El PP de Les Corts va anunciar que intentarà sumar suports per a la proposta del president Carlos Mazón de modificar la denominació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per Acadèmia de la Llengua Valenciana. Els populars emmarquen el moviment en la necessitat de remarcar la identitat lingüística valenciana, mentres l’oposició l’interpreta com una ofensiva contra l’autoritat normativa.
El síndic popular, Juanfran Pérez Llorca, va defendre que presentar iniciatives, isquen o no avance, forma part del diàleg democràtic. Al seu juí, la proposta respon a la politització i a la falta de respecte cap al valencià per part del Govern central. Va recalcar que, com valencianoparlante, preferix que la seua llengua es denomine valencià i va rebutjar la doble denominació català/valencià per les seues connotacions que, va dir, l’allunyen de la realitat identitària de la Comunitat.
Reobri la batalla del nom
Per al PSPV, Mazón usa el valencià per a anar contra la pròpia llengua i obri un conflicte amb l’AVL. El seu síndic, José Muñoz, va recordar que Vox ja va intentar ofegar econòmicament a la institució i ara es busca donar-li el colp de mort. Va defendre que siguen els filòlegs els qui es pronuncien i va advertir que les batalles lingüístiques i identitàries estaven superades i reobrir-les només afig divisió. A més, va evocar que anteriors presidents del PP, Eduardo Zaplana i Francisco Camps, van defendre l’AVL.
Compromís, per boca de la seua síndic Joan Baldoví, va avisar que el canvi exigiria reformar l’Estatut i, per tant, una majoria reforçada. Va acusar a Mazón d’enganyar a Vox i d’obrir batalles estèrils per a desviar el focus de la seua gestió durant la dana. Va assegurar que la proposta no té possibilitats de prosperar i va sostindre que el valencià es defén parlant-ho, no arraconant-lo.
Des de Vox, José María Llanos va afirmar que, si fora legalment senzill, l’AVL ja no existiria i hauria desaparegut dels últims pressupostos de la Generalitat. Va insistir en la conveniència d’una Acadèmia de la Llengua Valenciana, alineada amb la seua postura de reduir el paper de la institució actual.
El debat se centra en si la modificació és un simple canvi de nom o un pas amb impacte institucional. Si, com sosté Compromís, exigix retocar l’Estatut, el llistó legal obliga a buscar suports més enllà del bloc que sosté al Consell. Per al PP, el gest subratllaria la singularitat del valencià i evitaria la doble denominació en les institucions; per a l’oposició, reobrir el front identitari arrisca major polarització i situa a l’AVL en el focus de la disputa. Les pròximes setmanes determinaran si l’anunci es trasllada a un text formal i amb quin calendari parlamentari.
