anomenat ADS-B espacial permet que cada aeronau comunique automàticament la seua posició, rumb i velocitat. Al no dependre d’estacions en terra, esta recepció des de l’espai amplia la visió del gestor del trànsit aeri, facilita el seguiment de vols de llarga distància i evita punts cecs. Amb més informació i en temps quasi real, és possible ajustar rutes i nivells de vol, reduir esperes i consums i, en conseqüència, retallar emissions contaminants i augmentar la capacitat de l’espai aeri.
Nou estimador d’integritat
Malgrat la seua utilitat, l’ecosistema ADS-B arrossega desafiaments de seguretat: depén de dades GNSS i de protocols oberts, la qual cosa ho torna sensible a interferències o fallades. Un incident recent en el vol de la presidència de la Comissió Europea sobre Bulgària va posar en relleu la necessitat de reforçar la integritat de les transmissions per a garantir decisions operatives fiables en cabina i en els centres de control.
Per a respondre a eixe repte, SATERA desenrotlla un estimador d’integritat que combinarà senyals rebuts per satèl·lits d’òrbita baixa. Esta capa addicional de verificació perseguix augmentar la fiabilitat de la dada de vigilància i, al mateix temps, oferir una via d’operació independent dels sistemes GNSS actuals. Amb això es reduïx la vulnerabilitat davant pèrdues de senyal o interferències i es guanya resiliència en àrees on hui existixen limitacions de vigilància.
El full de ruta del projecte preveu madurar la tecnologia durant el seu període d’execució, amb etapes de disseny, integració i proves que permeten validar l’acompliment del sistema abans de la seua adopció. Més enllà de l’increment de seguretat, s’anticipen impactes directes: rutes més eficients i menys consum de combustible, major capacitat per a gestionar el trànsit de llarg radi i un reforç de la sobirania europea en disposar de capacitats pròpies en vigilància aèria.
En síntesi, SATERA aspira a accelerar la transició cap a una vigilància aèria més segura, sostenible i independent, alineada amb les necessitats de l’aviació del futur.
