L’escriptora argentina resident a València Viviana Hernández Alfoso ha guanyat la 63 edició del Concurs de Contes Gabriel Miró amb Qui és qui. El relat, de to gòtic i pertorbador, explora els límits entre la creació literària i la identitat, i li ha valgut un premi de 3.000 euros. La decisió arriba en una edició molt concorreguda i reforça la projecció internacional del certamen.
Un premi decidit per unanimitat
El jurat va donar a conéixer la decisió per unanimitat després d’avaluar més de 2.290 originals remesos des d’Espanya i altres 40 països, en un acte celebrat en la seu de la Fundació Mediterrani al costat del president de la institució, Luis Boyer, i la seua directora, María Morales. La unanimitat transmet la contundència de la proposta guanyadora en un context d’alta competència i diversitat d’estils.
Segons el president del jurat, Antonio Redero, Qui és qui funciona com un conte dins del conte en el qual realitat i imaginació s’entrellacen per a abordar la identitat. El text funde l’obsessió pel real i el fictici i, segons el parer del jurat, supera els límits habituals del gènere en concentrar una reflexió arriscada i profunda sobre què definix al jo.
Eixa aposta estètica implica una lectura que interpel·la al lector des de la pròpia mecànica de la narració: la veu que compte s’enfronta als seus personatges i a si mateixa, i el dubte sobre l’autoria o l’origen del narrat alimenta la inquietud. El to gòtic intensifica eixa sensació de desassossec, no amb esglais gratuïts, sinó amb un clima que espenta a mirar l’espill de la identitat des d’angles incòmodes.
Accèssit per a Ja venen
El jurat també va atorgar un accèssit de 1.000 euros a Ja venen, del madrileny Adrián Zamarro, professor de llengua espanyola establit en Rennes. L’autor convertix l’espera en un gran embós de carretera en un relat inquietant i enigmàtic sobre la incertesa i les falses promeses del quotidià, tal com va valorar el jurat. La premissa mínima —quedar-se atrapat sense saber quan avançarà la fila— servix per a condensar l’ansietat contemporània i obrir un espai d’interpretació que transcendix el mer incident viari.
Hernández (Rosario, 1966) és advocada i màster en Creació Literària. Ha desenrotllat una àmplia trajectòria en narrativa breu i poesia, amb reconeixements a l’Argentina, Espanya i altres països iberoamericans. Actualment residix a València, des d’on manté una labor sostinguda d’escriptura i investigació literària que explica la solidesa formal i temàtica de la seua proposta premiada.
Per part seua, Zamarro (Madrid, 1987) és filòleg i escriptor. Residix en Rennes, on exercix com a professor de llengua espanyola, i compagina la docència amb una producció centrada en el conte i la poesia, amb presència en diversos certàmens. L’accèssit reforça el seu nom en el circuit de narrativa breu i subratlla la seua capacitat per a alçar tensió a partir de situacions comunes.
El Concurs de Contes Gabriel Miró, creat en 1955 per a honrar a l’escriptor alacantí, es manté sota el paraigua de la Fundació Mediterrani com a part d’un compromís continuat amb la creació literària i l’impuls de noves veus. És un dels certàmens de conte més antics i prestigiosos del país i ha distingit tant a autors novells com a noms de referència, entre ells Francisco Umbral (1964) o Félix Grande (1966).
La procedència de les obres finalistes il·lustra l’abast del premi: a més d’Espanya, destaquen l’Argentina (452 contes), Colòmbia (120), Mèxic (112), l’Uruguai, Xile i el Perú (52 cada un), així com els Estats Units (36). Estes xifres evidencien la vitalitat del conte en espanyol i la capacitat del certamen per a atraure mirades des dels dos costats de l’Atlàntic, reforçant una comunitat literària que dialoga entorn de preocupacions compartides com la identitat i l’experiència quotidiana
