Després de l’estiu més càlid registrat, els embassaments mantenen 31.314 hectòmetres cúbics d’aigua, el 55,88% de la seua capacitat. Són deu punts més que la mitjana de l’últim decenni i suposen un inici de tardor amb major folgança que en anys recents. Deu comunitats superen el 50% i la Comunitat Valenciana se situa en el 38%, un nivell similar a la seua mitjana dels últims deu anys.
La comparació amb exercicis anteriors subratlla la millora: a hores d’ara de 2024 els embassaments estaven al 47,9% amb 26.855 hm³, i a la fi de setembre de 2023 a penes aconseguien el 36,5% amb 20.482 hm³. Amb més aigua emmagatzemada, el sistema partix amb millor base per a proveïment i usos econòmics immediats, encara que l’evolució dependrà de les aportacions en els pròxims mesos.
Desigualtat territorial
Les diferències entre territoris són àmplies. Destaquen Madrid amb el 75% enfront del 64,16% de la seua mitjana decennal, Catalunya amb el 71,38% enfront del 58,03% i el País Basc amb el 69,05% en línia amb la seua mitjana del 67,78%. També superen amb claredat els seus registres històrics Extremadura amb el 62,53% enfront del 45,25%, Castella-la Manxa amb el 51,88% enfront del 31,38% i La Rioja amb el 45,79% enfront del 31,95%.
En el bloc que millora la seua mitjana del decenni figuren a més Andalusia amb el 44,75% enfront del 39,09%, Aragó amb el 54,53% enfront del 53,17%, Cantàbria amb el 63,13% enfront del 46,49%, Castella i Lleó amb el 60,44% enfront del 50,10% i Galícia amb el 63,70% enfront del 59,78%. En el costat oposat, la Comunitat Valenciana amb el 38,34% enfront del 38,41% i Navarresa amb el 38,67% enfront del 39,10% es mantenen en nivells molt similars a la seua mitjana, mentres que Astúries amb el 63,60% enfront del 74,17% i la Regió de Múrcia amb el 25,68% enfront del 26,08% queden per davall, esta última amb els valors més baixos del país.
Per conques, sobreïxen les de Catalunya, les de la cornisa cantàbrica i la del Tajo, amb embassaments entre el 60% i el 70% de la seua capacitat. Per províncies, el contrast és notable: Valladolid aconseguix el 100%, Tarragona se situa en el 85,2% i Almeria a penes arriba al 8%. Este mosaic territorial reflectix el pes de les aportacions primaverals i la distinta resposta de cada conca a la sequedat estival.
Primavera excepcionalment plujosa
L’actual foto dels embassaments s’explica en bona part per un març molt plujós, quan quatre borrasques encadenades en quinze dies —Jana, Konrad, Laurence i Martinho— van disparar les aportacions. En la setmana del 4 de març la reserva estava al 58% amb 32.510 hm³; el 25 de març va pujar al 71,2% i al començament de maig va aconseguir el 77%, quasi 20 punts més que a inicis de mes. Eixe impuls va servir de matalàs durant l’estiu més càlid.
El trimestre primaveral va tancar com molt humit, amb 278,8 litres per metre quadrat, un 151% del valor normal del període 1991–2020. Va ser la quinta primavera més humida des de 1961 i la tercera del segle XXI, només per darrere de 2018 i 2013.
Mancant pocs dies per a tancar l’any hidrològic, les precipitacions acumulades des de l’1 d’octubre fins al 16 de setembre sumen 666 litres per metre quadrat, al voltant d’un 8% més que el valor normal d’eixe període, 615 litres. Les pluges se situen per damunt de la mitjana en gran part de la península i per davall en una franja del litoral cantàbric entre Ourense i l’est de Lugo, Astúries, Cantàbria i el nord del País Basc, així com en el sud-est peninsular excepte la Regió de Múrcia. Amb estos nivells de partida, l’inici del nou cicle hidrològic arriba amb més marge que en 2023, però seguirà condicionat a l’evolució de les precipitacions.
