L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va reivindicar la seua trajectòria consolidada i va cridar a preservar els acords que la van fer possible. La seua presidenta, Verònica Cantó, va defendre que no és bo fer saltar consensos assentats i va situar el debat de la llengua fora de la confrontació partidista.
El missatge arriba un dia després que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, anunciara la seua intenció de promoure el canvi de denominació a ‘Acadèmia de la Llengua Valenciana’. Per a la institució, reobrir eixe debat reaviva una discussió superada que va permetre la seua creació i l’encaix institucional de la normativa del valencià.
Cantó va sostindre que hui no es donen les condicions en Les Corts per a un acord equivalent al de 1998, quan l’AVL va nàixer gràcies a un pacte ampli. Va recordar que modificar la seua llei de creació comportaria també tocar l’Estatut d’Autonomia, una reforma que exigix majories reforçades, per la qual cosa la iniciativa resulta difícilment comprensible en el context actual.
Consens i estabilitat
La presidenta va alertar que convertir la llengua en un motiu de xoc no conduïx a cap lloc. Al seu juí, la societat no vol conflicte amb el valencià, sinó estabilitat i una promoció real i efectiva del seu ús en tots els àmbits. Va recalcar que en quasi vint-i-cinc anys de treball, l’AVL ha mantingut els principis fundacionals i una posició institucional, i que en 2026 aconseguirà el quart de segle.
En este marc, va lamentar decisions que, a la seua entendre, alimenten la percepció de conflicte, com qüestionar la valencianitat d’Alacant en proposar la seua inclusió com a zona de predomini lingüístic castellà, o la retallada pressupostària a l’AVL i al teixit cultural que treballa per la llengua. Estes mesures, va afegir, tenen conseqüències immediates sobre projectes i activitats planificades.
Suports i projectes
Per a sostindre la programació afectada per les retallades, la Diputació de València preveu aportar uns 200.000 euros. Eixe suport permetrà reactivar iniciatives que havien caigut, entre elles la celebració en 2026 de l’Any Almela i Vives, cronista de la ciutat de València, i la reedició de còmics sobre personatges i festes valencians.
A eixa ajuda se sumarà una altra del Ministeri de Ciència, també entorn de 200.000 euros, destinada al manteniment i millora de les aplicacions informàtiques de consulta, com el Diccionari Normatiu, que supera el milió de consultes des de la seua posada en marxa. L’AVL considera que estes ferramentes són essencials per a facilitar l’ús quotidià de la llengua i donar seguretat normativa.
Malgrat les dificultats, Cantó va destacar que la llengua pertany a tots els valencians i representa a més de la mitat de la població valencianoparlant. En eixe esperit, va destacar que la institució parla a través de les seues obres i que la llengua no té color polític.
També va subratllar la continuïtat de la col·laboració municipal. Ajuntaments de diferents signes mantenen o reforçaran convenis per a promoure el valencià encara que la institució dispose de menys recursos: Muro, Altea i la Vall d’Uixó continuen, i es preveu la incorporació de Gandia, Elx, Borriana, Vinaròs i Benicarló.
Des de la Diputació, la seua vicepresidència primera va defendre que el nom actual de la institució és correcte i que no fa falta obrir un conflicte innecessari per la denominació, missatge alineat amb la crida de l’AVL a preservar els consensos i a centrar-se en la promoció efectiva del valencià.
